El gel de l'Àrtic es fon a un ritme alarmant, i la perspectiva de la seva desaparició completa en les properes dècades és cada cop més real. Aquest fenomen està relacionat directament amb l'escalfament global, que afecta la capa de gel que sura sobre l'oceà Àrtic i els seus mars circumdants. La situació és més greu del que es pensava inicialment: no només el gel jove, que té pocs anys dexistència, es veu afectat, sinó que el gel vell també està en perill d'extinció.
La mesura de l'extensió del gel àrtic és un tema complex, a causa de la manca de dades precises. Per abordar aquesta qüestió, investigadors de la NASA han implementat un innovador mètode d'anàlisi desenvolupat per la Universitat de Colorado, que permet monitoritzar el gel des del 1984 fins a l'actualitat. Aquesta anàlisi inclou el mesurament de diversos paràmetres, com ara la temperatura, salinitat, textura i el gruix de la capa de neu que cobreix el gel, utilitzant instruments de microones passius satelitals. Per a més informació sobre aquesta problemàtica, consulta com el desglaç a l'Àrtic està afectant altres regions del planeta.
Gràcies a aquesta tecnologia, els científics han creat una animació que il·lustra el creixement i contracció del gel de l'Àrtic al llarg dels darrers 32 anys, mostrant de manera visual l'impacte del canvi climàtic.
És important destacar que la quantitat de gel a l'Àrtic no és constant. Cada any s?incrementa durant l?hivern i disminueix durant l?estiu, un cicle que és natural. El gel que sobreviu a l'hivern pot créixer significativament: els primers anys pot arribar a augmentar entre 1 i 3 metres i el gel més vell pot assolir un gruix de fins a 4 metres. Aquest gel més antic sol ser més resistent als impactes de les onades i tempestes; tanmateix, no està protegit contra l'augment de temperatures. Per a més informació sobre les condicions del gel, podeu llegir sobre com el gel de l'Àrtic es fon també a l'hivern.
L'investigador Walt Meier, del Centre Goddard de la NASA, va declarar que s'ha perdut gran part del gel més antic a l'Àrtic. El 1980, el gel de diversos anys representava més del 20% de la cobertura de gel total. Tot i això, avui dia, aquest percentatge ha caigut dramàticament a només un 3%. Si aquesta tendència continua, és probable que en un futur proper l'Àrtic visqui un estiu sense gel, cosa que tindria conseqüències catastròfiques per al medi ambient. Per comprendre millor l'impacte de la pèrdua d'aquest gel, cal llegir sobre les conseqüències del desglaç a l'Àrtic.
Evidències del Canvi Climàtic
Les imatges i dades recopilades per la NASA revelen un impacte innegable del canvi climàtic. Un vídeo publicat per l'agència mostra com s'ha reduït el gel a l'oceà Àrtic les darreres tres dècades. Al setembre de 1984, el gel més antic cobria aproximadament 1.860.000 quilòmetres quadrats, però el 2016 aquesta xifra havia disminuït a tan sols 110.000 quilòmetres quadrats. Aquest desglaç no només és preocupant per la quantitat de gel que es perd, sinó també per la seva qualitat. Per entendre millor l'impacte del desglaç, consulteu les .
Aquest fenomen de desglaç és conseqüència de la pujada de les temperatures, especialment durant l'estiu, un període en què el gel més vell, que hauria de ser més gruixut i resistent a la fusió, es veu cada cop més amenaçat. Ara, la capa de gel marí és considerablement més vulnerable a l'escalfament tant de l'atmosfera com de l'oceà. A més, el desglaç del permafrost àrtic també està generant preocupacions sobre el metà atrapat que es podria alliberar al medi ambient.
Una dada alarmant és que, cada any que passa, el gel marí de l'Àrtic no només es redueix en superfície, sinó que també es torna més prim i jove. Aquesta situació crea un cicle viciós que complica encara més la recuperació del gel, atès que un gel més prim es fon més ràpidament, cosa que contribueix encara més a l'augment de les temperatures globals. Per conèixer més sobre aquest cicle, pots llegir sobre com el desglaç a l'oceà Antàrtic pot afectar la formació de núvols.
Observacions i resultats de la NASA
La NASA ha estat estudiant l'evolució del gel a l'Àrtic amb diverses tècniques innovadores. Per exemple, els investigadors han desenvolupat un enfocament que permet seguir el moviment del gel mentre es desplaça per l'oceà, cosa que permet als científics rastrejar el gel fins que es fon o s'allunya de l'Àrtic.
A més, l'anàlisi inclou el mesurament de la temperatura de lluentor que s'emet des del gel marí. Aquest mesurament, influenciat per la temperatura, salinitat i textura, ofereix informació valuosa sobre la salut del gel. No obstant això, és important destacar que els mesuraments directes del gruix del gel són esporàdics, cosa que ha portat els científics a utilitzar estimacions basades en dades de diverses fonts per poder monitoritzar-ne l'evolució. Això esdevé vital per entendre la transformació contínua del gel a l'Àrtic i com això pot afectar llocs llunyans, com pots llegir a l'article sobre com afecta el desglaç de l'Àrtic a Espanya.
La pèrdua de gel a l'Àrtic és un indicador clar dels efectes del canvi climàtic. Les dades que ha recopilat la NASA des de l'inici dels mesuraments per satèl·lit a la dècada de 1970 demostren que els canvis a la regió són probablement sense precedents en almenys 1000 anys. S'estima que la proporció de gel de diversos anys d'antiguitat ha disminuït prop d'un 90%, cosa que indica un canvi dràstic cap a un gel més jove i menys resistent.
El gel de l'Àrtic no només s'està fonent, sinó que també pateix una transformació que podria tenir conseqüències desastroses per al clima del planeta. La desaparició del gel marí no només afecta la fauna i la flora de la regió, com s'ha observat en el cas dels óssos polars, sinó que impacta en el clima global pel fet que el gel té un paper crucial en la regulació de les temperatures del planeta. Per saber més sobre el perill que això suposa, pots llegir sobre el perill del desglaç de l'Antàrtida per a la humanitat.
