La humanitat s?enfronta a una carrera contrarellotge per mantenir l?augment de la temperatura global per sota dels 1,5 ºC respecte als nivells preindustrials, un llindar clau per evitar impactes climàtics greus. Diversos informes científics recents alerten que, mantenint el ritme actual d'emissions, només quedarien uns tres anys per evitar superar aquest límit. La comunitat investigadora assenyala que, un cop superat, les possibilitats de tornar enrere amb les eines tecnològiques actuals serien molt reduïdes.
Les darreres actualitzacions dels 'Indicadors del Canvi Climàtic Global', elaborades per més de 60 científics de 17 països, posen xifres molt precises: el pressupost de carboni restant per no sobrepassar els 1,5 ºC se situa al voltant de 130 gigatones de CO2. Al ritme d'emissions actual, aquesta xifra equival a poc més de tres anys, cosa que dibuixa un horitzó temporal crític i posa en relleu la urgència d'actuar de manera decidida.
Un llindar històric a punt d'assolir-se
L'Acord de París, signat el 2015, va fixar com a meta que la temperatura mitjana global no superi els 2 ºC i s'intenti limitar a 1,5 ºC. No obstant això, segons les dades actualitzades fins al 2024, la temperatura ja se situa 1,52 ºC per sobre del nivell preindustrial, dels quals 1,36 ºC es deuen directament a l'activitat humana, fonamentalment a la crema de combustibles fòssils i la desforestació. Això vol dir que el 89% de l'escalfament observat té origen humà, cosa que els experts consideren irrefutable.
Els científics subratllen que haver registrat 1,5 ºC en un sol any encara no suposa incomplir l'Acord de París —per això, el llindar s'hauria de mantenir durant diverses dècades—, però la tendència actual apunta que aquest nivell se superarà de manera sostinguda abans del 2028 si no es frenen les emissions. Durant la darrera dècada, l'increment mitjà de temperatura ha estat de 1,24 ºC, i la taxa d'escalfament global se situa en 0,27 ºC addicionals per dècada.
El pressupost de carboni s'ha reduït de manera dràstica: el 2020 quedaven unes 500 gigatones de CO2, xifra que ha baixat a 200 el 2024, ia 130 segons les estimacions més recents.
Conseqüències visibles i desequilibris creixents
Les implicacions de l'escalfament global ja es deixen notar a fenòmens meteorològics extrems més freqüents i intensos: onades de calor, sequeres prolongades, pluges torrencials i inundacions, al costat d'un preocupant augment de el nivell de la mar. Entre el 2019 i el 2024, el nivell mitjà del mar global es va incrementar en uns 26 mil·límetres, el doble de la mitjana registrada des de principis del segle XX. Per entendre millor els factors que contribueixen a l'increment de les temperatures, us recomanem llegir sobre la radiació solar i l'efecte hivernacle.
A més, les concentracions de gasos d'efecte hivernacle com el diòxid de carboni, el metà i l'òxid nitrós continuen pujant des del 2019, intensificant el desequilibri energètic del planeta. L'excés de calor s'acumula principalment als oceans —que ja emmagatzemen el 91% d'aquest excés—, cosa que accelera el desglaç de glaceres, l'augment del nivell del mar i provoca alteracions als ecosistemes marins i costaners.
Experts com Piers Forster, director del Priestley Centre for Climate Futures, adverteixen que “el ritme d'escalfament i el nivell actual d'emissions ens porten a un punt cada cop més perillós", amb impactes a escala global. Fins i tot cada petit augment addicional en la temperatura es pot traduir en esdeveniments extrems més freqüents i devastadors."
L'informe també alerta sobre el paper dels aerosols i altres gasos d'efecte hivernacle de curta durada, com el metà, que podrien tenir cert efecte compensatori a curt termini, però la reducció del qual no pot substituir la necessitat de limitar el CO2.
Queda marge dactuació per revertir la situació?
Segons la climatòloga Valérie Masson-Delmotte i altres experts internacionals, la finestra d'oportunitat per limitar l'escalfament planetari a 1,5 ºC s'està tancant ràpidament.Si bé el futur encara no està escrit i tot depèn de les decisions que es prenguin a curt termini, el consens científic és clar: fins i tot si s'assolís la neutralitat en emissions de CO2 i s'adoptessin tecnologies de reducció o captura de carboni, no hi ha solucions madures ni garantides per revertir l'escalfament una vegada superat aquest llindar.
La magnitud i la rapidesa de les emissions actuals fan que la política climàtica vigent resulti insuficient. Es requereixen accions més ambicioses, tant en la reducció d'emissions com en l'adaptació als efectes. Les projeccions apunten fins i tot que, sense canvis dràstics, es podrien superar els 2 ºC cap al 2050 i fins als 3 ºC a finals de segle, cosa que comportaria conseqüències greus per als ecosistemes, la seguretat alimentària, la disponibilitat d'aigua i l'estabilitat de les societats humanes.
L'estudi ressalta que els sistemes naturals i les comunitats humanes estan cada cop més exposats i vulnerables. Per cada dècima de grau addicional, s'incrementa la freqüència i la intensitat de pluges extremes, esdeveniments de desglaç i fenòmens meteorològics adversos. Tot i això, també hi ha senyals d'esperança: algunes regions han aconseguit estabilitzar o reduir les seves emissions, i les tecnologies d'energies renovables continuen avançant.
Assegurar el futur del clima passa per la descarbonització de l'economia, la protecció dels boscos i el desenvolupament de sistemes d'alerta primerenca i adaptació, especialment a les zones més vulnerables del planeta. Tot i que el desafiament és immens, la ciència assenyala el camí i el marge d'actuació, tot i que és curt, encara existeix.
El consens de la comunitat científica és que la finestra d'acció per evitar les conseqüències pitjors de l'escalfament global és molt estreta. Els propers tres anys seran determinants per marcar el rumb del clima en les properes generacions. Frenar les emissions, accelerar la transició energètica i adaptar les societats són tasques urgents per poder mantenir sota control l‟augment de les temperatures i conservar l‟equilibri del planeta.
