La glacera Petermann, situada al nord-oest de Groenlàndia, ha estat objecte d'atenció científica a causa de les importants esquerdes que s'han anat formant a la seva estructura. Recentment, la NASA va publicar una fotografia, capturada durant l'operació IceBridge, que es dedica a estudiar els canvis que ocorren anualment a les glaceres. Aquesta missió ha permès als científics observar la evolució de la fissura a la glacera Petermann, la qual cosa podria resultar en un important despreniment de gel.
La fissura detectada no és una esquerda aïllada; a la imatge es pot observar que es troba relativament a prop d'una altra esquerda molt més àmplia i llarga. Si aquestes dues fissures s'unissin, es podria desprendre una part significativa de la glacera, el que generaria importants repercussions al nivell del mar, com s'està observant en altres glaceres del món. En aquest sentit, és important considerar la situació dels glaceres a Argentina i el seu impacte en el medi ambient, així com la situació de les glaceres al Perú.
La glacera Petermann és una de les més grans de Groenlàndia, amb una longitud de 70 km, una amplada de 15 km i un gruix que varia des de 600 m a la base fins a 30-80 m a la part frontal. El científic holandès Stef Lhermite de la Universitat de Tecnologia de Delft, va ser el primer a estudiar la fractura que ha sorgit en aquesta enorme glacera, utilitzant imatges satel·litàries per a la seva anàlisi. En aquest sentit, l'estudi dels glaceres a l'Himàlaia també ens proporciona informació valuosa sobre aquest fenomen, similar al que passa en la situació de la glacera Petermann a Groenlàndia, on la investigació és crucial, així com la situació de les glaceres a Veneçuela.
La NASA ha confirmat que la fissura s'ha produït a prop del centre de la plataforma de gel, una àrea que genera interrogants sobre la formació de la glacera. Les investigacions suggereixen que les esquerdes a glaceres solen formar-se a les vores, on les temperatures són més altes i hi ha una major fosa, però aquesta nova esquerda localitzada al centre indica que podrien existir altres factors involucrats. Això és especialment rellevant considerant que transformacions similars a causa del canvi climàtic.
Val la pena esmentar que no seria la primera vegada que una part important de la glacera Petermann es desprèn. Els anys 2010 i 2012 ja es van desprendre grans plaques de gel, cosa que desperta la preocupació dels científics. Si les temperatures continuen elevant-se, el gel es fondrà al mar, elevant així el nivell del mar i potencialment obligant a reconfigurar els mapes mundials, a més de requerir mesures per prevenir inundacions a les àrees costaneres. De fet, això es relaciona directament amb la situació de les glaceres a Espanya, que també enfronten nivells d'incertesa per l'escalfament global i afecten la situació de la glacera Petermann.
La comunitat científica està molt atenta a l'evolució d'aquesta esquerda ia les conseqüències possibles d'un eventual despreniment. En cas que l'esquerda que s'està formant continuï expandint-se i s'uneixi a l'altra esquerda existent, es podria alliberar un iceberg que arribés a una mida estimada d'entre 75 i 130 quilòmetres quadrats. Aquesta magnitud podria tenir un impacte significatiu no només a la glacera Petermann, sinó també a l'ecosistema de l'oceà circumdant, una cosa similar al que passa amb el glacera Totten a l'Antàrtida, que també presenta un risc important.
- Impacte al nivell del mar: El despreniment de gel de grans dimensions contribueix a l'augment del nivell del mar, cosa que representaria un alleujament per a les glaceres continentals.
- Investigacions científiques: S'estan duent a terme diferents estudis per monitoritzar els canvis en la cobertura de gel i les formacions de glaceres a Groenlàndia, semblant als esforços d'avaluació sobre la fosa de glaceres a l'estiu.
- Conseqüències ambientals: La unió de les esquerdes podria accelerar la fosa del gel, afectant l'ecosistema marí i les comunitats costaneres.
- Precaucions necessàries: És fonamental adoptar mesures per enfrontar el canvi climàtic i protegir les glaceres de Groenlàndia, com s'ha plantejat en discussions sobre les iniciatives a Suïssa.
La situació de la glacera Petermann és un recordatori clar de com l'escalfament global afecta les glaceres del món. Els científics continuen estudiant aquests fenòmens per comprendre millor l'evolució de les glaceres i l'impacte que tenen sobre el nivell del mar, com ho fan en estudis relacionats amb les glaceres àrtiques. La unió de les esquerdes a Petermann representa una amenaça que podria tenir conseqüències desastroses si no es prenen mesures adequades en el futur. Mantenir una vigilància constant sobre aquestes glaceres i comprendre'n el comportament és crucial per abordar els desafiaments que el canvi climàtic presenta a les futures generacions. Les imatges satel·litàries i les investigacions científiques són eines essencials per monitoritzar aquests canvis i fer front a les conseqüències de la fosa de gel a Groenlàndia.
