En les últimes setmanes, l'activitat sísmica a Xile ha tornat a ocupar titulars, fent que la població romangui especialment atenta als butlletins oficials. El país austral, conegut per ser una de les zones amb més moviment sísmic del planeta, ha registrat diversos tremolors de magnitud baixa a moderada, sense que fins ara es reportin danys significatius. Per la seva situació geogràfica, estar previnguts i saber com actuar en cas de sisme és un assumpte de primera necessitat per als xilens.
La ubicació de Xile, just a la vora entre les plaques tectòniques de Nazca i Sud-americana, explica que els tremolors siguin habituals. Aquesta realitat fa que tant autoritats com la societat estiguin immersos en una cultura de prevenció i reacció davant de moviments tel·lúrics. El Centre Sismològic Nacional (CSN) és l'encarregat d'informar sobre els esdeveniments sísmics en temps real, cosa que permet mantenir la població informada i alerta davant de possibles emergències.
Sismes recents: epicentres, magnituds i horaris
Durant els darrers dies s'han detectat moviments sísmics a diferents regions del país. Entre els esdeveniments destacats es troben:
- Caleta El Coure: Un sisme de magnitud 4.0 va ser percebut el 15 de juny, amb epicentre a 37 km al nord-oest de la ciutat i una profunditat de 33 km.
- pols: El 16 de juny es va registrar una tremolor de magnitud 4.0, l'epicentre de la qual es va localitzar a 121 km a l'oest de la ciutat, a 27 km de profunditat.
- Mina Collahuasi: El 18 de juny, un sisme de 4.0 de magnitud va sacsejar la zona, amb epicentre a 45 km al sud-oest i una profunditat de 109 km.
- Altres zones com Socaire, Los Andes, Tirúa i Sant Pere d'Atacama també han registrat sismes d'intensitats entre 3.1 i 3.8 durant les darreres jornades, generalment a més profunditat i en zones menys poblades.
Els dies 19 i 20 de juny, s'han informat sismes de magnituds compreses entre 3.1 i 3.8 a diversos punts del país, sent la majoria moviments lleus o amb prou feines perceptibles per la població.
Explicació de la constant activitat sísmica a Xile
La freqüent ocurrència de sismes a Xile es deu principalment a la seva posició dins del Cinturó de Foc del Pacífic, una zona on convergeixen diverses plaques tectòniques que generen tensions i, en conseqüència, terratrèmols.
Les autoritats xilenes, conscients d´aquest fenomen natural, han implementat sistemes de monitorització avançat destinats a alertar la població i reduir els riscos associats. El CSN utilitza diferents escales, com la Magnitud Local (Ml) i la Magnitud del Moment (Mw), per oferir informació precisa sobre cada esdeveniment sísmic. A més, la fase W permet estimar la magnitud de terratrèmols molt forts, atorgant un panorama més clar sobre la intensitat i possible impacte de cada moviment.
Els terratrèmols més significatius en la història de Xile
Xile ha estat escenari de alguns dels terratrèmols més potents mai registrats. Entre els més coneguts destaca el gran terratrèmol de Valdivia del 1960, considerat el més fort de la història amb una magnitud de 9.5. El seu epicentre es va localitzar a Traiguén, província de Malleco, encara que els principals danys es van registrar a Valdivia. Aquest esdeveniment va generar un tsunami d'onades de fins a 10 metres que no només va afectar Xile, sinó també països tan distants com el Japó.
Un altre esdeveniment tràgic va ser el terratrèmol de Chillán del 1939, el més letal de la història nacional, amb una magnitud de 8.3 i una xifra de víctimes que supera les 24.000, segons dades oficials. En temps més recents, el “27F” de 2010, amb magnitud 8.8, va sacsejar la regió del Maule i va deixar més de 500 morts, a més de desencadenar un tsunami que va impactar llocs a la costa fins fora de les fronteres xilenes.
La llista de sismes destacats es completa amb altres moviments de gran intensitat ocorreguts a Arica (1615), Valparaíso (1730), Iquique (1877) i el sud del país el 1570, tots ells amb magnituds superiors a 8 i notoris efectes en la població i la infraestructura.
Què cal fer abans, durant i després d'un sisme?
La preparació per a un terratrèmol és fonamental. Les autoritats com el Servei Nacional de Prevenció i Resposta davant Desastres (Senapred) insisteixen en una sèrie de recomanacions que poden marcar la diferència:
- Mantenir la calma i cercar una zona segura, lluny de finestres i objectes que poguessin caure.
- Protegir-se sota un moble ferm, com una taula resistent. Si no és possible, situar-se a un costat del mateix objecte per evitar ser copejat per possibles caigudes.
- Desconnecteu l'electricitat i tanqueu les claus de pas de gas i aigua per evitar accidents després del sisme.
- Si sou al carrer, allunyeu-vos d'edificacions, pals i cables elèctrics.
- En esdeveniments massius, romandre al lloc i cobrir-se el cap i el coll, seguint les indicacions del personal de seguretat.
- Si es condueix i passa un sisme, reduir la velocitat i aturar-se una vegada fora de túnels o ponts.
- Revisar l'habitatge per possibles danys abans de reprendre activitats i estar atents davant d'eventuals rèpliques.
- Utilitzar el telèfon només en cas d'emergència per evitar saturar les línies.
Què hi ha d'incloure una motxilla d'emergència?
Disposar d'una motxilla d'emergència és clau per fer front a les primeres hores després d'un sisme. Els elements bàsics recomanats són:
- Articles d'higiene personal
- Farmaciola amb benes, alcohol, gases, pastilles i aigua oxigenada
- Roba d'abric
- Aliments no peribles (com llaunes, barres de cereals, xocolates, fruits secs) i una mica de diners en efectiu
- Llanterna, ràdio amb piles o carregador portàtil
- Elements segons necessitats específiques: productes per a nadons, adults grans o mascotes
La presència constant de sismes a Xile, juntament amb la memòria de grans desastres del passat, ha forjat una cultura nacional orientada a la prevenció i la informació com a eines essencials. Mantenir-se informat per fonts oficials, preparar plans familiars d'emergència i comptar sempre amb els subministraments bàsics són hàbits que, amb el temps, han esdevingut part fonamental de la vida al país.
