Els terratrèmols i tsunamis són dos dels fenòmens naturals més impactants que poden afectar el nostre planeta. Tots dos estan estretament vinculats a l'activitat geològica i poden generar conseqüències devastadores a les regions afectades. Tot i que sovint se'n parla per separat, és important comprendre com estan interconnectats i de quina manera els processos de la Terra influeixen en la seva aparició. Aprendre sobre desastres naturals ens pot brindar una millor perspectiva sobre aquests fenòmens.
Què és un terratrèmol?
Un terratrèmol, també conegut com a sisme o sisme, és un moviment sobtat de la Terra causat per l'alliberament de energia acumulada al seu interior. Es produeix quan les plaques tectòniques, que conformen l'escorça terrestre, llisquen o xoquen entre si a causa de l'acumulació de tensió a les vores. Comprendre la tectònica de plaques és crucial per entendre com succeeixen aquests esdeveniments.
El punt on s'origina el terratrèmol a l'interior de la Terra s'anomena hipocentre, mentre que el punt a la superfície terrestre directament sobre l'hipocentre s'anomena epicentre. Depenent de la magnitud i la profunditat de l'hipocentre, els efectes del terratrèmol poden variar des de lleus vibracions fins a devastadors desplaçaments del terreny. És interessant observar que la comprensió de les parts d'un terratrèmol ens ajuda a conèixer-ne els efectes.
Com es mesura un terratrèmol?
Els terratrèmols es mesuren en funció de dos criteris principals: la magnitud i l' intensitat. Per això, s'utilitzen escales com la de Richter i la de Mercalli. L'escala de Richter mesura l'energia alliberada en un terratrèmol en valors logarítmics, mentre que l'escala de Mercalli avalua els efectes del sisme a les estructures i persones.
L'escala de magnitud moment (Mw) és la més utilitzada actualment perquè permet mesurar fins i tot els terratrèmols més grans amb major precisió. A més magnitud, més gran és la quantitat d'energia alliberada, cosa que pot provocar més danys, encara que aquests també depenen de la profunditat de l'hipocentre i de la distància a què es troba el terratrèmol de les zones habitades. també és fonamental per comprendre'n el comportament.
Què és un tsunami?
Un tsunami és una sèrie d'onades de gran energia generades per un desplaçament sobtat de grans volums d'aigua a oceans, mars o fins i tot llacs. A diferència de les onades generades pel vent, els tsunamis s'originen a causa de terratrèmols submarins, erupcions volcàniques, lliscaments de terra o impactes de meteorits. La naturalesa d'un tsunami és fascinant i, per aprofundir, es pot consultar com es formen els tsunamis en diverses situacions.
La majoria dels tsunamis es produeixen a causa de terratrèmols ocorreguts al fons del mar, especialment a regions on hi ha zones de subducció, és a dir, àrees on una placa tectònica s'enfonsa sota una altra. Aquest tipus de moviment genera un desplaçament vertical de l'aigua que es propaga en forma d'ones a gran velocitat. Per entendre millor com es origina un tsunami, és important analitzar aquests processos.
La connexió entre terratrèmols i tsunamis
Al voltant de l' 90% dels tsunamis registrats han estat causats per terratrèmols submarins. Quan un sisme passa sota l'oceà i genera un desplaçament del fons marí, s'empeny una gran quantitat de aigua cap amunt, formant onades que poden viatjar a velocitats de fins a 800 km/ha mar obert. Aquesta connexió entre terratrèmols i tsunamis és crucial per entendre els tsunamis més destructius de la història.
Aquests esdeveniments poden afectar costes situades a milers de quilòmetres de l'epicentre del terratrèmol. Un exemple tràgic va passar el 2004, quan un sisme de magnitud 9.1 a l'oceà Índic va generar un tsunami que va causar la mort de més de 230.000 persones a diferents països. Un altre cas notable va ser el tsunami del Japó el 2011, que va devastar la costa nord-est del país després d'un terratrèmol de magnitud 9.0. La relació entre tots dos fenòmens reforça la importància d'entendre com pot desencadenar aquestes onades de gran impacte.
Àrees de més risc de tsunamis
Les regions amb més risc de patir tsunamis són aquelles situades al Cinturó de Foc de el Pacífic, una zona de gran activitat sísmica i volcànica. Entre les àrees més vulnerables es troben Japó, Indonèsia, Filipines i la costa oest dAmèrica. En aquest context, és important estudiar el tsunami a Espanya que es va produir després del terratrèmol de Lisboa de 1755, ja que va causar greus danys a Huelva i Cadis.
També hi ha registres de sisme submarí significatius a l'oceà Atlàntic i la Mediterrània. A Espanya, el terratrèmol de Lisboa del 1755 va generar un tsunami que va afectar greument Huelva i Cadis, causant milers de morts. La comprensió de les zones de més vulnerabilitat ajuda a dissenyar millors plans de prevenció i resposta davant d'aquests fenòmens.
Mesures de prevenció i preparació
Encara que no és possible predir amb exactitud quan passarà un terratrèmol o un tsunami, existeixen mesures per mitigar-ne l'impacte:
- Els sistemes d'alerta primerenca poden avisar les poblacions costaneres amb prou temps per evacuar.
- El disseny de edificacions resistents a terratrèmols redueix el risc de col·lapse durant un sisme.
- Els plans d'evacuació i l'educació sobre com actuar en cas de tsunami poden salvar moltes vides.
La relació entre tremolors de terra i tsunamis, en particular la , és clau per millorar les estratègies de protecció.
