La sobreexplotació de l'aigua ha esdevingut un dels grans desafiaments ambientals i socials del segle XXI. Territoris com Espanya, Mèxic i diverses regions del món veuen com l'ús intensiu dels recursos hídrics amenaça tant el desenvolupament econòmic com la supervivència dels ecosistemes. Els experts adverteixen del risc creixent de desertificació, la degradació d'aiguamolls i la pressió sobre aqüífers, tots agreujats per l'alteració del clima.
Les dades més recents revelen que un 20% del territori mundial ja presenta signes de desertificació, una xifra que es manté tant a nivell global com a països de la conca mediterrània. Aquesta degradació de la terra, segons científics d'organismes com el CSIC i l'ONU, respon principalment a dos factors: el ús intensiu de l'aigua lligat a l'agricultura de regadiu i l'impacte del canvi climàtic, que es tradueix en sequeres més llargues, temperatures més elevades i una pèrdua accelerada de terres fèrtils.
El paper de lagricultura i la pressió sobre els recursos hídrics
A Espanya, el regadiu absorbeix més del 80% de la demanda hídrica, i només a l'última dècada la superfície destinada a aquest tipus de cultius ha crescut prop d'un 14%. Tot i que s'han impulsat millores en els sistemes de reg, la pressió sobre conques i aqüífers continua augmentant, afectant àrees tan sensibles com el Segura, Xúquer, Guadalquivir o les Illes Balears. L'existència de més d'un milió de pous il·legals, segons informen organitzacions ecologistes, evidencia la dimensió del problema i el nivell d'estrès que pateixen moltes demarcacions hidrogràfiques.
Mèxic enfronta una realitat similar, on la sequera, la sobreexplotació d'aqüífers i el model agroindustrial intensiu han generat un escenari alarmant a les zones rurals. ús d'aigua subterrània supera en molts casos la capacitat natural de recàrrega dels aqüífers, generant desigualtats tecnològiques al sector agrícola i dificultant la modernització d'infraestructures per als petits productors.
Impacte sobre aiguamolls i aigües subterrànies
La sobreexplotació dels aqüífers té greus repercussions als aiguamolls, molts en risc de desaparèixer en regions com Doñana a Espanya o àrees productores a Mèxic. La manca d‟estudi il‟escassa gestió de molts aiguamolls dificulten la conservació d‟aquests espais, considerats patrimoni cultural i socioeconòmic pels experts. Quan l'extracció supera la regeneració natural, es produeixen canvis irreversibles, com ara la salinització d'aqüífers o la desaparició d'ecosistemes únics.
Organismes internacionals calculen que les aigües subterrànies representen el 99% de laigua dolça líquida del planeta, encara que només cobreixen el 25% de les necessitats hídriques actuals. La seva extracció augmenta aproximadament un 1% cada any, principalment per a l'agricultura però també per a ús urbà i industrial. La gestió adequada i la regulació són essencials per evitar-ne l'esgotament i la contaminació, així com per reduir els conflictes relacionats amb el repartiment de l'aigua.
Solucions i estratègies per a una gestió sostenible
Davant aquesta situació, governs i institucions han impulsat diverses estratègies. A Espanya, el Ministeri per a la Transició Ecològica està ultimant una nova Estratègia Nacional de Lluita contra la Desertificació, amb més de 40 accions i la participació de comunitats autònomes, científics i el sector agrícola. Entre les mesures hi ha la restauració d'àrees degradades, la millora del coneixement tècnic i la gestió integrada del territori, a més de la implementació d'infraestructures verdes i la recuperació d'espais naturals.
Mèxic explora programes que incentivin l'ús racional i la recàrrega d'aqüífers mitjançant aliances publicoprivades, inversió en tecnologia eficient i tècniques avançades de reg.
Així mateix, la innovació, la divulgació i la participació ciutadana són clau per a una gestió efectiva de laigua. Iniciatives de restauració, modernització d'infraestructures hídriques i programes de recol·lecció i reutilització de la pluja alleugereixen la pressió sobre els aqüífers i enforteixen la resiliència davant de la crisi ambiental.
El repte dels propers anys
La sobreexplotació dels recursos hídrics representa un fenomen global amb greus implicacions socioeconòmiques i ambientals. L'experiència a països com Espanya i Mèxic evidencia la urgència de gestionar l'aigua de manera responsable i coordinada. La cooperació entre polítics, científics, empreses, comunitats i usuaris és imprescindible per fer front a aquest repte.
Només mitjançant decisions responsables, avenços tecnològics, normatives estrictes i educació ambiental serà possible mantenir la disponibilitat i la qualitat de l'aigua en les properes dècades. L'acció ha de ser immediata per assegurar l'equilibri dels ecosistemes i el benestar de les generacions futures.
