Vivim en un món superpoblat. Actualment comptem amb més de 7 mil milions de persones a tot el planeta, i la xifra continua augmentant. Cadascú de nosaltres, des del moment del nostre naixement fins al final de les nostres vides, busquem satisfer les nostres necessitats bàsiques, cosa que és una cosa completament lògica. Però, què passa quan sobreexplotem els recursos naturals i no cuidem adequadament el nostre planeta? La realitat és que el canvi climàtic, tot i ser un fenomen natural, es veu intensificat per les nostres accions.
Aquesta situació és producte de factors com la desforestació, L'ús de combustibles fòssils, i la contaminació de mars, rius i de l'aire que respirem, els quals desestabilitzen la nostra atmosfera i contribueixen al canvi climàtic. Per frenar aquests efectes negatius, és crucial entendre quines són les mesures més eficaces i això és precisament el que van investigar investigadors de la Universitat de Lund a Suècia. Entre les recomanacions que ofereixen se'n destaca una que potser no és del gust de molts: tenir menys fills. No és l'única, però sí que és una de les més impactants.
Els estudis realitzats han revelat que hi ha una fórmula personal que podria salvar la humanitat: tenir menys fills, evitar els viatges amb avió, no utilitzar el cotxe i adoptar una dieta vegetariana. Amb aquestes mesures, els països de l'anomenat “Primer Món” podrien reduir significativament les seves emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. Aquesta anàlisi exhaustiva es basa en una revisió de diversos documents i informes governamentals, cosa que proporciona una bona base per a les seves conclusions.
Una de les troballes més sorprenents és que portar una dieta vegetariana ens pot permetre estalviar al voltant de 0,8 tones de diòxid de carboni a l'any. Per la seva banda, evitar l'ús del cotxe podria suposar una reducció de 2,4 tones i no prendre avions representaria un estalvi de 1,6 tones de CO2 per cada viatge. No obstant això, el càlcul més cridaner es relaciona amb no tenir tants fills: s'estima que aquesta mesura podria portar a una disminució de 58,6 tones de CO2 a l'any per cada nen que no vingui al món, tenint en compte no només les emissions d'aquest fill, sinó també les dels seus descendents.
Aquestes recomanacions, encara que potser no són populars, són crucials. La coautora de l'estudi, Kimberly Nicholas, emfatitza que no podem ignorar l'impacte climàtic del nostre estil de vida. Personalment he trobat molt positiu adoptar molts d'aquests canvis. Per als joves que estan formant els seus hàbits de vida, és essencial que siguin conscients de quines opcions tenen l'impacte més gran».
En el context global actual, on s'estima que la població mundial podria assolir els 9.800 milions el 2050, és vital tenir en compte l'impacte ambiental de cada decisió que prenem, fins i tot les relacionades amb la planificació familiar. Aquest tema s'entrellaça amb la situació de la sequera a diverses regions del món, que també afecta la disponibilitat de recursos i reflecteix l'impacte del canvi climàtic a la planificació familiar.
El canvi climàtic no és un fenomen aïllat, sinó que té profundes interrelacions amb altres factors socials, econòmics i ambientals. Per exemple, als països en desenvolupament, l'augment de la població i la disminució dels recursos poden portar a una càrrega doble: d'una banda, la pressió sobre l'entorn natural i, de l'altra, la lluita contínua per la supervivència.
Un estudi del 2017 que va analitzar diferents maneres de reduir l'empremta de carboni de les llars, va concloure que tenir un fill menys genera una reducció de 60 tones de CO2 a l'any. Aquesta xifra és significativa perquè equival a l'impacte ambiental que generaria convèncer 300 persones perquè reciclin o 25 perquè deixin d'usar els cotxes. Per tant, la decisió de ser menys pares es podria veure com una acció amb un alt potencial d'impacte positiu.
A mesura que ens endinsem en un món cada cop més afectat pel canvi climàtic, es fa evident que la població és un factor crucial en aquesta equació. La relació entre el creixement populacional i el canvi climàtic planteja qüestions ètiques i pràctiques sobre la sostenibilitat del futur del nostre planeta. A continuació, es detallen algunes consideracions sobre aquest assumpte:
- La realitat sobre la natalitat: En algunes regions, com a Europa, la població pot estar a prop del seu màxim i s'espera que comenci a disminuir cap a finals de segle. Això és degut a factors socioeconòmics, on la incertesa i la inseguretat econòmica porten les parelles a posposar o cancel·lar les seves decisions sobre tenir fills.
- Impacte del canvi climàtic: En un context on el canvi climàtic és cada cop més evident, molts joves senten «ecoansietat», una preocupació creixent sobre el futur del planeta i la qualitat de vida dels seus fills potencials. Aquest fenomen es relaciona, per exemple, amb la pèrdua de recursos, com el cas de Kiribati, que podria desaparèixer per laugment del nivell del mar.
- El dilema ètic: Decidir no tenir fills pot estar relacionat amb postures ètiques sobre l'impacte que la humanitat té sobre la Terra i la preocupació per arribar a un món nociu a generacions futures. Això es vincula amb lestudi sobre com el canvi climàtic afecta les dones embarassades.
- Alternatives a la procreació: L'adopció es presenta com a opció viable per a moltes persones que volen contribuir positivament a la societat sense augmentar la pressió sobre els recursos naturals. A més, aquest tema es relaciona amb el creixent interès per la exploració espacial i com pot influir en la perspectiva sobre la vida a la Terra.
Els testimonis sobre aquells que van decidir no tenir fills en un món afectat pel canvi climàtic són cada cop més comuns. Moltes persones argumenten que no volen contribuir a una població en creixement que enfronta escassetat de recursos i un futur incert. Aquest canvi en la mentalitat reflecteix un desig dactuar en favor del medi ambient i de la sostenibilitat.
Cada any es coneixen més històries de persones que, com a part d'un moviment més ampli, decideixen no tenir fills a causa de la crisi climàtica. En molts casos aquestes decisions estan influenciades per la percepció d'un futur incert, ple de problemes ambientals.
Parlant sobre la seva decisió, Jason MacGregor, un ambientalista del Canadà, assenyala que «temps dràstics mereixen mesures dràstiques». El creixement poblacional i el canvi climàtic estan íntimament relacionats, i moltes persones opten per no tenir fills per minimitzar la seva empremta de carboni.
- Un estudi de 2017 a Environmental Research Letters va revelar que tenir un fill menys genera una reducció de 58,6 tones de CO2 a l'any a països desenvolupats.
- Les decisions sobre natalitat estan influïdes per factors socioeconòmics com ara l'estabilitat financera i la qualitat de vida esperada.
- L'ecoansietat és un fenomen creixent, especialment entre els joves, que senten una preocupació profunda per l'impacte ambiental de les seves decisions, similar al que experimenten les comunitats afectades per la sequera a Mauritània.
- Alternatives com l'adopció i el foment de polítiques sostenibles són vitals per abordar la crisi climàtica.
La relació entre el canvi climàtic i el nombre de fills que decidim tenir és un tema complex que requereix una reflexió curosa. En un món on el benestar de futures generacions es pot veure compromès, la decisió de tenir menys fills pot ser una manera significativa de contribuir a un futur més sostenible. Les decisions personals, quan es consideren en el context d‟un fenomen global com el canvi climàtic, poden tenir un impacte sorprenent i positiu sobre el medi ambient.
La realitat és que les nostres eleccions com a individus tenen conseqüències que van més enllà de les nostres pròpies vides. Cada acció, cada decisió sobre la procreació pot contribuir a un canvi col·lectiu que marqui una diferència significativa en la lluita contra el canvi climàtic. En aquest sentit, la responsabilitat individual i la consciència social es converteixen en eines poderoses per assegurar un futur més sostenible per a tothom.
