El concepte de multivers és una teoria que ha sorgit a l'àmbit de la física teòrica i la cosmologia. En comptes de considerar que el nostre univers és únic i aïllat, la idea del multivers suggereix l'existència de múltiples universos, cadascun amb les seves pròpies lleis físiques i condicions inicials. En termes simples, podríem visualitzar el significat de multivers com un conjunt vast de bombolles o dominis, on cada bombolla representa un univers independent. Aquests universos coexisteixen, però poden tenir propietats fonamentals diferents, com a constants físiques variades o fins i tot dimensions espacials addicionals.
En aquest article explicarem quins són el significat de multivers, les seves característiques i importància per a la ciència.
Significat de multivers
El concepte de multivers, com es mostra en diverses pel·lícules, inclosa “Doctor Strange in the Multiverse of Madness”, planteja la qüestió de la seva plausibilitat. Fins a quin punt aquesta idea es pot considerar realista?
Hi ha múltiples teories sobre el concepte de multivers. El 1895, el psicòleg William James va ser el primer a utilitzar el terme «multivers». Des de llavors, la noció ha evolucionat fins a esdevenir una rica hipòtesi científica que proposa l'existència de múltiples universos, cadascun amb les seves pròpies lleis i propietats físiques úniques. Tot i la seva àmplia acceptació, totes les teories relacionades amb el multivers encara no s'han provat mitjançant experimentació i continuen sent un tema important de recerca i controvèrsia científica.
El físic Hugh Everett va introduir a la dècada de 1950 la teoria dels molts mons, que s'ha convertit en una de les teories més anomenades. La teoria proposa que l'univers es bifurca en dos universos paral·lels cada cop que es fa un mesurament quàntic. En un d'aquests universos, el resultat del mesurament és un, mentre que a l'altre univers, el resultat és l'oposat. Si vols aprofundir en la cerca dels forats blancs, aquest concepte relacionat podria oferir-te més informació.
Si bé no hi ha prova experimental de la teoria, s'ha utilitzat per il·luminar algunes de les facetes més peculiars de la física quàntica, com ara l'entrellaçament quàntic i l'efecte túnel. Segons la teoria de la inflació eterna, l'univers va experimentar un breu període de ràpida expansió, comunament denominat inflació, poc després del Big Bang. Si vols explorar més sobre aquesta idea, consulta la teoria inflacionària.
La teoria postula que l'expansió de l'univers hauria generat nombrosos universos bombolla, cadascun amb les lleis i les característiques físiques úniques. Recolzat per experts com Stephen Hawking, el concepte d'inflació perpètua proposa que el nostre univers, vist a una escala més gran, s'assembla a un fractal infinit, compost per una multitud d'universos de butxaca diferents que estan separats per una vasta extensió d'espai inflacionari.
Importància de la teoria de cordes en el significat de multivers
La teoria de cordes és un marc teòric de la física que intenta conciliar els dos pilars de la física moderna, la mecànica quàntica i la relativitat general. Postula que els components fonamentals de l'univers no són partícules, sinó objectes unidimensionals coneguts com a cordes. Aquestes cordes vibren a diferents freqüències, cosa que dóna lloc a diferents propietats de les partícules com la massa i la càrrega. Tot i que continua sent una idea altament especulativa, la teoria de cordes ha generat un gran interès entre els físics i el públic en general a causa del seu potencial per proporcionar una explicació unificada de l'univers al nivell més fonamental.
El concepte de teoria de cordes postula que les partícules subatòmiques, inclosos els quarks i els electrons, no són punts diminuts i singulars, sinó minúscules cordes oscil·lants. Aquestes cordes són significativament més petites que qualsevol cosa que hagi estat detectable fins ara.
La teoria de cordes proposa la possibilitat d'altres dimensions a més de les tres dimensions espacials i una dimensió temporal que observem a la nostra vida quotidiana. Aquestes dimensions addicionals poden comprimir-se o enrotllar-se a escales minúscules, cosa que les fa invisibles a simple vista. No obstant això, encara tenen un impacte en les qualitats de les partícules i les forces que hi actuen. Per aprofundir en la figura de Stephen Hawking i les seves contribucions, podeu consultar la seva biografia.
La teoria postula que hi ha precisament 11 dimensions. Segons aquesta teoria, la supergravetat interactua amb membranes que existeixen dins un rang de dimensions, concretament entre 2 i 5 dimensions. Si t'interessa conèixer més sobre la escala de Kardashev i la seva relació amb el desenvolupament tecnològic pot ser un tema fascinant.
La implicació d'aquesta idea és que hi pot haver una quantitat incalculable d'universos paral·lels, cadascun amb graus de similitud diferents amb el nostre propi univers. Alguns d'aquests universos poden diferir en aspectes menors, mentre que d'altres poden existir fins a 4 o 5 dimensions.
Existència de branes
La comunitat científica fa referència a aquests plans alternatius d'existència com a «branes» o «membranes». Aquesta teoria també proporciona una explicació per al poder de gravetat relativament baix. El gravitó, que és el mitjà a través del qual actua la gravetat, només pot travessar entre les branes. Com a resultat, la potència del gravitó disminueix a mesura que el travessa, cosa que porta a la força de gravetat feble observada.
Alguns teòrics han proposat el concepte que els forats negres serveixen com a portes d'entrada a universos alternatius. Si bé la idea és controvertida, suggereix que aquests fenòmens astronòmics podrien conduir a àmbits completament diferents. Si et resulta interessant, pots aprofundir en el univers infinit i la relació amb els forats negres.
Els experts han proposat la idea que un forat negre no és només una força gravitacional que atrapa tot allò que es troba dins de la seva atracció. Proposen que fins i tot podria servir com a porta d'entrada a un altre univers oa una dimensió. El concepte suggereix que a mesura que la matèria s'acosta a l'horitzó de successos d'un forat negre, es divideix en dos components diferents: un que se submergeix al forat negre i un altre que roman més enllà.
El material que entra en un forat negre és absorbit i no es pot tornar a observar. Tot i això, el material que queda fora del forat negre queda atrapat a l'horitzó de successos. Segons aquesta hipòtesi, aquest material es podria traslladar a un altre univers o dimensió.
Tot i que aquestes nocions són altament especulatives i poc pràctiques de verificar experimentalment, serveixen per construir possibles vies de recerca. A més, faciliten la creació de pel·lícules excepcionals com «Tot alhora a tot arreu».
Espero que amb aquesta informació puguin conèixer més sobre el significat del multivers i les seves característiques.
