La resiliència climàtica s'està convertint en una prioritat compartida a diferents regions del planeta, impulsada tant per impactes ambientals cada cop més evidents com per la necessitat de protegir el teixit social i econòmic davant d'amenaces com ara desastres naturals, sequeres o la pujada del nivell del mar.
En els últims anys, la col·laboració entre administracions públiques, empreses i societat civil ha adquirit una rellevància especial a l'hora de dissenyar plans i eines orientats a fer front a fenòmens climàtics extrems i reduir vulnerabilitats estructurals. Aquesta tendència es reflecteix en l‟impuls de noves plataformes tecnològiques, programes formatius i projectes d‟infraestructura que prioritzen la sostenibilitat, l‟aprenentatge col·lectiu il‟ús eficient dels recursos naturals.
Projectes internacionals per enfortir la resiliència climàtica
Al Vietnam, el Delta del Mekong —una de les zones més sensibles als efectes del canvi climàtic— ha estat escenari del Projecte Integrat de Resiliència Climàtica i Mitjans de Vida Sostenibles, que amb el suport del Banc Mundial ha beneficiat gairebé dos milions d'habitants. Mitjançant inversions en sistemes de monitorització ambiental, construcció d'infraestructures per a la gestió de l'aigua i impulsar alternatives productives adaptades al clima, aquest programa ha enfortit l'adaptació local i ha permès establir les bases per a noves fases de transformació resilient a la regió, involucrant províncies clau i consolidant la cooperació tècnica.
La resposta local i sectorial davant d'amenaces creixents
El arc mediterrani espanyol ha pres iniciatives similars, destacant l'actuació conjunta de ciutats i províncies per abordar qüestions com ara la transició energètica, la gestió eficient de l'aigua o la regeneració urbana. Consells formats per representants de diferents sectors han establert fulls de ruta per fomentar aliances publicoprivades, impulsar el desenvolupament d'infraestructures resilients i promoure la descarbonització industrial. A més, es posa èmfasi en la governança compartida, la digitalització i la inclusió social com a eixos per respondre als reptes que imposa el canvi climàtic en territoris especialment exposats.
El paper de la joventut i l'aprenentatge continu a l'acció climàtica
La implicació de la joventut i el foment de comunitats daprenentatge shan consolidat com a elements centrals en la promoció daccions climàtiques amb impacte real. Exemples com els joves líders de Siargao a les Filipines, recolzats per organitzacions com Acció contra la Fam i UNICEF, mostren com la formació, la participació i el empoderament local es poden traduir en solucions efectives per millorar serveis essencials com l'aigua, el sanejament i la higiene en contextos vulnerables. A més, a nivell global, la UNESCO impulsa l'aprenentatge al llarg de la vida com a base perquè les ciutats desenvolupin capacitats d'adaptació i promoguin la inclusió a la governança ambiental.
Iniciatives tecnològiques i asseguradores per anticipar i mitigar riscos
El sector privat també llança eines innovadores per abordar els riscos climàtics. Un cas destacat és la plataforma digital presentada per Zurich Resilience Solutions, pensada perquè empreses i entitats públiques puguin identificar i anticipar amenaces com huracans, incendis o inundacions, integrant l'avaluació del risc a la presa de decisions estratègiques. Aquestes solucions treballen en combinació amb els marcs reguladors internacionals i permeten incorporar informes de sostenibilitat i criteris ESG, ajudant a visualitzar l'evolució del risc a diferents horitzons temporals i regions.
Respostes davant de fenòmens extrems i adaptació en infraestructures crítiques
La experiència de Mèxic davant d'huracans de gran intensitat il·lustra la urgència de reforçar la preparació nacional. El pas recent d'un huracà de categoria 4 va obligar a desplegar alertes i activar refugis en desenes de províncies, posant de manifest la necessitat d'enfortir les polítiques d'adaptació, millorar els sistemes d'alerta i afrontar la manca d'infraestructures adequades en zones d'alt risc. Aquest panorama realça el valor de dissenyar ciutats i serveis resistents, així com invertir en tecnologies de monitoratge i predicció per minimitzar impactes i accelerar la recuperació.
Comunitats rurals i resiliència socioambiental
En àrees rurals com la Patagònia argentina, programes finançats per fons internacionals i liderats per institucions com l'INTA s'enfoquen a millorar els mitjans de vida i regenerar sistemes naturals a través d'accions consensuades amb actors locals. Aquestes mesures inclouen la capacitació tècnica, la promoció de pràctiques de maneig sostenible i la generació d'informació clau per orientar la planificació i la mitigació de danys en contextos d'alta vulnerabilitat.
L'avenç de les agendes de resiliència climàtica a diferents països —des d'Àsia i Amèrica Llatina fins a la Mediterrània europea— mostra que, tot i que els desafiaments varien segons el context, hi ha un reconeixement creixent de la importància de sumar capacitats, compartir coneixement i promoure solucions tant globals com locals. Mitjançant la cooperació entre sectors, el protagonisme de la joventut i la difusió de ferramentes adaptatives, es va configurant una resposta més sòlida i versàtil davant dels efectes del canvi climàtic.