Vivim en un món on el continu augment de les temperatures està causant molts problemes dins del globus, com el desglaç i la conseqüent pujada de l'nivell de la mar, sequeres cada cop més intenses, ciclons més devastadors. No obstant això, sovint ens oblidem de la capa d'ozó. Aquesta capa, que s'estén dels 15 km als 50 km d'alçada aproximadament, és molt important per preservar la salut. Ara, a més, un estudi ha revelat que un escalfament de 3 graus podria amenaçar seriosament .
La desaparició de la capa d'ozó o fins i tot la reducció podria fer augmentar el nombre de casos de càncer. Això, que en principi podria semblar una cosa llunyana, podria no ser-ho tant. L'augment de les temperatures és un fet real a tot el planeta: portem més de 300 mesos consecutius en què es registren valors per sobre dels habituals.
Amb l' contaminació, l' desforestació, així com amb l'ús de productes tòxics per al medi ambient, l'ésser humà s'està posant en perill a si mateix i a totes les altres formes de vida que hi ha en aquest planeta. El escalfament global és un dels temes més preocupants actualment, marcant un punt crític en la salut de la nostra capa d'ozó.
Segons l'estudi, que ha estat publicat a la revista Nature Communications, és molt important que es prenguin mesures globals per regular la producció de metà, el qual és un seriós problema mediambiental a Europa i està relacionat amb el escalfament global.
Els autors de l'estudi, entre els quals hi ha Audrey Fortems-Cheiney de l'institut francès Institut Pierre Simon Laplace, van fer servir un model de transport químic per examinar què passaria amb l'ozó si s'arribés a unes temperatures 2 o 3 graus més altes en diferents escenaris amb diferents atenuants. Aquesta investigació mostra la connexió directa entre el escalfament global i el futur de la capa d'ozó.
Així, van poder observar que en un escenari sense atenuants en les emissions de gas hivernacle, amb un escalfament de 3ºC entre el 2040 i el 2069, els nivells d'ozó eren un 8% més elevats . Si es fes realitat, se sobrepassarien les reduccions aconseguides amb la implementació de les regulacions de les emissions d'ozó; o dit altrament: el forat que hi ha a la capa d'ozó, situat a uns 15 km de l'Antàrtida, podria fer-se més gran, cosa que evidencia la necessitat d'actuar immediatament per mitigar el escalfament global.
La capa d'ozó juga un paper fonamental en la protecció de la vida a la Terra. Actua com un escudo que absorbeix la major part dels raigs ultraviolada (UV) del sol, que són perjudicials per a molts organismes vius. No obstant això, un escalfament global addicional podria tenir efectes adversos sobre la capa, afectant la seva capacitat per filtrar aquests raigs nocius i, per tant, intensificant els riscos de salut.
Un estudi de la Universitat de Toronto (Canadà), publicat a la revista Nature Geoscience, revela que l'escalfament de la Terra afecta el flux d'ozó existent entre l'estratosfera i la troposfera. Segons l'article, aquest flux augmentarà un 23% fins al 2095, transportant l'O3 des de l'estratosfera polar fins a la troposfera, cosa que podria accentuar les conseqüències del canvi climàtic.
Aquest increment pot suposar la dissipació de l'ozó estratosfèric, el qual es dipositaria a la troposfera, provocant la destrucció de la capa i un augment de la contaminació de l'aire. "L'escalfament global sembla estar intensificant aquest flux", confirma el director del Centre de Recerca Atmosfèrica d'Izaña, Emilio Cuevas.
La disposició de l'O3 a l'atmosfera està directament relacionada amb la radiació ultraviolada que aconsegueix la Terra. Segons dades de la investigació, cap al 2100, el nivell de radiació que assolirà la superfície del planeta decreixerà un 9% a l'hemisferi nord i augmentarà un 4% als tròpics i més d'un 20% a l'hemisferi sud. Aquest fet tindrà conseqüències sobre la qualitat de l'aire i sobre la salut humana i dels ecosistemes, segons afirmen els autors de l'estudi, i reforça la urgència d'abordar el escalfament global.
La formació de la capa d'ozó és clau per entendre com es pot veure afectada per l'escalfament global.
Un nou enemic s'està perfilant a l'horitzó. Un article publicat recentment a la revista Science revela l'existència d'un altre perill per a la capa d'ozó. La investigació suggereix que l'òxid nitrós (N2O), més conegut com el gas del riure, també actua com a destructor de l'O3. Els investigadors de l'Agència Atmosfèrica dels EUA afirmen que aquest gas, no regulat pel Protocol de Montreal, serà el responsable més gran de la destrucció de la capa durant el segle XXI, si continuen les pràctiques actuals, fent encara més crític el escalfament global. Per això, els autors suggereixen que el N2O sigui el següent a figurar a la llista de l'acord internacional.
En tot cas, l'esforç realitzat pels països signants del Protocol no ha estat en va. Els experts coincideixen que la capa d'ozó comença a regenerar-se i els contaminants presents a l'atmosfera s'han estabilitzat. Encara seran necessàries diverses dècades fins que aquests elements es neutralitzin, ja que una sola molècula de clor és capaç de destruir unes 100.000 molècules d'O3.
L'últim informe de l'Organització Meteorològica Internacional estima que la capa d'ozó es reconstituirà al voltant del 2050, encara que seran necessaris 15 anys més per regenerar completament la zona antàrtica. Mentrestant, els científics es reafirmen en la gran tasca dels països signants de l'acord internacional. "El Protocol de Montreal ha estat totalment efectiu i ha evitat un desastre mediambiental global", conclou Cuevas.
El Dia Mundial de la Capa d'Ozó és un recordatori de la importància de protegir aquesta fràgil barrera d'ozó que ens protegeix de la radiació ultraviolada. Celebrat cada 16 de setembre, aquest dia commemora la signatura del Protocol de Montreal el 1987 i busca generar consciència sobre la necessitat de continuar els esforços per protegir la capa d'ozó i abordar els desafiaments emergents del canvi climàtic, especialment en el context del desglaç dels pols.
La investigació sobre la capa d'ozó continua avançant, i és crucial que es mantingui el compromís internacional per abordar totes les amenaces potencials a aquest recurs vital. La vigilància constant i el compliment dels acords internacionals són essencials per garantir que la capa d'ozó es pugui recuperar i continuar protegint la vida a la Terra.
també és una conseqüència de laugment de temperatures i està fortament relacionat amb la salut de la capa dozó.
La interacció entre el canvi climàtic i la capa d'ozó és complexa i multifacètica. A mesura que l'escalfament global continua modificant patrons climàtics i atmosfèrics, es requereixen noves investigacions per comprendre millor com aquests canvis poden afectar la capa d'ozó i la salut del planeta en general, cosa que ens porta a la necessitat d'estudiar cada cop més els volcans a l'Antàrtida.
les accions Individuals, així com els esforços globals, són fonamentals per protegir no només la capa d'ozó, sinó també per mitigar el canvi climàtic i protegir els ecosistemes dels perills que representen la contaminació i l'ús insostenible dels recursos.
És imperatiu que tots els països treballin plegats per enfortir les polítiques que regulen les substàncies que afecten la capa d'ozó i l'escalfament global, assegurant un futur més saludable i sostenible per al nostre planeta.
Cap a un futur sostenible, el Protocol de Mont-real serveix com un model de cooperació internacional que pot guiar accions efectives davant del canvi climàtic. Tot i això, l'amenaça de l'òxid nitrós i altres substàncies que impacten negativament la capa d'ozó destaquen la necessitat de mantenir un enfocament proactiu i flexible.
La col·laboració en recerca i polítiques juntament amb l'educació i la conscienciació pública són aspectes clau que poden facilitar canvis positius i recuperar la capa d'ozó en un temps adequat. La salut del planeta depèn d‟accions decisives i coordinades a nivell global.
Bona nit,
Potser m'estigui equivocant, però crec que l'estudi que vostè enllaça fa referència a l'ozó troposfèric, no a la capa d'ozó (estratosfèrica) i no diu que disminuirà, sinó que augmentarà, la qual cosa és dolent ja que és tòxic. De fet, en un paràgraf d'aquest article posa que «els nivells d'ozó augmentaran un 8% amb el que podria engrandir-el forat sobre l'Antàrtida». Si els nivells d'ozó augmenten, per què ho fa el forat?
Insisteixo, potser m'estigui equivocant jo, en aquest cas perdoni el meu desconeixement. Salutacions.