El temor a un gran sisme torna a sobrevolar Lima després dels recents moviments tel·lúrics que van sacsejar la capital peruana. El conegut “silenci sísmic” que arrossega la ciutat des del 1746 manté en alerta tant els experts com la població, especialment després del tremolor de magnitud 6.1 del passat 15 de juny.
L'acumulació d'energia tectònica a la regió, que no s'ha alliberat amb un terratrèmol devastador en gairebé 280 anys, incrementa la preocupació sobre les conseqüències d'un proper esdeveniment de gran magnitud. Els experts coincideixen que l'aparent calma no és sinònim de seguretat, sinó un avís que el risc persisteix i fins i tot augmenta amb el pas del temps.
Per què hi ha el silenci sísmic a Lima?
Segons els especialistes de l'Institut Geofísic del Perú (IGP), la costa central peruana, incloent-hi Lima, no ha experimentat un gran terratrèmol des del 1746, quan un esdeveniment d'entre 8.8 i 9 graus va destruir la ciutat i va generar un tsunami devastador. Des de llavors, se n'ha produït una acumulació progressiva denergia entre les plaques tectòniques de Nazca i Sud-amèrica, procés que els geofísics defineixen com a “acoblament sísmic”.
El president de l'IGP, Hernando Tavera, ressalta que cada punt a l'escala de magnitud sísmica equival a alliberar 30 vegades més energia; és a dir, un sisme de magnitud 8 equival a 900 vegades una tremolor de magnitud 6. Per aquest motiu, el recent sisme de 6.1 no és suficient per trencar el silenci sísmic ni per reduir l?amenaça d?un gran terratrèmol.
Zones vulnerables i risc de col·lapse a Lima
Les àrees més exposades a Lima, segons diversos informes tècnics, són aquelles on predominen els habitatges construïts sense assessoria professional o en sòls poc estables. Districtes com Sant Joan de Lurigancho, Vila Maria del Triomf, Comes, Independència, Les Oliveres i Sant Martí de Porres presenten alt risc davant d'un eventual moviment sísmic de gran magnitud, ja sigui per la precarietat de les edificacions o per la qualitat dels terrenys.
Aquests sòls, majoritàriament sorrencs o amb presència d'aigua, amplifiquen les ones sísmiques i poden provocar liqüefacció, afectant tant immobles antics com nous. A la Costa Verda i els penya-segats llimens, el risc de lliscaments, sumat a la possibilitat de tsunamis, complica encara més el panorama.
L'autoconstrucció, que arriba fins al 80% dels habitatges segons el Col·legi d'Enginyers del Perú és un factor determinant de vulnerabilitat. Moltes d'aquestes edificacions van ser aixecades sense control tècnic, en zones de vessants, riberes de rius o sobre dunes, augmentant el perill de col·lapse si passa un gran sisme.
El recent sisme de 6.1 i els seus efectes
El tremolor de 6.1 graus, registrat diumenge al matí amb epicentre a prop del Callao, no ha estat suficient per disminuir el risc d'un terratrèmol més gran. Experts de l'IGP i altres organismes van assenyalar que la energia alliberada per aquest esdeveniment és només una fracció respecte a allò acumulat en gairebé tres segles. Les rèpliques posteriors, de magnituds menors, tampoc no han canviat l'escenari de perill.
L'esdeveniment va deixar una persona morta i almenys 36 ferits, a més de danys en infraestructures de salut i educació, talls de vies i afectacions en barris vulnerables de Lima Metropolitana i Callao. Les autoritats van confirmar que, si bé el temor va augmentar, la percepció de moviment va ser major en pisos alts i en zones de sòl tou.
Especialistes recorden que el silenci sísmic indica una pressió creixent sota la terra, de manera que la preparació, l'educació comunitària i el reforç d'edificacions són urgents a la capital.
Consells i prevenció davant del risc sísmic
Les autoritats de l'IGP, Defensa Civil i COEN insisteixen a la importància de la motxilla d'emergència amb insums bàsics com aigua, aliments no peribles, llanterna, farmaciola, ràdio, mantes, diners en efectiu i carregador portàtil per al mòbil. A les llars amb mascotes, es recomana que estiguin degudament identificades i registrades.
És fonamental que cada família identifiqueu zones segures dins de casa, lluny de finestres, miralls i mobles que puguin caure. Durant un sisme, cal buscar refugi sota taules resistents o al costat de murs estructurals, i evitar escales i ascensors mentre duri el moviment.
En cas de trobar-se al carrer, el més recomanable és allunyar-se de pals, cables, façanes i cercar espais oberts. Després de la sacsejada, convé revisar si l'habitatge presenta danys i estar atents a possibles rèpliques, seguint sempre les indicacions de les autoritats oficials o dels mitjans de comunicació.
Què s'espera al futur i com preparar-se?
D'acord amb experts, la pregunta no és si passarà un gran terratrèmol a Lima, sinó quan tindrà lloc. El Projecte de Sistema d'Alerta Sísmica, actualment en desenvolupament, permetrà aviat disposar d'alertes amb alguns segons d'anticipació, però la clau continua sent l'educació i la cultura preventiva.
És vital enfortir la fiscalització municipal per evitar construccions a zones de risc, exigir estudis de sòls i promoure el reforç estructural en edificacions existents. La participació en simulacres nacionals i la formació de xarxes comunitàries de resposta poden marcar la diferència davant un esdeveniment sísmic més gran.
El llarg silenci sísmic a Lima no s'ha d'interpretar com un senyal de tranquil·litat, sinó més aviat com un recordatori que la ciutat es troba en una zona d'alt risc.