Espanya va viure fa unes setmanes un cap de primavera realment tempestuós i passat per aigua. A part de les pluges torrencials, el que més va cridar l'atenció de la majoria de la població va ser el gran nombre de raigs que es van produir i és que segons dades oficials es van arribar a registrar fins 22.000 llamps. Això ha provocat que molta gent vulgui saber més sobre aquest impressionant i perillós fenomen meteorològic. Per a més informació, podeu visitar el nostre article sobre tempestes elèctriques a Màlaga.
Quan es produeixen els raigs
Els raigs no són més que descàrregues que es produeixen de enormes quantitats d'energia que s'acumulen als núvols. Solen produir-se quan les temperatures són altes i hi ha força humitat a l'aire. Són més freqüents a l'estiu a causa de que l'aire calent es carrega a l'entrar en contacte amb aire fred. A l'caure la pluja, els núvols descarreguen tal energia en forma de raigs i són responsables de diversos fenòmens, com es pot llegir al nostre post sobre curiositats sobre les tempestes.
Quanta energia pot tenir un raig
El raig conté tanta energia que pot arribar a ser mortal. Es calcula que cada raig mesura uns 5 quilòmetres de longitud per només 1 centímetre d'amplada, l'energia alliberada per un llamp pot arribar a ser superior als 5 mil milions de joules d'energia amb un corrent de fins a 200.000 amperes i 100 milions de volts. Això ho converteix en un fenomen extremadament perillós, especialment en llocs com on cauen més raigs.
A què es deu el moviment en ziga zaga
Aquest moviment tan característic dels raigs es deu al fet que la gran càrrega dels camps elèctrics s'ionitza provocant que se separin els ions positius dels negatius. Aquesta ionització no és uniforme i comença a moure com si fos una serp i produint el conegut ziga zaga. Pots aprendre més sobre aquest fenomen al nostre article sobre tipus de raigs.
Espero haver-te aclarit alguns dubtes sobre els raigs i els llampecs. Com una última curiositat, comentar-te que la ciutat sud-africana de Johannesburg és on més morts per raigs hi ha cada any.
Què són els raigs?
Els llamps són descàrregues elèctriques atmosfèriques que es produeixen entre núvols, de l'aire a la superfície terrestre, o entre núvols. Els núvols a la nostra atmosfera estan carregats elèctricament i poden tenir càrrega positiva i negativa. L'aire actua com un aïllant d'aquestes càrregues, però quan les càrregues oposades s'acumulen als núvols prou, es trenca aquesta capacitat aïllant i es produeix una ràpida descàrrega d'electricitat que coneixem com a llamp. Per a més informació sobre aquest procés, podeu consultar l'article sobre com es formen els raigs.
És el mateix un llamp que un llampec?
Ambdós termes s'utilitzen sovint per descriure el mateix fenomen, però per ser més precisos, llampec es refereix específicament a la llum que acompanya el llamp. És important entendre aquesta distinció, sobretot quan es parla dels efectes visuals que causen. Per descobrir més sobre els efectes del llampec, pots llegir el nostre article sobre raigs gamma.
Com es formen els raigs?
La formació d'un llamp és un procés complicat que involucra diverses etapes. L'electrificació dels núvols es produeix a través de la fricció entre partícules de gel, gotes d'aigua i calamarsa, creant càrregues que donen lloc a diferències de potencial elèctric extremadament altes, que poden arribar fins als 1000 milions de volts. Per entendre millor aquest procés, us recomanem visitar l'article sobre raigs globulars.
El mecanisme d'electrificació no està completament comprès, però hi ha dues teories principals que descriuen com es produeixen aquestes càrregues: el model convectiu i col·lisionador. En el model convectiu, els corrents d'aire dins del núvol permeten l'acumulació de càrregues positives a la part superior i negatives a la base. Al model col·lisionador, es proposa que la transferència de càrrega ocorre quan les partícules de diferents propietats intrínseques xoquen entre si.
Quan les càrregues s'han acumulat, es genera un camp elèctric intens. Quan aquest camp supera la rigidesa dielèctrica de l'aire, es forma un canal de plasma conductor que permet la descàrrega elèctrica que experimentem com un llamp. Per a més detalls sobre les característiques d'aquest fenomen, podeu consultar el post sobre tempestes i raigs.
Tipus de raigs
Els raigs es poden classificar en diferents tipus segons la seva trajectòria i origen:
- Raigs de núvol a terra: S'originen en un núvol de tempesta i arriben a la superfície de la Terra, que és el tipus més conegut i perillós.
- Raigs de núvol a núvol: Aquests raigs tenen lloc entre dos núvols diferents i solen ser més difícils d'observar.
- Rajos intranube: Ocorren dins del mateix núvol, entre zones amb diferent càrrega.
- Raigs d'aire a núvol: Es produeixen quan la descàrrega elèctrica va des de l'aire cap a un núvol.
- Raigs ascendents: Passa quan una càrrega positiva s'eleva des del terra fins al núvol.
Els raigs són responsables d'un gran nombre d'accidents cada any. Als Estats Units, s'estima que al voltant de 400 persones són aconseguides per raigs cada any, i molts d'altres pateixen danys a la propietat ia l'equip elèctric. Els raigs poden causar incendis, curtcircuits, i en casos extrems, la mort. Per tant, és crucial informar-se sobre els riscos d'incendis relacionats amb aquests fenòmens.
Els danys provocats per raigs a les llars inclouen incendis, danys a electrodomèstics i pèrdues de dades en dispositius electrònics. Per aquesta raó, la protecció contra raigs és fonamental, i es recomana instal·lar parallamps i sistemes de protecció contra sobretensions a les propietats. Si necessiteu informació més específica sobre el tema, reviseu l'article sobre l'impacte del canvi climàtic als raigs.
Per què sonen els trons?
El tro és el resultat de l'escalfament i l'expansió ràpida de l'aire al voltant d'un llamp. La descàrrega del raig escalfa l'aire a temperatures molt altes, cosa que provoca una ona de pressió són audible com a tro. La velocitat de la llum és molt més gran que la del so, per la qual cosa veiem el llampec abans d'escoltar el tro.
On cauen més llamps?
La freqüència de raigs varia a tot el món, sent més comuns en regions d'alta humitat i temperatures càlides. Una àrea especialment coneguda per la seva alta activitat de raigs és el llac Maracaibo a Veneçuela, on es produeixen més de 297 dies a l'any amb activitat de raigs, conegut com el fenomen del llampec del Catatumbo. Aquest fenomen és un clar exemple de com els cumulonimbus poden generar tanta activitat de raigs.
Un altre lloc famós és la conca del Congo, on s'han registrat densitats de fins i tot 158 descàrregues per km² a l'any. Hi ha molts mites i curiositats sobre els raigs. Per exemple, es diu que el raig mai cau dues vegades al mateix lloc, la qual cosa no és cert, ja que hi ha llocs que són copejats repetidament. A més, alguns creuen que les campanes poden dispersar els raigs, una creença que va existir fins a finals del segle XVII.
Consells de seguretat durant tempestes elèctriques
Per protegir-se durant una tempesta elèctrica, és important seguir certes recomanacions:
- Buscar refugi en un edifici tancat i evitar estar a l'aire lliure.
- No refugiar-se sota arbres o estructures metàl·liques que puguin atreure raigs.
- Evitar lús de dispositius electrònics connectats a la xarxa elèctrica.
- Desconnectar els aparells elèctrics per protegir-los de possibles descàrregues.
És essencial seguir la recomanació de les autoritats sobre la seguretat davant de tempestes elèctriques i conèixer les maneres d'actuar en cas d'un accident per impacte de llamp. Per a més informació sobre la seguretat, podeu consultar l'article sobre el fred en nits clares i com es podria relacionar amb tempestes elèctriques.
La fascinació pels raigs continua, i encara que no els comprenem completament, el nostre coneixement sobre ells continua creixent. Cada tempesta és un recordatori de la força i el poder de la natura, i és la nostra responsabilitat estar preparats i protegits.
