El refredament es troba al centre de diferents avenços tecnològics, reptes en infraestructures crítiques i fenòmens climàtics cada cop més comentats. Des de desenvolupaments en materials per controlar la temperatura en edificis, a incidents que posen a prova la climatització d'hospitals, passant per investigacions sobre comportaments tèrmics estranys en els oceans, el terme adquireix rellevància i planteja noves preguntes sobre el nostre futur i benestar.
En els darrers temps, les onades de calor i la necessitat de solucions sostenibles per combatre-les han impulsat la cerca d'alternatives a l'aire condicionat tradicional. Tant a l'àmbit de la innovació com al de la gestió d'instal·lacions, el refredament es converteix en el fil conductor de notícies que afecten la tecnologia, la salut i el medi ambient.
Un material bioplàstic que refreda edificis sense electricitat
Un grup de científics de la Xina i Austràlia ha desenvolupat recentment una pel·lícula biodegradable capaç de reduir la temperatura dels edificis durant el dia i la nit sense recórrer a lelectricitat. Segons un estudi publicat a Cell Reports Physical Science, aquest recobriment aconsegueix disminuir fins a 9,2 °C la temperatura superficial sota la sol directa, amb mitjanes diàries que freguen els -5 °C respecte a l'entorn i una potència de refredament elevada.
El secret rau en el refredament radiatiu passiu, un fenomen que permet a aquest material reflectir gairebé tota la radiació solar i emetre calor cap a l'exterior de manera eficient. Fabricat amb àcid polilàctic (PLA), derivat de fonts vegetals i completament biodegradable, el film posseeix una estructura porosa que li atorga molt baixa conductivitat tèrmica i gran reflectància solar.
Durant les proves, el recobriment va demostrar una alta resistència després de sotmetre's a condicions extremes d'humitat, àcid i radiació ultraviolada.
El mètode de producció, senzill ia gran escala, obre la porta al seu ús comercial i potencial aplicació a teulades urbanes, vehicles, agricultura, electrònica o fins i tot medicina, com a apòsits especials per a ferides.
Incidències en equips de refredament hospitalari davant de les onades de calor
El hospital Vázquez Díaz de Huelva ha experimentat una sèrie d'avaries als seus sistemes de refredament, que han deixat pacients, familiars i empleats sense aire condicionat durant prop de 48 hores en plena onada de calor, amb temperatures properes als 40 °C. Els problemes no són nous; segons personal i sindicats, les fallades en aquests equips es vénen repetint des de fa anys i afecten especialment àrees sensibles com a plantes de pacients crònics i amb patologies complexes.
L'avaria més recent va obligar el centre a llogar equips de refredament provisionals mentres es reparava la instal·lació principal. Tant l'hospital com els sindicats han assenyalat la urgència de renovar els sistemes de climatització antics, proposant fins i tot un pla provincial per evitar situacions similars a altres centres de salut i hospitals, especialment davant l'augment d'episodis climàtics extrems.
Per part de la direcció del centre es recalca que la gestió de la incidència ha estat prioritària, i que ja s'han adoptat mesures per garantir el restabliment del confort tèrmic dels pacients i treballadors, encara que persisteix la preocupació sobre la recurrència d'aquestes fallades en època estival.
El refredament misteriós de l'Atlàntic Nord i el seu impacte climàtic
En l'àmbit mediambiental, un estudi recent ha donat nova llum sobre la anomalia tèrmica de l'Atlàntic Nord, coneguda com 'la taca freda', una regió que es refreda mentre bona part del planeta experimenta un augment de temperatures. Investigadors han comprovat que aquest fenomen és degut tant a canvis en la circulació oceànica (AMOC) com a la reacció de l'atmosfera.
L'afebliment de l'AMOC, causat en part pel desglaç i l'arribada d'aigua dolça que altera la salinitat de l'oceà, ralenteix l'intercanvi energètic amb latituds més càlides. A més, l'atmosfera respon sobre la zona freda tornant-se més seca, fet que multiplica l'efecte de refredament en un bucle de retroalimentació poc considerat fins ara.
Aquesta combinació de factors oceanogràfics i atmosfèrics no només explica la persistència de les baixes temperatures a la zona, sinó que també té implicacions per al clima europeu i global. Canvis en l'evaporació d'aigua i el vapor atmosfèric influeixen en el balanç tèrmic terrestre i poden afectar els ecosistemes, els patrons de pluja i el comportament de corrents tan rellevants com el jet stream.
Aquestes troballes qüestionen els models climàtics actuals i posen en relleu la complexitat de les interaccions entre oceà, atmosfera i temperatures regionals, en un context de canvi climàtic accelerat en què els fenòmens de refredament també adquireixen protagonisme.
