L'onada de calor que va assolar Espanya la setmana passada ha deixat empremtes inesborrables a la memòria dels seus habitants. Es van registrar múltiples temperatures rècord a diverses ciutats, així com a diverses estacions del país. Especialment alarmant va ser la temperatura màxima de 47,3°C a Montoro, Còrdova, que no només va superar l'anterior rècord nacional de 47,2°C a Múrcia per 0,1°C, sinó que va posar de manifest la gravetat del fenomen climàtic que vam enfrontar. Les temperatures rècord a Espanya són un indicatiu clar daquesta problemàtica.
Els pics de calor extrema no s'havien vist en anys. Ciutats que mai no havien aconseguit aquestes xifres van començar a marcar màxims històrics. L'abans esmentat Aeroport de Còrdova, per exemple, va registrar 46,9°C, superant el seu rècord previ de 46,6°C. Això ha portat la comunitat científica i els organismes internacionals a advertir sobre el canvi climàtic que, sens dubte, està exacerbant aquests fenòmens, com es pot veure a la vinculació entre clima extrem i escalfament global.
Rècords històrics en molts més punts
El fenomen de calor extrema també es va estendre a sis punts més, on es van registrar temperatures màximes que van assolir xifres alarmants. Així, es van reportar 45,4°C a l'Aeroport de Badajoz, 43,2°C a Càceres, 43,7°C a Ciudad Real, 43,5°C a la Base Aèria de Granada, 44,4°C a Jaén i 40,2°C a Terol. Aquests registres demostren una tendència preocupant, on un gran nombre de localitats superen els límits que es consideraven normals per a aquesta època de l'any. Això és un clar senyal de la importància d'abordar els impactes de les onades de calor. Aquesta situació és similar a la onada de calor a Mallorca, que també va mostrar temperatures inusualment altes.
Afortunadament, sembla que la calor donarà una treva. Segons el mapa de riscos per calor proporcionada per l'Aemet, encara que algunes regions romanen en alerta taronja i groga, la situació s'ha alleujat considerablement.
Tot i això, és important destacar que l'Aemet ha esmentat que alguns registres històrics, com els de Montoro, no es poden considerar totalment oficials, ja que provenen d'estacions secundàries. Per tant, el rècord oficial a Espanya es mantindria a 46,9°C. Tot i aquest debat, el més alarmant són les successions de màximes històriques que s'han registrat i la freqüència amb què passen. Les temperatures superiors a 40°C ja no resulten anòmales sinó que s'estan convertint en la nova normalitat. Això és evident en l'anàlisi de l'augment de fenòmens meteorològics intensificats.
Comprenent l'onada de calor
Les onades de calor són fenòmens meteorològics que es caracteritzen per un període d'elevades temperatures que supera la mitjana històrica per a una determinada regió. Aquest any, el clima extrem ha tingut un impacte significatiu a l'agricultura, la salut pública i el subministrament d'aigua a diverses zones d'Espanya. La combinació d'altes temperatures i sequeres ha exacerbat aquestes condicions, portant a un augment en la demanda de recursos hídrics, un aspecte crític que ha estat observat a altres onades de calor arreu del món.
Diversos estudis han mostrat que l'escalfament global ha contribuït que la freqüència i la intensitat d'aquestes onades de calor hagin augmentat els darrers anys. Els períodes de temperatures anòmales es veuen impulsats per la interacció de fenòmens climàtics naturals i les activitats humanes que, alhora, produeixen gasos d'efecte hivernacle. Això es relaciona també amb el fenomen de com es produeixen les onades de calor.
El calor extrema a Espanya no és un fenomen aïllat, sinó que està passant a moltes parts del món. A Austràlia, per exemple, les onades de calor s'han tornat més intenses i freqüents, causant la mort de nombroses ratapinyades a causa de l'estrès tèrmic. Aquest tipus d'esdeveniments ressalta la importància d'abordar de manera urgent la crisi climàtica, ja que el seu impacte afecta tant els éssers humans com la biodiversitat. Un exemple clar d'això es pot observar a la situació a Austràlia.
Comparació global de temperatures
El context global de l'escalfament ens ajuda a entendre millor com es comparen les nostres temperatures amb altres parts del món. És ben sabut que hi ha regions que històricament han registrat temperatures superiors a les nostres, com la Vall de la Mort a Califòrnia, on s'han aconseguit xifres extremes de fins a 56,7°C el 1913. Aquest tipus de calor extrema també s'ha vist en altres llocs com a juny d'aquest any, que va ser un mes rècord.
De fet, el 2020, es van reportar 54,4°C a la mateixa àrea, cosa que el converteix en un punt de referència crucial per entendre les onades de calor. El extremadament alta calor a llocs com el Pakistan i Qatar també destaca una tendència que amenaça l'habitabilitat de certes regions del planeta. Aquestes comparacions són essencials per comprendre la magnitud del problema que també es reflecteix a com afecta la calor als animals.
A Europa, Sicília ostenta el rècord amb 48,8°C registrats a Siracusa el 2021, superant els 48°C de Grècia el 1977. Mentre que les temperatures de Còrdova estan entre les més altes d'Europa, encara estan lluny dels extrems registrats en altres parts del món, cosa que subratlla la urgència d'implementar estratègies efectives. L'impacte d'això es pot veure reflectit a .
Els moviments de masses dʻaire calent també es veuen intensificats per certs patrons climàtics. La presència d?un anticicló sobre el sud d?Espanya pot desencadenar aquestes onades de calor, en atrapar l?aire calent i dificultar la circulació de vents frescos. Aquest fenomen meteorològic crea una “illa de calor”, on les temperatures són notablement més altes en comparació amb les zones circumdants, cosa que es relaciona amb l'efecte illa de calor.
Impactes en la salut i la societat
L'impacte de la calor extrema a la salut pública és significatiu. L'exposició perllongada a altes temperatures pot donar lloc a diversos problemes de salut, com ara el cop de calor, deshidratació i l'agreujament de malalties preexistents. A més, els grups vulnerables, com a gent gran i nens, són especialment susceptibles a aquestes condicions extremes. És crucial que es tinguin en compte aquests factors en la discussió sobre què és un cop de calor.
Les onades de calor també imposen una càrrega significativa sobre els sistemes de salut pública, que han d'estar preparats per gestionar un augment de la demanda d'atenció mèdica. A més, l'estrès tèrmic pot tenir efectes psicològics, com l'ansietat i la depressió, que sovint es passen per alt en les avaluacions d'impacte de les onades de calor. En aquest context, es poden observar efectes anàlegs als vistos en l'onada de calor a Xangai.
Des d'un punt de vista econòmic, les onades de calor poden afectar la productivitat laboral, ja que les condicions climàtiques extremes poden dificultar les activitats a l'aire lliure i en fàbriques. Les altes temperatures també poden reduir la qualitat dels cultius, cosa que, a llarg termini, afectarà la seguretat alimentària. Aquest aspecte queda reflectit en l'anàlisi del escalfament global i la seva relació amb les onades de calor.
Mirant cap al futur
A mesura que la comunitat científica aprofundeix en la comprensió del clima i el canvi, s'estan desenvolupant estratègies cada cop més sofisticades per monitoritzar i predir aquests fenòmens. El mesurament de les temperatures i la recopilació de dades precises són essencials per desenvolupar models que puguin anticipar futurs escenaris climàtics. La utilització de tecnologies d‟informació geogràfica (SIG) i models de simulació climàtica ajuden a proporcionar un panorama més clar de com les nostres accions poden afectar el clima del futur.
Per assolir una veritable acció climàtica, és vital que tant els ciutadans com els governs estiguin compromesos a prendre mesures. Això inclou la promoció de pràctiques sostenibles, l‟ús d‟energies renovables il‟educació sobre la importància de protegir el nostre entorn. El canvi climàtic és un desafiament global que requereix una resposta col·lectiva.
La freqüència creixent de les onades de calor posa de manifest la necessitat d'actuar amb celeritat i eficàcia. Per tant, tant les polítiques públiques com les accions individuals s'han d'alinear cap a un objectiu comú: mitigar els efectes del canvi climàtic i adaptar-se a un futur on les temperatures extremes es podrien convertir en la norma.