Per als entusiastes de l'astronomia, el cel primaveral té un únic atractiu, ja que presenta una oportunitat per meravellar-se amb els captivadors fenòmens celestes. Això és degut al posicionament de la Via Làctia, que apareix més a prop de l'horitzó durant aquesta temporada, cosa que facilita vistes més clares d'entitats astronòmiques profundes.
En aquest article anem a explicar-te quines constel·lacions podem veure a la primavera i com les has de veure.
Quines constel·lacions podem veure a la primavera
Amb l'arribada imminent d'una nova estació, les constel·lacions que dominen el cel hivernal es desplacen gradualment cap a l'oest, deixant espai perquè les constel·lacions primaverals prenguin protagonisme. En aquest complet article, us oferiré informació detallada sobre les constel·lacions més buscades que adornaran els propers mesos, juntament amb una exploració captivadora dels objectes del cel profund més impressionants.
A l'hemisferi nord, les constel·lacions prominents que adornen el cel durant aquesta temporada en particular inclouen la Óssa Major, el Montañés, Càncer, Leo, Verge i Hidra. L'Óssa Major, una constel·lació que roman visible durant tot l'any té la distinció de ser la constel·lació més famosa i fàcilment identificable de l'espai celeste. A mesura que avança la temporada, el cel assumeix el seu regnat majestuós des de dalt.
La constel·lació coneguda com El Boyero es pot localitzar fàcilment seguint el camí corb creat per les estrelles a la cua de l'Óssa Major. Aquest camí us portarà directament a l'estrella més brillant d'El Boyero, que es diu Arthur. Val la pena assenyalar que Arthur no només és l'estrella més brillant del Boyero, sinó també la quarta estrella més brillant de tot el cel.
La constel·lació de Càncer, simbolitzada pel cranc, està envoltada per Bessons, Leo i Hidra. Encara que no és tan lluminosa com les seves homòlogues celestes, Càncer captiva amb les seves agrupacions estel·lars, en particular el cúmul M44, també conegut com a Pessebre. Aquest cúmul d'estrelles té importància a causa de la seva proximitat al nostre planeta, fet que el converteix en un dels cúmuls oberts més propers del cosmos.
La constel·lació de Leo es pot trobar entre Càncer i Verge. Per localitzar-la, simplement fixa la teva mirada a l'estrella més brillant d'aquesta constel·lació, Regulus. A partir d'aquí, imagina una forma de signe d'interrogació invertida, també coneguda com a Hoz, que s'estén cap avall des de l'estrella. Aquesta regió representa la majestuosa cabellera del Lleó celestial. Pots aprofundir més sobre Leo i els seus objectes si vols explorar els detalls específics.
La constel·lació de Virgo té la distinció de ser la segona constel·lació més gran del cel nocturn. Dins de les seves fronteres celestes, Virgo alberga nombrosos objectes enumerats al catàleg Messier, juntament amb el notable cúmul de Virgo, on aprofundirem més endavant. Dins aquesta constel·lació brilla intensament la seva estrella més prominent, Spica.
La constel·lació de la Hidra, coneguda com la més gran de l'esfera celeste, compta amb una estrella lluminosa solitària anomenada Alphard. En particular, hi ha un grup de cinc estrelles que creen la forma distintiva del cap duna serp. Tot i això, les estrelles restants dins d'aquesta constel·lació plantegen un desafiament més gran a l'hora d'observar. Aquí pots aprendre més sobre Hidra i els seus objectes si vols aprofundir.
Triangle de primavera
Una de les formacions celestes que es poden observar al cel nocturn és la coneguda com a triangle de primavera. Com el seu nom indica, el cel primaveral no conté una constel·lació sinó un asterisme. Aquesta formació està composta per les estrelles Arthur, Regulus i Spica. Pots ampliar la informació al nostre article sobre les constel·lacions visibles a la primavera per entendre millor la vostra ubicació i significat.
Els astrònoms han designat la primavera com a «temporada de galàxies» a causa de la clara visibilitat de les galàxies al cel nocturn. Situat aproximadament a 60 milions d'anys llum de distància, el Cúmul de Verge destaca com un conjunt excepcional de galàxies, amb un sorprenent número que oscil·la entre 1.000 i 2.000. Dins aquest cúmul, la galàxia més gran i lluminosa és M87, cosa que la fa notablement accessible per a l'observació, particularment a través de la lent d'un telescopi.
Un altre objecte celeste digne de menció és la galàxia Barret (M104), que es caracteritza per la seva lluminosa regió central. Un altre cúmul notable que es pot observar durant la temporada de primavera és el Cúmul Leo. Dins aquest cúmul, ens trobem amb el conegut Triplet Leo, format per les galàxies M65, M66 i NGC3628 (també coneguda com la Galàxia de l'Hamburguesa). Tot i que les tres galàxies són de naturalesa espiral, les seves aparences difereixen significativament a causa dels diferents angles en què estan inclinats els seus discos.
Dins la constel·lació de l'Óssa Major, hi ha dues galàxies veïnes que mereixen la nostra atenció: M81, també coneguda com a Galàxia de Bode, i M82, comunament coneguda com a Galàxia del Cigarro. Aquestes meravelles celestes són fàcilment observables a través d'un telescopi i, en circumstàncies excepcionalment favorables, fins i tot es poden observar amb binoculars.
Galàxies visibles a la primavera
Si bé hi ha nombroses galàxies visibles a la primavera, incloses algunes de renom com la galàxia Whirlpool (M51) i la galàxia Molinet (M101), n'hem triat algunes que són relativament senzilles d'observar.
És important tenir en compte que la visibilitat de les galàxies pot diferir significativament segons la mida de lobertura del telescopi, la nostra ubicació específica i les condicions atmosfèriques durant la nit. Les galàxies, en ser els objectes menys lluminosos, són particularment susceptibles a la contaminació lumínica i la transparència atmosfèrica. Per apreciar-los plenament, és recomanable cercar cels foscos i sense contaminació lumínica.
Per concloure la nostra guia del cel primaveral, hem triat una categoria diferent d'entitats celestes fàcilment observables.
Altres objectes celestes observables
El cúmul estel·lar conegut com a M44, també conegut com El Pessebre en espanyol. Quan parlem de la constel·lació de Càncer, hem assignat un nom a aquest famós cúmul obert. Si bé és visible a simple vista, apareix com una simple taca borrosa al cel. Per apreciar-ne plenament les complexitats, suggerim utilitzar binoculars o un telescopi.
Situat a la constel·lació de Canes Venatici, adjacent al Boyero, es troba aquest cúmul anomenat M3. Destaca com un dels cúmuls globulars més expansius i lluminosos visibles al cel. Aquesta meravella celestial es pot observar fàcilment fent servir un telescopi o un parell de binoculars d'alta qualitat.
Mizar i Alcor són dos cossos celestes que sovint s'observen junts. Aquests dos cossos celestes resideixen dins de la constel·lació de l'Óssa Major i són visibles a simple vista. No obstant això, sense cap instrument òptic, només un pot ser discernible. Tot i això, quan s'observa a través d'un telescopi, espera una revelació addicional. I és que Mizar és en realitat una estrella binària.
