Quan parlem de talussos ens referim a qualsevol superfície que estava inclinada respecte a l'horitzontal. Existeixen nombrosos tipus de talussos tant naturals com artificials i que poden adoptar una forma temporal o permanent depenent de la seva naturalesa.
En aquest article et anem a comptar quins són els tipus de talussos, com es formen i les seves característiques principals.
Tipus principals de talussos
Una superfície que està inclinada respecte a l'horitzontal, es considera un talús. Hi ha talussos naturals que tenen una estructura formada per terra o roca.
Anem a diferenciar quins són els principals tipus de talussos:
- naturals: són aquells que es formen a la natura a través dels diversos agents geològics que actuen sobre els sòls i la roca mare.
- artificials: són aquells que es creen a partir de la mà de l'home. Principalment tenen objectius per poder construir carreteres, preses, ferrocarrils, terraplens, etc.
Quan es pretén construir un talús en una presa ja sigui a roca oa terra, cal tenir un disseny previ amb un estudi molt detallat. Només cal pensar que si creem un talús per poder contenir les aigües d'un embassament, aquest talús ha de ser capaç de suportar el pes de l'aigua sense que es trenqui. En cas contrari, si una presa falla, tota l'aigua podria sortir disparada i afectar la població aigües avall. A més, l'estabilitat d'aquests talussos està relacionada amb la topografia del terreny circumdant, considerant l'impacte de les pluges intenses que poden provocar inundacions a zones properes, com s'esmenta a inundacions a Torrevella.
El disseny dels talussos ha de tenir un límit i una anàlisi exhaustiva. La primera és suposar una superfície de falla. Com sabem, a la superfície de les falles es troben les zones que estan més actives sísmicament. Això pot provocar terratrèmols que arribin a destruir els talussos. Un dels aspectes fonamentals en el disseny dels talussos és l'aplicació dels diferents criteris de la resistència de materials. Els talussos es construeixen amb diferents materials. Cal comparar la resistència de cada material amb el qual es construeix adaptant-lo a qualsevol mecanisme que pugui fallar.
Tipus de falles més comuns en talussos
Una falla en un talús té lloc a través d'un lliscament de la massa del terra. Aquesta massa actua com un cos sòlid rígid que es va lliscant al llarg de la falla.
- Falla per una esllavissada superficial: aquest tipus de falles depèn també del temps i el clima de la regió. En aquest cas, la meteorologia té una gran importància a l'hora de construir un talús. Si el clima d'una regió és més plujós, es corre el risc d'un lliscament superficial amb més freqüència.
- Lliscament en vessants naturals sobre superfície de falla preexistent: normalment és més fàcil que apareguin falles en vessants que ja estan formats per dipòsits de talús de forma natural. Hi ha vegades que aquests dipòsits estan situats sobre altres materials fermament estratificats.
- Falla per moviment de talús: són aquelles que tenen lloc a través de el moviment de l'talús ja sigui per diversos agents externs com pot ser l'aigua o el vent.
- Falla per rotació: es tracta d'una superfície corba al llarg de la qual té lloc el moviment de l'talús.
- Falles per translació: té lloc al llarg de superfícies més febles amb materials menys resistents. La superfície sol ser horitzontal o una mica inclinada.
- flux: Aquest flux s'assembla molt al d'un líquid viscós com pot ser la renta o la mel i pot ocórrer en una superfície no cimentada.
- Falla per erosió: l'arrossegament del vent i l'aigua de manera contínua pot provocar una falla en una superfície. Cal tenir en compte que perquè això passi, l'acció d'aquests agents geològics ha de ser molt intensa i estesa al llarg del temps.
- Falla per liquació: té lloc quan té una forma més o menys ferma a la corresponent a una suspensió.
- Falla per capacitat suportant: passa quan es construeix una estructura amb major pes sobre del que pot suportar el talús.
Causa dels moviments
Quan veiem un moviment de talussos cal analitzar bé quines són les causes de la mateixa. Anem a veure quines són:
- Sòls inestables: tendeixen a moure's cap a la part inferior actuats per la força de la gravetat o altres forces o càrregues que siguin més grans de la capacitat de retenció.
- Sòls no cohesius: són aquells sòls de contextura granular o sorra pura on la superfície de falla és plana. Els talussos que es construeixen sobre massissos que no són cohesius seran estables sempre que l'angle d'inclinació del talús sigui menor que l'angle de fricció interna de la sorra o la superfície granular.
Els talussos naturals es presenten amb diferents formes. Són talussos rarament homogenis o que no tinguin estratificació. Tampoc no són estables químicament i solen ser sòls sobre consolidats. Una de les característiques principals dels talussos naturals és que presenten fissures i esquerdes que formen punts més febles a l'estructura. Per això, es diu que no tenen cap mena d'estratificació.
Els sòls en què es formen talussos amb més freqüència són els sòls solts, sorres humides, llim solt dipositats en argiles, sòls amb argiles fissurades i sòls durs amb argiles fissurades. En els talussos naturals, les causes del moviment solen ser deguts als punts següents:
- Augment de pes
- Disminució de la qüestió dels materials
- Augment de la porositat per excés d'erosió
- Disminució de tallant
Aquestes causes es veuen incrementades per alguns agents que predisposen i faciliten el lliscament. Aquests agents són la formació geològica, la topografia de el terreny, la climatologia, el cicle de l'aigua, la gravetat, la diferència de temperatures i el tipus de vegetació.
Espero que amb aquesta informació puguin conèixer més sobre els talussos i les seves característiques.