Les altes temperatures que cada any baten rècords a moltes ciutats han fet que el terme refugis climàtics es consolidi com a peça clau per a l'adaptació urbana al canvi climàtic a Espanya. Diverses localitats han posat en marxa noves xarxes d'espais preparats per acollir la població durant jornades de calor o fred extrem, amb l'objectiu de reduir els riscos per a la salut i millorar la qualitat de vida, especialment als barris més exposats i entre els col·lectius més sensibles.
Aquests refugis climàtics es reparteixen en diferents tipus dequipaments i espais oberts. Les alternatives van des de centres cívics, biblioteques, museus i sales culturals, fins a parcs, jardins, zones arbrades i piscines municipals. Molts d'aquests llocs tenen zones d'ombra, bancs per al descans, accés gratuït a aigua potable i climatització als espais interiors, cosa que permet mantenir una temperatura confortable adaptada a l'estació de l'any.
Refugis a grans ciutats: accessibilitat i serveis
A Madrid s'ha reforçat la xarxa de refugis amb espais públics i privats oberts durant les hores més crítiques del dia. Entre les mesures més recents destaquen iniciatives com l'habilitació de places específiques per a persones sense llar, l'obertura estesa de centres de dia i la incorporació de cinemes amb entrada reduïda a les tardes. També es pot consultar el detall de les alertes per calor extrema en altres regions.
destaquen espais com el Cercle de Belles Arts i la Fundació Canal, que ofereixen àrees de descans, accés a aigua fresca i connectivitat, combinant confort tèrmic amb programació cultural. A això se sumen els programes municipals per refrescar la ciutat, com la instal·lació de tendals, fonts d'aigua polvoritzada, i la disposició de fins a 25 piscines a l'aire lliure i altres cobertes que funcionen com a refugis naturals davant de la canícula estiuenca.
Barcelona, per part seva, compta amb una xarxa de refugis que abasta des de biblioteques i centres cívics fins a mercats municipals i zones verdes. Des d'agost, s'ha incrementat el nombre de refugis oberts incloent-hi biblioteques actives durant tot l'estiu. A més, aquest any s'impulsa la xarxa de microrefugis en col·laboració amb comerços dels barris per ampliar la capil·laritat d'aquests espais segurs.
Solucions naturals i tecnologia local a Ourense
Ourense, coneguda pels seus estius especialment calorosos, serà pionera en un projecte pilot per identificar i crear refugis climàtics urbans. La iniciativa, en col·laboració amb la Universidade de Vigo i finançada per la Xunta, destina més de 100.000 euros al desenvolupament de un mapa detallat d'illes de calor i zones fresques. Sobre aquesta base, es dissenyen solucions com noves zones verdes, plantació d'arbres i millores al paisatge urbà per esmorteir les temperatures extremes.
Es preveu la implementació de dispositius portàtils per mesurar temperatura i humitat, mapejant el confort tèrmic real dels diferents barris. L'objectiu és identificar punts on crear refugis accessibles tant per a la població com per garantir la biodiversitat urbana. El model es provarà a Ourense amb la intenció d'estendre'l a municipis similars, consolidant una xarxa resilient d'espais verds que facilitin l'adaptació a l'escalfament global.
Xarxa regional i campanyes d'informació
Ciutats com Bilbao també han impulsat la implantació de refugis climàtics, amb més de 130 espais assenyalats entre infraestructures públiques i zones verdes. S'han desenvolupat campanyes pròpies, com ara OmbraLagun, per informar la ciutadania sobre la localització i lús daquests recursos. La temperatura mitjana a Bilbao ha augmentat més d'un grau des dels anys noranta, i les onades de calor cada vegada són més freqüents, fent essencial la difusió i l'accés a aquests refugis. També es pot consultar la situació d'onades de calor a Espanya.
A Valladolid, la xarxa de refugis es compon de centres cívics, parcs i centres de vida activa, repartits per facilitar que els veïns en tinguin un a prop. Els espais interiors compten amb zones adaptades a persones grans, nens, malalts crònics o persones amb pocs recursos, i inclouen serveis com climatització i aigua. El web municipal ofereix un mapa interactiu amb tots els refugis, a tocar de les fonts públiques d'aigua potable repartides per la ciutat.
Funcions essencials i consells per afrontar la calor
Els refugis climàtics, tant en espais tancats com oberts, estan dissenyats per proporcionar un ambient segur, fresc i còmode davant de condicions meteorològiques extremes. La majoria són gratuïts, excepte algunes piscines, i ofereixen accessibilitat universal, seients, aigua i horaris amplis. La localització d'aquests llocs sol estar en mapes digitals proporcionats pels ajuntaments, facilitant-ne la cerca i l'ús.
Les autoritats també recomanen adoptar mesures quotidianes per enfrontar-se a la calor, com baixar persianes a casa, ventilar durant la nit, hidratar-se freqüentment, fer servir roba lleugera i protegir-se del sol. Per entendre millor com impacta la calor a les ciutats, podeu consultar l'article sobre l'impacte del canvi climàtic a les temperatures marítimes. Buscar refugi en espais públics climatitzats i cuidar especialment els col·lectius més vulnerables, com ancians i nens, resulta fonamental per reduir riscos associats a les altes temperatures.
Un model en expansió i adaptatiu
El desplegament daquests espais continua creixent per fer front a limpacte de les onades de calor, tant en zones urbanes com rurals. L'objectiu és ampliar la xarxa cada any, incorporar nous refugis i revisar-ne l'accessibilitat i la funcionalitat. La col·laboració entre administracions i entitats privades és clau per enfortir la resiliència ciutadana davant del canvi climàtic.