En els últims anys, la sequera s'ha consolidat com una de les principals amenaces globals, provocant greus problemes en la producció d'aliments, el subministrament d'aigua i l'economia mundial. Des del 2023, regions de tot el planeta han experimentat episodis de sequera persistent amb efectes humanitaris, econòmics i ambientals inèdits segons informes coordinats per organismes internacionals com l'ONU, la Convenció de Lluita contra la Desertificació i centres científics especialitzats.
Experts internacionals subratllen la gravetat de la situació: l'escassetat d'aigua ja no és passatgera ni localitzada, sinó que s'ha convertit en una amenaça crònica que avança de manera silenciosa i afecta tant països desenvolupats com comunitats vulnerables. Les conseqüències no només repercuteixen en l'agricultura i la ramaderia, sinó també en la producció energètica, la salut pública i l'estabilitat social, especialment a les zones considerades punts crítics.
Regions afectades: impacte desigual i efectes en cadena
L'informe global elaborat pel Centre Nacional de Mitigació de Sequeres dels EUA (NDMC), l'ONU i l'Aliança Internacional per a la Resiliència a la Sequera (IDRA) posa el focus a Àfrica, la conca mediterrània, Amèrica Llatina i gran part d'Àsia com les àrees més castigades. Més de 90 milions de persones a l'Àfrica Oriental i Meridional es troben en risc de fam o desplaçament per la combinació de sequera i conflictes. A països com Zimbabwe, la collita bàsica de blat de moro es va desplomar un 70%, mentre que Zàmbia va experimentar descensos crítics als seus rius, desencadenant talls d'electricitat massius per falta de cabal per a les hidroelèctriques. El canvi climàtic intensifica la gravetat de les sequeres.
En l' conca mediterrània, els efectes han estat evidents en la pèrdua de collites -amb un descens del 50% en la producció d'oli d'oliva a Espanya-, la reducció de la cabana ramadera al Marroc i l'aparició d'esvorancs a Turquia a causa de la sobreexplotació d'aqüífers. El sud d'Europa i el nord d'Àfrica pateixen també onades de calor històrica i descens significatiu de reserves hídriques, posant en perill la seguretat alimentària i elevant els preus de productes bàsics.
En Amèrica Llatina, l'Amazònia ha registrat mínims històrics als cabals dels seus rius, amb greus conseqüències ecològiques i socials com la mort massiva de peixos i dofins en perill d'extinció, així com interrupcions en l'abastament d'aigua potable. El transport i el comerç global s'han vist afectats per la reducció del trànsit al Canal de Panamà, clau per al comerç marítim internacional, a causa de la manca d'aigua. El canvi en les condicions locals afecta la formació de núvols i pluges.
El Sud-est asiàtic tampoc no ha escapat a aquesta crisi: la producció de cultius fonamentals com arròs, sucre i cafè es va reduir notablement, impulsant els preus i agreujant els problemes de seguretat alimentària.
El Nen i el canvi climàtic: motors de la sequera extrema
Un dels factors que han disparat la severitat de les darreres sequeres és la coincidència del fenomen del Niño amb l'escalfament global. El 2023 i el 2024, les temperatures mundials van assolir rècords històrics, perllongant els períodes secs i intensificant l'evaporació de l'aigua en sòls i embassaments. Això impacta directament sobre cultius i ecosistemes ja de per si mateix vulnerables.
A més, l'escalfament global està alterant els cicles de pluges i afavorint l'aparició d'esdeveniments extrems, com els anomenats “llatigades de precipitació”, canvis bruscos entre sequera extrema i inundacions, que dificulten l'adaptació de l'agricultura i la gestió dels recursos naturals. L'anticicló i la seva influència a les sequeres i temperatures extremes.
Repercussions socials i econòmiques: els més vulnerables, els més afectats
La crisi de la sequera té un impacte social molt desigual. Dones, nens, agricultors de subsistència i gent gran es troben entre els grups més exposats. En el cas de l'Àfrica Oriental, l'augment de matrimonis forçats, especialment de nenes, s'associa a la pèrdua de recursos econòmics a les famílies afectades. També es detecta un increment en la desnutrició i la desertificació escolar.
Els riscos sanitaris es multipliquen amb laparició de brots de malalties com el còlera, la desnutrició aguda i laccés limitat a aigua potable. En el pla ambiental, la mortaldat de fauna silvestre és preocupant: des del elefants a Zimbabwe fins a dofins de riu a l'Amazònia i hipopòtams a Botswana, la sequera amenaça la pròpia biodiversitat.
Les conseqüències econòmiques tampoc no són menors. El cost de les sequeres s'ha duplicat respecte a l'any 2000 i s'estima que podria augmentar fins a un 110% la propera dècada si no es prenen mesures. Entre les pèrdues més notòries destaquen la baixada de la productivitat agrícola, els talls d'electricitat, l'encariment de productes bàsics i les despeses elevades en infraestructures i salut pública.
