Un nou sisme de magnitud 5,7 ha estat registrat al nord de Xile, concretament a la regió de Tarapacá, deixant a la ciutadania en alerta però sense provocar conseqüències greus.
L'origen del tremolor es va situar a uns 34 quilòmetres al sud de la localitat de Camiña, a la Regió de Tarapacá, aconseguint una profunditat aproximada de 103-104 quilòmetres. Segons han detallat tant el Centre Sismològic Nacional (CSN) com el Centre Sismològic Europeu de la Mediterrània (EMSC), la profunditat de l'esdeveniment el classifica com un sisme intermedi o profund, cosa habitual en l'activitat tectònica de la zona.
Avaluació de danys i resposta de les autoritats
Després del sisme, les autoritats xilenes van activar protocols de monitorització i prevenció per tal de descartar possibles danys a persones i infraestructures. les condicions necessàries per generar un tsunami no es van donar, cosa que se sol descartar en esdeveniments d'aquesta profunditat.
La població local va experimentar el moviment amb certa força, encara que la majoria va reportar només sensació de sacsejades sense conseqüències materials ni personals. Els equips d'emergència es van desplegar per revisar possibles afectacions, però després de diverses hores, el balanç es va mantenir sense més incidències.
Motius de l'alta sismicitat a Xile
Xile es troba situat en una de les zones sísmiques més actives del planetaLa seva localització sobre la vora occidental de Sud-amèrica, just al Cinturó de Foc del Pacífic, explica per què els terratrèmols són part habitual del dia a dia en aquest país.
Aquest fenomen tectònic fa que a Xile es registren desenes de moviments sísmics cada dia, alguns imperceptibles, altres amb intensitat suficient per ser sentits àmpliament o, en casos excepcionals, causar danys importants. La cultura xilena s'ha adaptat a aquesta realitat amb sistemes de monitorització avançats i protocols d'emergència actius, com els engegats després de l'últim moviment de magnitud 5,7.
Per què no hi va haver danys importants ni alerta de tsunami?
Els terratrèmols amb epicentre a més de 100 quilòmetres de profunditat solen ser menys destructius superfície, ja que l'energia sísmica es dispersa abans d'arribar a l'entorn urbà. En aquest cas, a més de la profunditat, la ubicació llunyana al litoral va fer improbable que es generés un tsunami, per això les autoritats no activessin cap alerta d'aquest tipus.
El fet que les infraestructures i edificacions al nord de Xile siguin dissenyades per suportar moviments sísmics també contribueix a limitar els danys quan es produeixen sismes de magnitud moderada. La reacció ràpida tant de la població com dels cossos d'emergència demostra el nivell de preparació davant d'aquests fenòmens naturals, fruit de l'experiència acumulada en dècades de conviure amb l'amenaça sísmica.
El context del sisme a l'historial geològic de Xile
Aquest tipus de tremolors es produeixen amb certa regularitat al país. Encara que el d'aquesta setmana no va tenir conseqüències greus, Xile té el rècord mundial del terratrèmol més potent que s'ha registrat mai, el que va passar a Valdivia el 1960, que va assolir una magnitud de 9,5 a l'escala de Richter. Aquell esdeveniment va causar milers de víctimes i va transformar la manera com Xile afronta la gestió i prevenció de desastres naturals.
La tendència a la preparació, sumada a actualitzacions constants a les normatives d'edificació i una ciutadania cada cop més informada, permet que la resposta davant esdeveniments com el recent sisme de 5,7 a la regió nord sigui efectiva i ràpida, minimitzant els riscos fins i tot en situacions inesperades.
Moviments tel·lúrics com el de Tarapacá, malgrat la seva intensitat, reforcen la importància dels protocols de seguretat, l'adaptació d'infraestructures i la vigilància contínua en un país acostumat a conviure amb l'activitat sísmica, però que no abaixa la guàrdia davant les sorpreses de la natura.
