L'asteroide Eros és un dels cossos celestes més fascinants del sistema solar. Es tracta d'un asteroide de tipus S que forma part del grup dels asteroides Amor, que tenen òrbites que els apropen a la Terra. Descobert el 1898 per Gustav Witt i Auguste Charlois, Eros ha estat objecte d'estudis científics que han revelat dades sorprenents sobre la seva composició, història i impacte en l'astronomia, com es detalla a l'article sobre l'impacte d'asteroides.
Amb una mida d'aproximadament 34 quilòmetres de longitud, Eros és el segon asteroide més gran proper a la Terra després de Ganímedes. La proximitat i les característiques irregulars l'han convertit en un objecte de gran interès per a l'exploració espacial. Gràcies a missions com la sonda NEAR Shoemaker, hem pogut conèixer més sobre la seva superfície, composició i evolució al llarg del temps. Per a més informació sobre altres asteroides, podeu consultar l'article que explora els asteroides en general.
Descobriment i primeres observacions
El descobriment d'Eros es va produir el 13 d'agost de 1898, quan l'astrònom Gustav Witt, des de l'observatori Urània a Berlín, va detectar un objecte en moviment al cel. De manera simultània, l'astrònom Auguste Charlois, des de Niça, també va observar el mateix asteroide, encara que va ser Witt qui va publicar les seves troballes primer, per la qual cosa se li atribueix oficialment el descobriment.
El que realment va sorprendre els astrònoms va ser que Eros era el primer asteroide trobat fora del cinturó principal d'asteroides. La seva òrbita el porta a acostar-se a la Terra més que qualsevol altre asteroide conegut en aquest moment, cosa que el converteix en un objecte important per estudiar, com passa amb el enigma de l'asteroide Tunguska.
Característiques físiques i òrbita
Eros és un asteroide de forma allargada i irregular, el que li dóna una aparença semblant a un cacauet o una papa. Les seves dimensions s'estimen en 34,4 x 11,2 x 11,2 quilòmetres. La seva massa és considerable per a la seva grandària, aconseguint aproximadament 6,687 × 1015 kg.
Entre les seves característiques més notables, hi ha la seva superfície plena de cràters, amb més de 100.000 impactes registrats en imatges obtingudes per sondes espacials. També s'ha detectat la presència d'una capa de regòlit, pols i fragments de roques generats per impactes al llarg del temps, un fenomen que es relaciona amb altres estudis sobre Ceres.
La seva òrbita és força excèntrica i el porta a moure's entre 1,133 i 1,783 unitats astronòmiques del Sol. Completa una òrbita al voltant de la nostra estrella en aproximadament 643 dies. Eros passa una part significativa del seu temps dins de l'òrbita de Mart, i ocasionalment s'acosta molt a la Terra.
Exploració per la sonda NEAR Shoemaker
La missió que més informació ha aportat sobre Eros és la PROP Sabater, llançada per la NASA en 1996. Inicialment, la sonda tenia la missió d'orbitar Eros i estudiar la seva composició, però va acabar aconseguint alguna cosa històrica: va aterrar a la superfície de l'asteroide el 12 de febrer de 2001.
Durant el seu temps en òrbita ia la superfície d'Eros, la NEAR Shoemaker va recopilar més de 160.000 imatges, va analitzar la seva composició i va confirmar que es tracta d'un cos sòlid, no un conjunt de runes aglomerades per la gravetat. També es va descobrir que el seu regòlit ha estat modificat químicament per l'exposició al vent solar i els impactes de micrometeorits, cosa que es relaciona amb la investigació sobre el meteorit que va extingir els dinosaures.
Aproximacions a la Terra
A causa de la seva òrbita, Eros s'acosta a la Terra cada anys. La major proximitat registrada va passar el 23 de gener de 1975, quan va passar a sol 23 milions de quilòmetres de nosaltres. L'última aproximació important va succeir el 31 de gener de 2012, quan va estar a 26,7 milions de quilòmetres.
Aquestes aproximacions han permès observar els asteroides amb telescopis des de la Terra. A més, aquestes trobades ofereixen informació valuosa sobre com interactuen els asteroides d'aquest tipus amb l'òrbita terrestre i el risc potencial d'impacte en el futur, com s'exposa en el cas de la impacte de l'asteroide 2024 YR4.
Importància científica i possibles amenaces
Eros, a més de ser un objecte d'estudi fascinant, és clau per a la investigació dels asteroides propers a la Terra. El seu estudi ha permès conèixer més sobre la composició del sistema solar i els possibles riscos que aquests cossos poden representar en el futur.
Encara que actualment, Eros no representa una amenaça directa, els científics han determinat que la seva òrbita es podria alterar amb el temps, augmentant la possibilitat d'un impacte en un futur molt llunyà. No obstant això, aquest esdeveniment no passaria fins a dins d'uns 100 milions d'anys, de manera que no suposa un risc imminent.
L'estudi d'asteroides com Eros també és fonamental per desenvolupar estratègies de defensa planetària, si en el futur es detecti un objecte similar amb una trajectòria de col·lisió amb la Terra. Això és especialment rellevant en el context dels asteroides propers i les seves implicacions al nostre planeta.
Gràcies a missions com NEAR Shoemaker, hem pogut descobrir que Eros és un asteroide sòlid i no una roca fragmentada, informació crucial per a la planificació de futures missions que intentin desviar asteroides perillosos. L'asteroide Eros s'ha convertit en un objecte de gran interès per a la comunitat científica a causa de la proximitat a la Terra, la mida i la composició. El seu estudi ha permès entendre millor l'evolució dels cossos celestes al sistema solar, així com avaluar els riscos que els asteroides representen per al nostre planeta. Amb la tecnologia actual i el monitoratge continu d'aquests objectes, és possible anticipar qualsevol possible amenaça i desenvolupar estratègies adequades per a la protecció de la Terra.
