El Sol torna a estar al punt de mira de la comunitat científica i dels operadors de tecnologia terrestre. Una tempesta solar de nivell moderat ha centrat l'atenció d'organismes internacionals i experts a tot el món a causa del seu potencial per alterar infraestructures i la seva repercussió al cel nocturn.
Aquest tipus d'esdeveniments no només fascinen astrònoms i curiosos, sinó que també recorden la fragilitat dels nostres sistemes de comunicació, navegació i subministrament elèctric davant dels vaivens del clima espacial. L'episodi actual coincideix amb un període de màxima activitat solar i amb nous avenços científics que busquen anticipar millor l'impacte de tempestes solars futures.
Una esquerda al Sol allibera vent solar: alerta de tempesta geomagnètica per al 14 de juny
El Centre de Predicció del Clima Espacial (SWPC), de la NOAA, ha emès una alerta per a aquest dissabte 14 de juny davant la arribada d'un corrent de vent solar d'alta velocitat procedent d´un forat coronal, una zona particular de l´atmosfera solar on el camp magnètic s´obre i permet la sortida massiva de partícules carregades.
La classificació oficial per a aquest esdeveniment és una tempesta geomagnètica G2, el que significa una intensitat moderada en una escala de 1 a 5. Aquests fenòmens poden provocar aurores boreals i australs inusuals en àrees molt més al sud (o nord) del que és habitual, a més de lleugeres pertorbacions en satèl·lits, xarxes elèctriques i sistemes de navegació.
L'esquerda solar detectada a l'hemisferi sud del Sol ha estat descrita com un canal obert a la superfície, pel qual s'escapen les partícules solars a gran velocitat. Aquest flux, ja en direcció cap a la Terra, s'espera que ocasioni:
- Variacions menors a les òrbites de satèl·lits
- Interferències puntuals en comunicacions de ràdio i navegació
- Possibles fluctuacions a les xarxes elèctriques de latituds altes
- Aparició d'aurores a regions poc habituals, com Alemanya, el nord dels Estats Units, Canadà, Nova Zelanda o el sud de Xile
L'impacte principal està previst entre dissabte a la nit i diumenge a la matinada, però no es descarta que l'activitat persisteixi al llarg del cap de setmana, obrint la possibilitat d'observar aurores a llocs poc freqüents.
El cicle solar 25 i el repunt de lactivitat
L'actual cicle solar, el número 25, ha superat les expectatives dels experts quant a activitat. Des del seu inici al desembre de 2019, s'ha produït un notable augment de taques solars i d'ejeccions de massa coronal, encara que aquest episodi concret està causat per vent solar d'alta velocitat i no pas per una CME.
Durant el darrer any s'han registrat tempestes geomagnètiques de categories G3 i G4, més intenses que la prevista per a aquest 14 de juny, destacant la importància de la vigilància contínua i la preparació davant de possibles efectes en infraestructures crítiques.
Els científics han advertit que, a mesura que el Sol s'acosta al màxim d'activitat, els episodis com l'actual esdevenen més habituals i difícils de predir. La possibilitat d'una supertempesta solar, encara que rara, continua sent motiu d'atenció especial per part de la comunitat científica i dels operadors d'infraestructura.
Quins efectes concrets s'esperen i com es poden preparar?
L'alerta G2 emesa per la NOAA apunta a efectes més aviat lleus o moderats en satèl·lits, xarxes elèctriques i sistemes de comunicació. Les recomanacions per observar aurores inclouen buscar llocs amb mínima contaminació lumínica, aprofitar les hores properes al clarejar o al vespre, i utilitzar càmeres o mòbils en mode nocturn per captar el fenomen.
Pel que fa a l'impacte a Espanya, la probabilitat de veure aurores és molt baixa degut a la latitud ia l'escassa foscor nocturna per la proximitat al solstici d'estiu. No obstant això, a regions del nord d'Europa i Amèrica, l'expectativa és una mica més gran.
El fenomen de les aurores s'origina quan les partícules solars xoquen amb els àtoms de l'atmosfera superior, alliberant energia en forma de llum i dibuixant cortines de colors que poden esdevenir molt espectaculars.
Vigilància espacial i avenços tecnològics en la predicció de tempestes solars
La vigilància i monitorització constant del clima espacial cobra cada cop més importància per mitigar els riscos en infraestructures modernes. Els satèl·lits i missions dedicades, així com les estacions terrestres especialitzades, permeten obtenir dades en temps real i anticipar millor els possibles efectes d'aquestes tempestes.
La comunitat científica subratlla el valor de els nous instruments i missions internacionals per observar el Sol des de diferents angles i profunditats. Entre els avenços més recents destaquen:
- Orbitador solar (ESA): primera missió que aconsegueix capturar imatges detallades dels pols solars, essencials per entendre l'origen dels cicles solars i millorar la predicció de tempestes.
- Prova-3 (ESA): projecte innovador que ha aconseguit simular un eclipsi solar artificial a l'espai per estudiar de prop la corona solar, on es desencadenen molts d'aquests fenòmens.
- Instruments com l'espectrògraf SPICE o el detector PHI: mesuren el moviment i composició del plasma solar, permetent cartografiar en detall les zones de major activitat i anticipar els canvis al camp magnètic solar.
Gràcies a les dades recollides per aquestes missions, s'estan perfeccionant els sistemes d'alerta primerenca i modernitzant els protocols de resposta per als operadors d'infraestructures sensibles, com ara xarxes elèctriques, telecomunicacions o navegació aèria.
El repte d'anticipar el comportament solar
Tot i que els avenços tecnològics i científics són molt significatius, el Sol continua guardant molts misteris relacionats amb la predicció precisa dels cicles i la intensitat de les tempestes. S'espera que els propers anys, amb l'arribada de noves dades procedents de les missions actuals, millorarà l'anticipació i la reacció davant d'episodis extrems.
Els experts destaquen la importància de centralitzar i compartir la informació obtinguda mitjançant observatoris, missions internacionals i noves estacions terrestres, com la inaugurada recentment a la Universitat d'Alcalá, que permetrà monitoritzar l'activitat solar de manera més eficaç i coordinada.
Aquest episodi demostra com la ciència i la tecnologia avancen de la mà per garantir la protecció de la nostra societat davant de fenòmens naturals imprevisibles. El seguiment constant del clima espacial i la col·laboració internacional permeten actuar amb menys incertesa i més seguretat davant l'amenaça d'una gran tempesta solar.