L'Antàrtida és el continent més austral de la Terra, cobert per un mantell gelat que amaga una sèrie de secrets geològics. Recentment, estudis han revelat lexistència de més de 100 volcans en aquest continent, molts dels quals es desconeixien anteriorment. Un estudi publicat a la Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units ha posat de manifest que fa 18.000 anys es van produir erupcions massives a la Muntanya Takahe, les quals van ser responsables de cessar l'última edat de gel. Per comprendre millor el temps geològic de l'Antàrtida, podeu llegir sobre curiositats sobre l'Antàrtida.
Els registres al gel han demostrat que aquestes erupcions van ser riques en halògens, cosa que probablement va resultar en un forat significatiu a la capa d'ozó, iniciant un procés de deglaciació accelerada. Els efectes d'aquests esdeveniments vulcanològics es van estendre fins i tot a distàncies de 2.800 quilòmetres del lloc de l'erupció, arribant fins a zones subtròpiques. La relació entre el desglaç i l'activitat volcànica és un tema crític que necessita atenció, especialment en el context del canvi climàtic. Aquest fenomen es relaciona estretament amb com el gel de l'Antàrtida és sensible al canvi climàtic.
Què podríem esperar si més d'un volcà entrés en erupció?
La situació es veuria enormement agreujada si diversos volcans entressin en erupció simultàniament. Encara que la probabilitat que això passi és baixa, no és totalment impossible. Dins l'Antàrtida, trobem tant volcans a la superfície com altres volcans subglacials que podrien estar actius. La possibilitat d'un forat a la capa d'ozó generat per aquestes erupcions és un tema crític que necessita atenció, ja que pot desencadenar processos de desglaç, cosa que es relaciona amb el perill que enfronta la bellesa de l'Antàrtida.
Les erupcions violentes provocarien un ràpid desglaç de la superfície, incrementant el risc que altres volcans també entressin en erupció. Aquest desglaç accelerat, a més, contribuiria a elevar els nivells del mar. L'equilibri dels corrents oceànics, que distribueixen les temperatures globals, es veuria alterat, afectant no només els ecosistemes marins, sinó també la temperatura a l'hemisferi sud i potencialment a tot el planeta. Aquest escenari és una de les preocupacions principals, ja que està modelant el futur d'aquest continent.
Aquest fenomen podria donar lloc a un efecte dominó, on un cicle de retroalimentació sestableix: més desglaç podria portar a més erupcions, afectant el clima global de manera significativa. Aquest escenari és una de les preocupacions principals, ja que fins i tot volcans que no són considerats supervolcans podrien desestabilitzar el clima mundial de forma abrupta. Per a una visió més àmplia dels efectes climàtics, consulteu l'article sobre quant durarà el canvi climàtic actual.
Nova investigació sobre volcans a l'Antàrtida
Recents investigacions han donat llum sobre la complexa relació entre el desglaç i l'activitat volcànica. Un estudi liderat per AN Coonin i publicat en Geochemistry, Geophysics, Geosystems assenyala com la pèrdua de gel afecta les càmeres magmàtiques ocultes. A través d' 4.000 simulacions computacionals, els investigadors han demostrat que la disminució de la pressió sobre aquestes càmeres podria augmentar no només la freqüència de les erupcions, sinó també la seva magnitud. Aquest procés és especialment rellevant en el context del desglaç de Larsen C, que ja està provocant inestabilitat a l'àrea.
Aquesta dinàmica és conseqüència de la pressió litostàtica que exerceix el gel sobre l'escorça terrestre, el qual, en esvair-se, permet que el magma s'expandeixi. Aquest procés pot trigar uns quants centenars d'anys a manifestar-se, però les taxes de desglaç accelerades a causa del canvi climàtic estan comprimides en un temps molt més curt, incrementant el risc d'activitat volcànica. Un estudi recent a Zelanda també destaca com el canvi climàtic afecta la geologia d'àrees inexplorades.
Un exemple destacat d'aquesta activitat volcànica es localitza al Rift Antàrtic Occidental, on es concentra gran part de l'activitat volcànica subglacial del continent. Volcans com el muntanya Erebus, conegut pel seu llac de lava constant, podrien ser punts crítics en aquest procés. La reducció de pressió en aquestes àrees podria activar una cadena desdeveniments volcànics, generant efectes que podrien ser comparables als daltres erupcions volcàniques mundials. Aquest fenomen també s'ha observat en altres parts del món, afectant-ne la geografia.
Erupcions invisibles però significatives
Tot i que la majoria de les erupcions subglaciars no aconsegueixen penetrar la superfície, el seu impacte és considerable. El calor emanada pel magma pot fondre el gel des de la base, debilitant així les capes superiors i accelerant el col·lapse de les glaceres. Es forma el que es coneix com un cicle de retroalimentació volcànica-glacial: el desglaç provoca un alliberament de pressió sobre els volcans, la qual cosa al seu torn genera més calor i accelera el desglaç. Per entendre millor les conseqüències d'aquests cicles, és útil llegir sobre la extinció de l'Permià i les seves lliçons sobre el clima.
Aquest fenomen ja s'ha evidenciat en altres regions, com Islàndia, on les erupcions han causat desglaços ràpids i grans inundacions anomenades jökulhlaups. A l'Antàrtida, l'acumulació de múltiples erupcions subglacials podria amplificar dràsticament la pèrdua de gel. Fins i tot petites erupcions repetides en el temps han demostrat tenir un impacte significatiu en els patrons climàtics globals, cosa que ressalta la importància d'entendre els efectes de l'activitat volcànica a l'Antàrtida, especialment quan es relacionen amb el possible descens del gel al continent.
Les erupcions no només contribueixen al desglaç; també afecten la estabilitat estructural de la capa de gel. Això és particularment preocupant en àrees com el mar d'Amundsen, on les glaceres ja estan en retirada i podrien assolir un punt de no retorn en les properes dècades. La probabilitat d'erupcions futures incrementa amb el canvi climàtic.
Com es va mesurar l'impacte
Per quantificar aquests riscos, l'equip de Coonin va desenvolupar un model termomecànic. Aquest model simula com les càmeres magmàtiques responen a diferents taxes de pèrdua de gel, considerant factors com la profunditat de les càmeres, la quantitat de magma i els gasos dissolts. Els resultats evidencien que el ritme de desglaç és crucial: una descàrrega gradual permet que les càmeres s'ajustin, mentre que una ràpida augmenta la probabilitat d'erupcions. Per contra, cal considerar que la relació entre terratrèmols i erupcions pot influir en el comportament volcànic.
D'acord amb els investigadors, una pressió crítica de descàrrega podeu activar esdeveniments eruptius addicionals. Això vol dir que la velocitat del desglaç és tan important com la quantitat total de gel perduda. Als escenaris més extrems, es podria preveure un augment significatiu en l'activitat volcànica en les properes dècades si les temperatures globals continuen augmentant. Això crea un entorn geològic diferent que es podria estudiar en lliçons futures.
Tot i que el procés de desglaç s'interrompi, els efectes a les cambres magmàtiques podrien persistir durant segles, pel fet que la reducció de pressió altera permanentment la composició i el comportament del magma, augmentant la seva capacitat per provocar grans erupcions en el futur. Per a més informació, podeu consultar l'article sobre volcans inactius i la seva rellevància geològica.
Implicacions a llarg termini i reptes futurs
Aquest estudi, que subratlla la interrelació entre el vulcanisme subglacial i el canvi climàtic global, presenta preocupacions significatives. Entre les conseqüències més alarmants es troba el augment de el nivell de la mar. El col·lapse de les glaceres de l'Antàrtida podria elevar els oceans diversos metres, posant en risc milions de persones a tot el món. A més a més, els gasos volcànics llançats a l'atmosfera podrien intensificar l'escalfament global. Si vols saber més sobre com es projecta el canvi climàtic, aquest article sobre l'escalfament global podria oferir-te una perspectiva interessant.
Aquests descobriments, però, també ofereixen una finestra al passat geològic de l'Antàrtida. Durant la darrera glaciació, el continent va estar cobert per capes de gel molt més gruixudes. Per això, és possible que processos semblants hagin tingut lloc en el passat, i desencadenen erupcions que van contribuir al desglaç d'èpoques anteriors. Estudiar aquests esdeveniments històrics ens pot ajudar a preveure com reaccionaran els sistemes volcànics davant del canvi climàtic actual i com afectaran els efectes de l'activitat volcànica a l'Antàrtida.
És essencial intensificar el monitoratge dels volcans antàrtics. L'ús de tecnologies com el radar de penetració en gel i models sísmics avançats podria proporcionar dades crucials per entendre millor aquestes interaccions entre el gel i el magma. L'Antàrtida, amb els seus misteris geològics per descobrir, podria tenir un paper clau en la nostra comprensió del futur del planeta.
L'Antàrtida representa un laberint d'oportunitats i incerteses. A la sorra del temps, els seus volcans poden haver estat adormits a la vasta solitud del gel, però el canvi climàtic està provocant que passin canvis significatius que requereixen atenció global.
