Les tempestes tropicals i huracans representen una de les amenaces meteorològiques més serioses per a diverses regions, especialment durant els mesos càlids de l'any. En els darrers anys, la tecnologia ha permès millorar notablement els sistemes d'alerta i predicció, facilitant la preparació de la població davant d'aquests fenòmens.
Tot i que la temporada oficial d'huracans comprèn diversos mesos, el seu impacte i risc no són homogenis durant tot el període ni a totes les àrees afectades. Amb cada temporada, sorgeixen casos únics i esdeveniments extrems que posen a prova tant les comunitats costaneres com els sistemes de vigilància i prevenció de desastres.
L'huracà Erick: un fenomen sense precedents al juny
Durant la matinada del 19 de juny de 2025, l'huracà Erick va tocar terra a la localitat mexicana de Santiago Pinotepa Nacional, Oaxaca, com a tempesta de categoria 3 segons l'escala Saffir-Simpson. Aquest esdeveniment va resultar inusual, ja que mai abans un cicló tan intens havia impactat aquesta regió de Mèxic al mes de juny, tot just iniciat el període oficial d'huracans.
D'acord amb els reports del Servei Meteorològic Nacional (SMN) i l' Comissió Nacional de l'Aigua (Conagua), al poc temps de tocar terra, Erick es va degradar a categoria 1 amb vents sostinguts de 140 km/h, desplaçant-se cap al nord-nord-est. Tot i el potencial destructiu del sistema, en les primeres hores les autoritats no van reportar danys significatius, encara que sí que van recomanar a la població mantenir-se atenta a les indicacions oficials.
Les imatges satelitals de l'Institut Cooperatiu de Recerca de l'Atmosfera (CIRA) i del Centre Nacional d'Huracans dels Estats Units van evidenciar la intensificació accelerada del sistema i la complexitat de la seva evolució. Erick va arribar a aconseguir categoria 4 a alta mar, amb ràfegues que van superar els 230 km/h abans de perdre força en aproximar-se a la costa.
Impactes regionals i risc de tempestes tropicals al llarg de la temporada
La temporada d'huracans a l'Atlàntic i al Pacífic s'estén aproximadament des del 15 de maig (Pacífic) i l'1 de juny (Atlàntic) fins a finals de novembre. Tot i això, les probabilitats de formació de tempestes i huracans varien considerablement segons el mes i la ubicació.
En els primers mesos, les àrees més propenses a la formació de tempestes tropicals solen ser el golf de Mèxic i les costes atlàntiques dels Estats Units. A mesura que avança la temporada, especialment entre l'agost i el setembre, el risc augmenta i cobreix una franja molt més gran, incloent-hi el mar Carib i l'Atlàntic central i occidental.
Setembre representa el pic d'activitat, encara que fins i tot al novembre, quan les condicions tendeixen a ser menys favorables, es poden desenvolupar tempestes perilloses. Històricament, els huracans més intensos que han impactat zones com Texas han passat entre juliol i setembre, per la qual cosa la vigilància constant resulta fonamental durant tota la temporada.
L'evolució d'aquestes tempestes està controlada per factors com la temperatura superficial de l'aigua, la humitat a l'atmosfera i patrons meteorològics globals com El Niño i La Niña. Aquests elements influeixen en el desenvolupament, la trajectòria i la intensitat dels ciclons tropicals.
Avenços tecnològics en la predicció de ciclons tropicals
El pronòstic de tempestes tropicals ha avançat significativament els darrers anys gràcies a la combinació d'investigacions científiques i noves eines tecnològiques. Models d'intel·ligència artificial, com ara Weather Lab de Google, han demostrat ser tan eficaços —o fins i tot superiors— als sistemes tradicionals en la predicció de formació, intensitat i trajectòries de ciclons tropicals.
Aquests sistemes empren xarxes neuronals estocàstiques i bases de dades meteorològiques internacionals, permetent anticipar amb més d'una setmana d'antelació els possibles escenaris. A més, faciliten la comparació entre diferents models i integren informació procedent d'agències meteorològiques, institucions universitàries i organismes internacionals.
Investigacions recents també han ressaltat la importància de comprendre detalladament els mecanismes de formació d'huracans i tempestes tropicals, incloent-hi el paper de les ones tropicals i la interacció amb condicions oceàniques i atmosfèriques específiques.
Mesures de prevenció i protecció davant de tempestes tropicals
La protecció davant de tempestes tropicals i huracans requereix no només mantenir-se atents a l'evolució dels sistemes meteorològics, sinó també implementar mesures preventives i tenir recursos adequats. Les pòlisses d‟assegurança especialitzades poden cobrir danys en habitatges i pertinences ocasionats per vents, pluges i marees altes associades a aquests fenòmens.
Les autoritats recomanen revisar les cobertures en les assegurances, assegurant protecció tant a l'habitatge com en els continguts, i verificar que hi hagi clàusules per a despeses derivades de neteges o remoció de runes. També és important revisar les pòlisses relacionades amb crèdits hipotecaris per evitar quedar desprotegits davant d'un sinistre greu.
Davant l'arribada de tempestes tropicals o huracans, és fonamental seguir les recomanacions oficials: evitar creuar rius o zones inundades, extremar precaucions en àrees muntanyoses per risc de lliscaments i estar atents a possibles descàrregues elèctriques o inundacions urbanes. La vigilància i la preparació són essencials per minimitzar danys i garantir-ne la seguretat.
Els avenços en la predicció meteorològica combinats amb la cultura de prevenció i un assegurament adequat conformen les millors estratègies per afrontar les amenaces que representen les tempestes tropicals. Tot i que cada temporada presenta desafiaments i incertesa, l'esforç conjunt de científics, autoritats i ciutadans pot marcar la diferència davant d'aquests fenòmens naturals.