Els óssos polars s'han convertit en el símbol de l'canvi climàtic. Aquests majestuosos animals habiten a l'extrem nord del planeta, a l'Àrtic, un ecosistema que està patint canvis dràstics a causa de l'escalfament global. A mesura que les temperatures augmenten i el gel marí es fon, els óssos polars es veuen obligats a recórrer distàncies més grans a la recerca d'aliment, especialment per caçar foques, la principal font d'energia. Amb el desglaç d'hora, les foques troben una via d'escapament, cosa que complica encara més la situació dels óssos polars a la recerca per sobreviure.
Recentment, un fenomen poc comú ha cridat l'atenció dels científics: una reunió de 200 óssos polars a l'illa Wrangel, al nord-est de Sibèria, ha despertat la inquietud dels experts. Aquest tipus de congregació, que abans era rara, ara s'està convertint en un esdeveniment més comú com a resultat dels canvis en el clima.
Els óssos polars, que un cop van ser criatures solitàries o grups petits, ara estan demostrant un comportament social inusual a causa de la pressió ambiental. Aquest canvi en el seu comportament pot ser vist com un mecanisme de Supervivència en un món on les condicions del gel i la disponibilitat d'aliments estan en constant deteriorament.
Amb l'escalfament global i la reducció dràstica del gel marí, les poblacions d'óssos polars passen més temps a terra ferma i s'acosten als assentaments humans. Aquesta proximitat pot ser perillosa tant pels óssos com per les comunitats humanes. A mesura que el gel marí continua disminuint, el temps que els óssos passen a la terra augmenta, cosa que els porta a buscar aliment en llocs inusuals ia tenir interaccions més freqüents amb les persones. Les alteracions a l'hàbitat dels óssos polars estan directament relacionades amb el desglaç de l'Àrtic i la seva dieta, així com amb els seus problemes de supervivència.
Després de la temporada de desglaç, que s'estén d'agost a novembre, aquests animals solen descansar a l'illa de Wrangel abans de reprendre la caça de foques al desembre. El problema és que, atès que la caça es complica cada cop més, qualsevol carcassa d'animal que trobin es converteix en un recurs valuós. D?aquesta manera, una reunió de 200 óssos polars per alimentar-se d?un cadàver de balena, com s?ha documentat recentment, encara que emocionant, és un recordatori ombrívol de les dificultats que enfronten aquests grans mamífers.
El grup d'óssos estava compost per diverses famílies, incloent-hi dues mares acompanyades pels seus ossens. Aquest tipus dinteracció familiar és rar, ja que els óssos polars solen ser solitaris. Alexandre Gruzdev, director de la reserva natural de l'illa Wrangel, va notar que la quantitat d'óssos reunits era significativament més gran del que és habitual, cosa que indica que la competència per l'aliment ha portat aquestes criatures a unir-se a la recerca de recursos. Com s'esmenta en un estudi recent, la situació és preocupant per a la fauna àrtica.
Aquest fenomen és un dels molts efectes visibles del canvi climàtic a la fauna àrtica; els experts adverteixen que aquesta situació és extremadament preocupant. El canvi climàtic està alterant radicalment lhàbitat natural dels óssos polars, augmentant la competència per les preses i forçant els óssos a apropar-se a poblacions humanes. Amb el desglaç començant més aviat cada any i el gel marí sent cada cop menys accessible, els óssos polars es veuen obligats a buscar aliment a la terra, on la seva dieta es veu limitada. Investigacions recents indiquen que el canvi climàtic està influint en diversos estudis, fent que les dades siguin menys fiables.
Els científics han observat que, a causa del deteriorament del seu hàbitat, la temporada de caça es torna cada cop més curta i difícil per als óssos polars. S'estima que per cada setmana de gel que es perd als hiverns de l'Àrtic, els óssos polars perden prop de 7 kg de greix. Aquests canvis han col·locat els óssos a la llista d'espècies en perill d'extinció, cosa que posa en risc no només la seva supervivència, sinó la salut de l'ecosistema àrtic en conjunt. A més, el fosa de l'Àrtic impacta en altres espècies que depenen daquest hàbitat.
La situació s'agreuja encara més quan es considera que els hàbitats a l'Àrtic són extremadament sensibles i molts d'aquests ecosistemes podrien no adaptar-se als canvis climàtics futurs. Recents investigacions indiquen que el gel marí de l'oceà Àrtic podria desaparèixer en les properes dècades, independentment de les mesures adoptades per frenar l'escalfament global. Això representa no només una amenaça per als óssos polars, sinó per a tota la cadena alimentària a l'ecosistema àrtic, posant en risc diverses espècies que habiten en aquesta zona.
Els óssos polars (Ursus maritimus) són mamífers marins que depenen de la capa de gel per caçar foques i cobrir les necessitats energètiques. La seva mida, que a l'edat adulta pot superar els 2,5 metres i assolir gairebé 700 kg, els permet albergar una gruixuda capa de greix que els aïlla de les baixes temperatures. No obstant això, La reducció del gel marí afecta la seva capacitat de caça, ja que són animals que aguaiten les seves preses a les plataformes de gel de l'oceà. Aquest canvi també ha estat analitzat en el context del , que té un efecte dòmino a la fauna.
El canvi climàtic no només afecta la disponibilitat d'aliments, sinó que també altera la cadena alimentària de l'Àrtic. A mesura que l'oceà s'escalfa, disminueix la producció de fitoplàncton i zooplàncton, que són components essencials de la dieta d'espècies més grans, com les foques. Aquest desbalança provoca més competència entre depredadors, com ara óssos polars i guineus àrtics, i afecta la població general d'óssos polars, que podrien haver d'enfrontar un futur cada cop més incert. Aquest fenomen ha estat investigat en animals en perill d'extinció a causa de l'escalfament global, cosa que podria portar a la desaparició de diverses espècies.
Estudis recents han observat que, encara que els óssos polars poden adaptar-se a noves condicions, aquesta adaptabilitat té límits. Investigacions realitzades a Manitoba, Canadà, durant quatre anys, van analitzar el comportament i la dieta de 20 óssos polars. Els resultats van mostrar que durant els períodes sense gel, els óssos adopten diferents estratègies: nedar llargues distàncies, descansar per conservar energia o buscar aliments a terra com baies o cadàvers d'aus. Tot i això, cap d'aquestes estratègies aconsegueix compensar la pèrdua de pes, sent que de mitjana perdien entre 400 grams i 1.7 quilograms per dia, cosa que demostra la difícil batalla contra la fam. Aquest tipus de pèrdues es veu accentuat pel escalfament global a l'Àrtic.
El temps que els óssos passen a terra ferma ha augmentat significativament: a la regió estudiada, el període anual sense gel ja ha crescut tres setmanes des del 1979. Aquest canvi també té implicacions per a altres espècies que comparteixen l'hàbitat. En caçar durant períodes més prolongats a terra, els óssos polars impacten indirectament altres espècies, com les aus, en consumir els seus ous i reduir així les seves oportunitats de supervivència. Això es fa més evident davant del augment de les temperatures.
L'avenç tecnològic també permet un millor seguiment dels óssos polars. Noves tècniques, com l'ús d'etiquetes adhesives de seguiment GPS, ajuden els investigadors a comprendre millor el seu comportament i moviment, especialment en un paisatge canviant. Aquests avenços són crucials per informar sobre les estratègies de conservació i ajudar a mitigar conflictes entre óssos polars i humans, ja que a mesura que s'escalfa el clima, la probabilitat de trobades entre tots dos augmenta. Per a més informació sobre els efectes del canvi climàtic, es pot veure aquest vídeo.
Els óssos polars es troben en una cruïlla crítica a causa del canvi climàtic. La pèrdua de gel marí i la modificació del seu hàbitat estan obligant aquestes espècies emblemàtiques a adaptar-se de maneres que no sempre són viables. Amb la contínua investigació i l'aplicació de noves tecnologies, hi ha esperança per a la conservació dels óssos polars, però la pressió del canvi climàtic continua sent l'amenaça més significativa de la seva supervivència a llarg termini.
