Avui parlarem d'una formaciĂ³ geolĂ²gica perquè se l'anomena turĂ³ testimoni. Es formen a causa de l'erosiĂ³ i se sol trobar en zones planes. He considerat com el testimoni del pas de el temps de la reculada i l'evoluciĂ³ d'una costa o d'una plataforma. TĂ© diverses caracterĂstiques que val la pena conèixer ja que ens explica una mica la dinĂ mica de l'escorça terrestre.
En aquest article anem a explicar-te que Ă©s un turĂ³ testimoni, les seves caracterĂstiques i quina importĂ ncia tĂ© de cara a la geologia.
Què Ă©s un turĂ³ testimoni
Es tracta d'una formaciĂ³ geolĂ²gica que es deu a l'erosiĂ³ de terra amb el pas dels anys. Estem parlant a una escala de temps geolĂ²gic per tant, no es pot avaluar a escala humana. El turĂ³ testimoni Ă©s el que ens revela l'evoluciĂ³ d'una aposta o una plataforma sobre una superfĂcie plana. Aquesta superfĂcie estĂ formada per capes horitzontals de roques toves i dures on el continu bufa del vent ha provocat una erosiĂ³ que ha modificat el terreny.
A les capes mĂ©s toves del terra, l'erosiĂ³ es produeix de forma mĂ©s freqĂ¼ent. Els rius produeixen erosiĂ³ i van formant diferents turons i altres formacions, aixĂ com podem veure a la altiplĂ central. Si l'altiplĂ Ă©s erosionat a tots els costats es forma el que es coneix com a turĂ³ testimoni. Aquests turons ocupen aquests llocs des de diversos milions d'anys enrere.
Com es forma

Aquestes formacions geolĂ²giques sĂ³n esculpides per l'erosiĂ³ i se li crida el nom de testimoni perquè Ă©s un testimoni de l'antiga extensiĂ³ d'una plataforma horitzontal que ha quedat aĂ¯llada. L'erosiĂ³ diferencial que s'ha produĂ¯t a causa dels rius i els barrancs sĂ³n les capes sedimentĂ ries mĂ©s dures i toves de forma alternativa. Aquests turons testimonis estan delimitats per la fuita d'erosiĂ³ caracteritzada per una part mĂ©s abrupta que estĂ formada per roca dura i una altra mĂ©s suau formada de roca tova. La part mĂ©s dura se li denomina cornisa i la part mĂ©s tova se li denomina talĂºs.
El turĂ³ testimoni tĂ© un perfil convex cĂ²ncau i va variant en funciĂ³ de la resistència que li atorga la part de les roques dures i la part de les roques toves. Quan augmenta l'erosiĂ³ produĂ¯da pels rius, tots els costats van fent que aparegui el turĂ³ testimoni amb els cims plans. Per aixĂ², sĂ³n testimonis d?una plataforma que va existir en aquest mateix lloc fa milions d?anys. La resta del relleu que queda Ă©s un conjunt de capes dures i toves que estan disposades horitzontalment i que l'erosiĂ³ ha pogut esculpir.
On es troben els turons testimonis

SĂ³n bastant comuns en les conques sedimentĂ ries dels diferents rius. Aquestes formacions podem trobar-les en la muntanya Pilot, a Carolina de nord, al TurĂ³ de la Teta (PenĂnsula de Guajira) i en l'altiplĂ de Dori (Burquina Faso). A casa nostra tambĂ© podem trobar-ho en diferents relleus tabulars com ho sĂ³n la depressiĂ³ del riu Ebre ia les conques sedimentĂ ries de l'altiplĂ central. A Madrid tenim els Turons de la Marañosa, en el turĂ³ dels Ă€ngels i al Buenavista, ia la provĂncia de Palència, el TurĂ³ de l'Otero.
Anem a descriure les caracterĂstiques del TurĂ³ dels Ă€ngels. EstĂ situat aproximadament uns 10 quilĂ²metres de Madrid, al municipi de Getafe. AixĂ ho ha considerat com el centre geogrĂ fic de la penĂnsula ibèrica. Per aixĂ², tĂ© una gran importĂ ncia malgrat no existir un mesurament cientĂfic que ho avali com a tal. A l'esplanada del cim d'aquest turĂ³ es troba la coneguda ermita de la nostra Sra. Dels ApĂ²stols. Aquesta permet data des del segle XIV i Ă©s un monument força ben conservat.
Als vessants d'aquest turĂ³ es troben pins blancs, parcs infantils, un camp de futbol, ​​camins diferents i un berenador. AixĂ² fa que el turĂ³ dels Ă€ngels hagi esdevingut un passeig agradable turĂstic que estĂ en contacte amb la natura. La seva base Ă©s de 610 metres i aconsegueix una alçada de 666 metres. Al punt mĂ©s alt hi ha un vèrtex geodèsic de primera categoria. És excel·lent per poder veure totes les vistes de Getafe, de Madrid i del camp que envolta el municipi.
caracterĂstiques principals
Aquests turons testimonis poden ser catalogats com una muntanya illa. La seva caracterĂstica principal Ă©s haver estat preservat desprĂ©s de l'erosiĂ³ que ha desmantellat la resta dels materials propers. Aquestes muntanyes illa s'han mantingut protegits de l'erosiĂ³ grĂ cies a una litologia mĂ©s resistent. SĂ³n força Ăºtils per fer estudis en geologia ja que sĂ³n els Ăºnics que queden pertanyents a altres formacions geolĂ²giques que recobrien anteriorment la regiĂ³. Per poder fer un mapa del temps de com ha avançat tota la superfĂcie terrestre desprĂ©s de l'erosiĂ³, Ă©s important conèixer la morfologia que tenia el relleu en aquells temps. GrĂ cies a la presència d'aquests turons testimonis es pot conèixer.
Aquests processos d'erosiĂ³ i de sedimentaciĂ³ sĂ³n propis de la geodinĂ mica externa del nostre planeta. Aquests turons testimonis tambĂ© es caracteritzen per haver estat envoltats d'aigua, per la qual cosa estan ubicats a zones properes a rius que queden a una sortida a l'oceĂ . Segons alguns estudis, aquests relleus degueren haver-se format entre l'edat del miocè inferior i la inferior mitjana.
Aquesta formaciĂ³ no sol estar recoberta amb sediments vermells, ja que ja es presenten a la sedimentaciĂ³ del miocè. Si et trobes amb alguns dels sediments de color vermellĂ³s, serĂ tan sols als 3 o 4 primers metres del turĂ³.
Cal diferenciar el turĂ³ testimoni dels parem principalment per les dimensions. Els parem solen estendre's al llarg del territori i sĂ³n molt mĂ©s alts. La seva principal diferència Ă©s que els turons testimonis es troben de forma solitĂ ria i sĂ³n molt mĂ©s petits. A mĂ©s, un erm abasta tot un ecosistema complet tenint un predomini de la vegetaciĂ³ arbustiva. AixĂ² fa que es classifiqui en termes biogeogrĂ fics com un prat a causa del seu tipus de vegetaciĂ³. Tot i aixĂ², el turĂ³ testimoni no estĂ categoritzat com un ecosistema.
Espero que amb aquesta informaciĂ³ puguin saber mĂ©s sobre el turĂ³ testimoni.
