Després d'un llarg període marcat per l'escassetat de precipitacions, les últimes setmanes han portat notícies encoratjadores per a les zones més afectades per la sequera. El cas d'Espanya destaca especialment, on el balanç meteorològic mostra un canvi de tendència després de la cinquena primavera més humida des del 1961, cosa que permet que el país deixi enrere dos anys de sequera meteorològica perllongada. Tot i aquesta millora, encara pesen certes incerteses sobre el comportament climàtic per als propers mesos, amb projeccions que suggereixen estius més calorosos del normal i precipitacions que podrien situar-se en valors típics o fins i tot inferiors a la mitjana.
A nivell nacional, l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) va informar recentment que les pluges registrades durant el març, l'abril i el maig d'aquest any han estat clau per revertir la situació. Aquests tres mesos, considerats com la primavera meteorològica, han deixat a la Península un 151% més de precipitacions que el que és habitual, situant la mitjana nacional en nivells no vistos des de fa dècades. Les Balears i les Canàries també han experimentat una primavera notablement humida. Aquest comportament ha permès que, a finals de maig, Espanya sortís oficialment de la sequera de llarga durada iniciada el 2023, encara que els experts insisteixen a mantenir la cautela i la gestió racional de l'aigua, atès que els recursos hídrics continuen sent limitats.
Prediccions per a l'estiu: calor i possibles onades de calor
De cara a l'estiu, els models estacionals no ofereixen una tendència clara respecte de les pluges, per la qual cosa no es descarta que la situació es pugui tornar a complicar si la sequera retorna en algunes àrees. El que sí que sembla gairebé garantit és que les altes temperatures dominaran el clima a tot el territori espanyol, amb una probabilitat elevada que els valors estivals superin la mitjana històrica. Segons l'AEMET, hi ha més d'un 70% de possibilitats que el juliol, l'agost i el setembre siguin més calorosos del normal, especialment en regions com Galícia, la Mediterrània, les Balears i les Canàries. Encara que les pluges a l'estiu solen ser escasses a Espanya, es concentren en episodis puntuals de tempestes, generalment associats a tàlvegs que creuen la península, cosa que pot causar esdeveniments intensos i sobtats.
El patró de precipitacions de la primavera ha estat inusual, amb pluges intenses durant el març, seguit d'un mes d'abril humit i un maig dins del que s'esperava. Les borrasques procedents del sud-oest han afavorit la recuperació dels embassaments i els cabals dels principals rius, especialment al centre i al sud peninsular. Tot i això, les zones del nord de Galícia i les províncies cantàbriques han quedat lleugerament al marge d'aquesta bonança, amb precipitacions una mica per sota de la mitjana.
Situació i pronòstics de sequera a altres regions
No només Espanya ha experimentat millores respecte a la sequera. A l'estat mexicà de Durango, per exemple, les primeres pluges de l'any han permès una reducció significativa a la superfície afectada. Segons dades de la Comissió Nacional de l'Aigua (Conagua), fa dues setmanes el 95% del territori estatal estava afectat per algun grau de sequera. Després de les precipitacions recents, la xifra s'ha reduït fins al 71%. Les estimacions per al juny situen la precipitació al voltant del 95% de la mitjana històrica, i per al juliol i l'agost es preveuen valors dins de la normalitat, cosa que podria afavorir no només l'agricultura, sinó també la recuperació del nivell de les preses i el sector ramader.
Tot i la millora, la preocupació persisteix en sectors com la ramaderia, on moltes explotacions han vist com els abeuradors romanien secs fins a dates molt recents. Esdeveniments com la tempesta tropical Alvin han aportat pluges per sobre de la mitjana, ajudant a alleujar la situació en diverses regions del nord i centre del país.
L'impacte del canvi climàtic a la predicció de sequeres
El canvi climàtic continua marcant l?agenda dels pronòstics de sequera. La tendència global apunta a una freqüència més gran d'esdeveniments extrems, incloses sequeres més intenses i prolongades, juntament amb onades de calor que baten rècords de temperatura cada any. Un estudi recent revela que la freqüència de les anomenades «ones planetàries» – patrons atmosfèrics que poden bloquejar el pas de sistemes de pluges durant setmanes – s'ha multiplicat per tres des dels anys 50. Això contribueix a l'aparició d'estius amb pluges persistentment escasses en algunes zones, mentre que altres reben precipitacions intenses en curts.
La dificultat per preveure aquests fenòmens continua sent un repte per als meteoròlegs, ja que factors com la inestabilitat atmosfèrica o la influència de fenòmens globals tipus El Nen poden alterar per complet els patrons previstos. L'observació continuada i l'actualització constant dels models són fonamentals per anticipar episodis adversos i adoptar les mesures adequades tant a nivell local com nacional.
La situació actual demostra que, encara que la sequera pot remetre gràcies a estacions excepcionals quant a pluges, l'amenaça continua latent i la gestió sostenible de l'aigua i la vigilància meteorològica seran crucials per afrontar els episodis extrems que es puguin derivar d'aquests canvis.