«El temps és una bogeria» és potser la frase que descriu amb més precisió els patrons climàtics cada cop més complexos que estem presenciant. Cada any, suportem alguns dels estius més calorosos registrats, però també ens trobem davant l'amenaça de gelades, pluges més intenses i desastres naturals cada cop més greus, com huracans i ciclons. Durant molts anys, s'ha parlat de temperatures inusualment càlides a l'Atlàntic, que semblaven romandre constants. Tot i això, les recents observacions realitzades pels científics durant els últims tres mesos revelen una tendència sorprenent: l'Atlàntic en realitat s'està refredant.
En aquest article anem a explicar-te quines conseqüències té el refredament de l'Atlàntic imminent.
L'enigma que envolta el ràpid refredament de l'Atlàntic
L'oceà Atlàntic, considerat un dels cossos d'aigua més observats i investigats del planeta, permet detectar fins i tot els canvis més petits amb relativa senzillesa. En conseqüència, les alarmants fluctuacions rècord plantegen inquietuds dins de la comunitat científica, ja que aquestes alteracions podrien afectar profundament no només els sistemes climàtics globals, sinó també la freqüència i gravetat de fenòmens meteorològics com els huracans. Es tracta d'una tendència en desenvolupament, semblant a la d'una «Nena de l'Atlàntic».
Al llarg de la història, s'ha observat que el escalfament global afecta directament els oceans, el que porta a un augment de les temperatures de les aigües superficials, una tendència que ja s'havia previst. En canvi, l'Atlàntic està desafiant aquest patró. un fenomen que continua sent en gran mesura inexplicable per als científics.
L'Atlàntic Nord és una de les regions més afectades per aquesta tendència al refredament, amb importants descensos de temperatura observats els darrers anys. Tot i que algunes teories proposen que les alteracions en els corrents oceànics, la circulació de l'aigua o fins i tot la fosa de Groenlàndia poden estar contribuint a aquest fenomen, encara no s'ha arribat a un acord definitiu. Tot i això, el problema més urgent és que, com assenyala Pedro DiNezio de la Universitat de Colorado a Boulder, aquest canvi de temperatura també ha començat a fer-se evident a l'Atlàntic equatorial (els tròpics) des del maig.
Tot i que el canvi de temperatura mitjana general és evident, una zona específica de creixent preocupació és una prima franja al llarg de l'Equador, a prop de la costa africanaCal remarcar que aquesta regió ha experimentat la transició més ràpida mai documentada.
Afecció al clima global
El clima global es veu notablement afectat, en particular en la formació d'huracans. els canvis als patrons de vent i els nivells d'humitat també són vitals en el desenvolupament d'aquests fenòmens meteorològics.
A més, una caiguda a la temperatura de l'Atlàntic pot tenir efectes de llarg abast en el clima global. Com a component crucial de la circulació termohalina, l'oceà Atlàntic funciona com un sistema massiu de distribució de calor a tot el món. Si l'Atlàntic es refreda, aquesta circulació es podria veure alterada, cosa que influiria en els patrons climàtics a Europa, Amèrica del Nord i diverses altres regions. En conseqüència, algunes àrees podrien enfrontar hiverns més durs, mentre que d'altres podrien veure condicions d'estiu més càlides o seques.
L'única inferència que es pot fer és que, mentre que un La Nena del Pacífic generalment es correlaciona amb condicions àrides a l'oest dels Estats Units i un augment de les precipitacions a l'est d'Àfrica, és probable que un La Nena de l'Atlàntic redueixi les precipitacions a la regió del Sahel d'Àfrica i les augmenti en certes àrees de Brasil. Atlàntic podria posposar l'aparició d'un La Nena del Pacífic, .
Impactes a les Illes Balears
Ha sorgit una gran preocupació dins de la comunitat científica pel que fa al possible col·lapse del Corrent del Golf, com es destaca en un estudi publicat a la revista Science Advances. El catedràtic de Física de la Terra de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i director del Laboratori Interdisciplinari de Canvi Climàtic (LINCC), Damià Gomis, ha analitzat les possibles implicacions daquest fenomen per a les Illes Balears. Una reducció dels corrents atlàntics provocaria un refredament a tot Europa, encara que els efectes variarien entre les regions del nord i del Mediterrani. A Escandinàvia, les temperatures hivernals podrien caure fins a 30ºC (aproximadament 10ºC durant l'estiu), mentre que a la Mediterrània es produiria un descens hivernal del 3-4ºC i un descens a l'estiu de 1-2ºC.
És fonamental reconèixer que el refredament observat és totalment atribuïble al col·lapse de l'AMOC i s'ha de considerar juntament amb l'escalfament global resultant de l'augment dels nivells de CO2 atmosfèric. Per a la Mediterrània i les Illes Balears, lefecte global podria acostar-se a zero, depenent de la trajectòria d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle.
Alteracions notables a les precipitacions
Pel que fa a les precipitacions, un col·lapse de l'AMOC provocaria alteracions substancials als seus patrons. A Europa això significaria una reducció del 10% durant l'hivern i del 30% a l'estiu. Per concloure, les Illes Balears s'enfrontarien a efectes considerables, incloent-hi un descens de les temperatures hivernals i alteracions en els patrons de pluja.
Estudis anteriors havien advertit sobre la possibilitat d'un col·lapse de l'AMOC, estimant-se que podria passar entre el 2025 i el 2095. Tot i això, el nou estudi dels investigadors d'Utrecht és el primer a revelar la presència d'un punt de no retorn; superar aquest llindar faria inevitable el col·lapse del sistema.
La probabilitat d'arribar a aquest punt crucial entre el 2025 i el 2095 s'estima en un 95%, el que és significativament més gran que les prediccions realitzades als informes de l'IPCC. A més, l'estudi indica que el col·lapse podria passar abans del previst, cosa que resultaria en un efecte climàtic gradual que es reflectiria en un descens de la temperatura al nord d'Europa.
