El món submarí amaga una de les forces geològiques més fascinants i menys conegudes del planeta: els volcans submarins. Encara que quan pensem en volcans el primer que se'ns ve al capdavant són muntanyes fumejants que escupen lava, la realitat és que la majoria de l'activitat volcànica de la Terra passa sota l'aigua, lluny de la nostra vista, però no per això menys important. Per conèixer més sobre aquests fenòmens, pots visitar la nostra secció sobre volcans submarins.
Aquests gegants ocults són responsables de grans transformacions geològiques, químiques i biològiques al nostre planeta. Des de la creació de sòl oceànic fins al naixement de noves illes, els volcans submarins exerceixen un rol vital en l'evolució de la Terra i en el manteniment de l'equilibri ecològic.
Com es formen els volcans submarins?
Els volcans submarins neixen a zones del fons marí on l'escorça terrestre presenta debilitats, com fractures, fissures o límits de plaques tectòniques. En aquestes regions, el magma del mantell terrestre pot pujar i sortir a l'exterior. Aquest procés es pot donar en tres situacions principals:
- Zones de divergència: on les plaques tectòniques se separen, com a les dorsals oceàniques.
- Zones de subducció: on una placa llisca per sota d'una altra, fonent-se i generant magma.
- punts calents: àrees a l'interior de les plaques on el magma ascendeix de manera persistent, com a Hawaii. També es poden investigar els volcans canaris com a exemple d'aquests.
Quan el magma entra en contacte amb l'aigua, es refreda ràpidament, solidificant-se i formant noves estructures muntanyenques. Amb el temps, aquestes formacions poden créixer prou per emergir a la superfície i donar origen a illes volcàniques.
Activitats explosives i estructures sorprenents
Una de les particularitats de les erupcions submarines és limpacte de la diferència de temperatures entre la lava i l'aigua. Quan la lava calenta es troba amb l'aigua freda de l'oceà, pot causar explosions, alliberament de gasos i fragmentació del magma en múltiples mides, des de fines partícules fins a blocs gegants. Conèixer com es produeixen aquestes transformacions és fonamental, similar al que s'explica a la nostra secció sobre tsunami.
Un exemple espectacular és el volcà Haven, situat en l'Oceà Pacífic prop de Nova Zelanda. El 2012, va protagonitzar la erupció oceànica més gran mai registrada, amb una gegantina bassa flotant de pedra tosca de 400 km² detectada per satèl·lit. Aquesta erupció va llançar lava, cendres i colossals blocs de pedra des de múltiples conductes, sorprenent fins i tot els investigadors més experimentats.
Un altre cas és el West Mata, també al Pacífic, l'erupció del qual el 2009 va ser gravada per científics a 1.200 metres de profunditat, mostrant bombolleig i fluxos incandescents en alta definició, cosa que va canviar la manera d'estudiar aquests volcans.
Impacte a l'ecosistema marí
Lluny de ser zones desertes i hostils, els volcans submarins són el nucli de ecosistemes únics formats al voltant de fonts hidrotermals. Aquestes fonts expulsen aigua extremadament calenta, carregada de minerals i compostos químics, creant condicions ideals per a formes de vida desconegudes fora daquests entorns. Si vols aprofundir en les diferències entre illes volcàniques, visita la nostra guia sobre illes volcàniques i arcs d'illa.
En aquests hàbitats s'han trobat organismes sorprenents com:
- Cucs tubulars gegants adaptats a viure sense llum ni oxigen.
- Mol·luscs i crustacis capaços de suportar pressions i temperatures extremes.
- Microbis quimiosintètics que obtenen energia a partir de substàncies com sofre o metà.
Aquest tipus de vida no depèn del sol per subsistir, sinó d'un procés anomenat quimiosíntesi, cosa que ha portat alguns científics a considerar aquestes zones com una possible bressol primerenc de la vida terrestre, i fins i tot una pista per buscar vida extraterrestre en planetes amb oceans sota gel com Europa, lluna de Júpiter.
Alteracions al clima i l'oceà
A més del seu paper en la biodiversitat, els volcans submarins intervenen en processos globals com el cicle del carboni. Alliberen grans quantitats de diòxid de carboni (CO2) i altres gasos amb efecte d'hivernacle. Per saber més sobre l'adaptació de la vida marina a aquests canvis, podeu consultar la nostra informació sobre volcans actius.
Aquest CO2 és absorbit en part per organismes marins com el fitoplàncton, ajudant a mantenir l'equilibri climàtic. No obstant això, un excés pot contribuir a la acidificació oceànica, afectant espècies sensibles i debilitant la cadena alimentària marina.
Erupcions submarines també poden modificar les corrents oceànics en alterar la temperatura de laigua localment. Exemple d'això va ser documentat el 2012, quan un volcà al Pacífic va elevar la temperatura de l'oceà, afectant la migració d'espècies en aquesta regió.
Perills per a la navegació i tsunamis
Les erupcions submarines no només són fenòmens geològics impressionants, també poden representar riscos significatius per a embarcacions i comunitats costaneres. Entre els perills destaquen:
- Emissió de gasos tòxics que poden arribar a la superfície.
- Obstacles naturals com a noves illes o doms de lava que alteren rutes marítimes.
- Formació de tsunamis a causa del desplaçament violent de l'aigua per explosions o esfondraments.
Per exemple, estructures anomenades “domos de lava” poden formar barreres inestables sota el mar que, en col·lapsar, generen grans onades. També cal tenir en compte la cendra i pedra tosca generades, que poden arribar a obstruir motors de vaixells. Per comprendre millor com es produeixen aquests fenòmens, pots llegir més sobre com s'origina un tsunami.
Els volcans submarins i la història del planeta
No només a present, els volcans submarins han tingut un paper crucial en esdeveniments històrics. Fa uns 93 milions d'anys, l'activitat volcànica a l'oceà va provocar un canvi dràstic a la química marina, generant-ne una extinció massiva d'espècies marines. Aquest esdeveniment va deixar dipòsits com ara l'esquist negre, font d'hidrocarburs no convencionals.
Un altre exemple és la Gran Mort del Pèrmic, ocorreguda fa 252 milions d'anys, on més del 90% de les espècies marines van desaparèixer. Se sospita que va ser causada, en part, per erupcions submarines massives a la regió de les Trampes Siberianes, que van alliberar enormes quantitats de metà i CO2.
Interès científic i potencial econòmic
Avui dia, l'interès per aquests volcans no es limita a la geologia. Científics de múltiples disciplines investiguen la seva relació amb l'origen de la vida, l'evolució d'ecosistemes extrems i el canvi climàtic. L'exploració dels tipus de volcans pot oferir informació valuosa sobre aquests processos.
A més, als voltants es troben dipòsits de metalls com ferro, coure i zinc, essencials per a la indústria tecnològica. La mineria en aigües profundes es comença a veure com una possibilitat, encara que arrossega seriosos debats ambientals per l'alt risc de danyar hàbitats poc compresos.
El geòleg Thierry Juteau assenyala que aquestes zones podrien ser clau per a l'obtenció de els metalls del futur. Tot i això, encara queda molt per estudiar abans de decidir com gestionar-les de manera sostenible.
Com protegir aquests entorns únics?
Tot i la seva importància, els volcans submarins no estan protegits adequadament. La mineria, la contaminació i el canvi climàtic amenacen d'alterar irreversiblement aquests delicats sistemes. Per aconseguir una conservació efectiva, és fonamental entendre els riscos i les oportunitats associats amb aquests ecosistemes.
Per conservar-los, és clau:
- Establir reserves marines que incloguin regions volcàniques actives.
- Regular la mineria en aigües profundes amb criteris mediambientals estrictes.
- Invertir en tecnologies no invasives per explorar el fons marí.
- Fomentar l'educació ambiental i la consciència pública sobre la seva rellevància.
Com a ciutadans, podem donar suport a investigacions oceàniques i defensar iniciatives científiques i legals que garanteixin la preservació d'aquestes àrees.
Els volcans submarins no només modelen el fons de l'oceà, sinó que donen vida, destrueixen i transformen a escales que tot just comencem a comprendre. Són el cor ocult del nostre planeta, un sistema dinàmic en constant evolució que influeix a la vida terrestre més del que imaginem. Estudiar-los amb profunditat i respecte és essencial per comprendre millor el nostre present i assegurar un futur sostenible per a tothom.
