Alguna vegada t'has despertat i has vist el cotxe, la terrassa o fins i tot les plantes coberts d'una capa marró després d'una tempesta? Segur que t'has preguntat més d'una vegada d'on surt aquest fang que cau amb la pluja, sobretot quan sembla haver plogut amb prou feines unes gotes i, tot i això, tot s'ha tacat.
El fenomen de la pluja de fang és tan curiós com freqüent a la Mediterrània i les Canàries, i cada cop ho veiem més també en altres regions d'Espanya i Europa. La seva aparició no és fruit de l'atzar, sinó el resultat d'una combinació increïble de processos naturals, condicions atmosfèriques i, en menor mesura, l'acció humana. Aquí t'expliquem amb detall per què plou fang, com es forma aquest fenomen, les seves conseqüències i com et pots protegir quan el cel literalment ens embruta.
Què és exactament la pluja de fang?
L'anomenada pluja de fang, de vegades coneguda popularment com a «pluja de sang» pels tons vermellosos que pot presentar, no és altra cosa que una precipitació que diposita pols, sorra o partícules en suspensió barrejades amb les gotes daigua. Aquestes partícules queden visibles com una crosta de fang sobre qualsevol superfície on caiguin les gotes.
Aquest fenomen pot passar a qualsevol lloc del planeta, encara que és més habitual a zones properes a grans deserts o en regions on les condicions meteorològiques afavoreixin el transport de partícules des d'àrees àrides.
Com es forma la pluja de fang: explicació física i meteorològica
L'origen del fang que cau durant aquests xàfecs és fruit d'un procés complex però fascinant. Vegem pas a pas com l'atmosfera fa possible que la pols del desert acabi sobre els nostres cotxes o balcons en forma de fang:
- Ascens d'aire càlid i sec: Quan a zones desèrtiques, com el desert de Sàhara, el sol escalfa el terra, es genera una massa d'aire càlid i sec que puja ràpidament i arrossega amb si grans quantitats de pols, sorra i altres partícules fines.
- Transport de la pols en alçada: Aquesta pols, coneguda com calima quan es percep a l'aire, pot assolir elevades parts de l'atmosfera i desplaçar-se centenars o milers de quilòmetres gràcies a fluxos de vent a la troposfera mitjana i alta, especialment quan predominen vents del sud o sud-oest.
- Xoc de masses dʻaire i formació de núvols: Quan la massa d'aire càlid i carregada de partícules es troba amb aire fred i humit, generalment a causa del pas d'un front o l'arribada d'una borrasca, el vapor d'aigua es condensa formant núvols.
- La pluja arrossega la pols: Les gotes de pluja, en caure, arrosseguen aquestes partícules en suspensió. En impactar sobre el terra o qualsevol superfície, ho fan ja barrejades amb pols o sorra, cosa que produeix el característic fang.
El resultat és una precipitació que no neteja, sinó que taca tot allò que toca. De fet, si voleu saber més sobre com influeix la qualitat de l'aire en aquests fenòmens, us convidem a visitar la nostra guia sobre la gestió de l'aigua de pluja a la natura. De vegades, n'hi ha prou amb un xàfec de gairebé «quatre gotes» per observar una capa de fang sorprenentment gruixuda.
D'on prové la pols que dóna origen al fang?
El principal origen de la pols que genera la pluja de fang a Espanya és el Sàhara i, en menor mesura, zones àrides del nord d'Àfrica com la serralada de l'Atlas o Algèria central. Els forts vents en aquestes regions aixequen la pols, que pot ser transportat per milers de quilòmetres.
No és exclusiu de la península ibèrica. S'han documentat episodis de pluja de fang a Itàlia, França, Alemanya i fins i tot Escòcia, i fins i tot a Amèrica del Nord, com a Texas o Arizona. Tot depèn dels corrents atmosfèrics i les condicions sinòtiques del moment.
En algunes ocasions, la pols prové d'erupcions volcàniques, incendis forestals o activitats humanes (com a indústria o desforestació), però el predominant, sobretot a Espanya, és la pols sahariana. Si vols entendre com aquestes emissions afecten Europa, et pot interessar llegir el nostre article sobre les influències volcàniques en el clima.
Per què de vegades el cel es veu vermellós o ataronjat?
La tonalitat vermellosa o ataronjada del cel durant aquests episodis es deu a la gran quantitat de partícules en suspensió i la seva composició química, que dispersa la llum solar de manera peculiar. A això se li suma la calima, que redueix la visibilitat i intensifica els colors càlids en filtrar els raigs del sol.
El fenomen, a més d'afectar el color del cel, també pot provocar problemes de qualitat de l'aire, incrementant el risc de molèsties respiratòries especialment en dies de gran concentració de partícules.
Èpoques i zones on és més habitual la pluja de fang
A Espanya, la pluja de fang és més freqüent a les Canàries, el litoral mediterrani, Ceuta, Melilla i les Balears, encara que pot arribar de forma ocasional a qualsevol part del país. Les regions properes al desert del Sàhara i les rutes habituals de les masses d'aire africà són les més exposades.
Pel que fa a l'època de l'any, aquests episodis són més habituals en estiu i primavera, quan l'activitat tempestuosa és més gran i predominen vents favorables des del sud. No obstant això, poden passar en qualsevol moment, especialment si coincideixen borrasques o fronts atlàntics amb masses d'aire carregades de pols.
Està augmentant la freqüència de la pluja de fang?
Des de la dècada dels 90 s'observa un increment en el nombre de pluges de fang i situacions de calima intensa a la conca del Mediterrani. Aquest augment podria estar relacionat, en part, amb el canvi climàtic i l'expansió de zones desèrtiques com el Sahel, al nord d'Àfrica. Per conèixer més sobre la seva relació amb el canvi climàtic, visita la nostra anàlisi detallada a l'augment d'esdeveniments atmosfèrics extrems.
Factors com una major insolació, l'escalfament global i els processos de desertificació afavoreixen la formació de corrents ascendents capaços d'aixecar més pols i transportar aquestes partícules a distàncies més grans.
Altres fonts i causes del fang a la pluja
Al costat de la pols sahariana, hi ha altres fonts naturals que poden contribuir al fenomen:
- erupcions volcàniques: expulsen cendres i partícules a l'atmosfera, que després poden precipitar amb la pluja.
- Incendis forestals: les cendres i restes en suspensió poden acabar barrejades amb les precipitacions.
Cal no oblidar els factors humans:
- Indústria i trànsit: emeten partícules que es mantenen a l'aire.
- Desforestació i obres de construcció: afavoreixen la dispersió de pols i altres residus.
La combinació de partícules d'origen variat i les condicions meteorològiques adequades potencien l'aparició de pluges de fang, i poden afectar tant la textura com el color dels dipòsits.
Composició i propietats del fang que cau amb la pluja
El fang dipositat per la pluja inclou diversos minerals i compostos químics. Les partícules solen estar compostes principalment de:
- Illita, quars, esmectita, palygorskita, caolinita, calcita, dolomita i feldspats.
La pluja de fang és molt alcalina, i en alguns llocs s'ha comprovat que fins al 89% del volum de les partícules correspon a llim, amb una proporció molt baixa d'argila. A més, la pols pot contenir sulfats, sals marines i, de vegades, contaminants químics o metalls pesants.
Conseqüències de la pluja de fang: medi ambient, infraestructures i economia
L´impacte d´aquest fenomen va molt més enllà de la simple brutícia visible. Les principals conseqüències afecten tant l'entorn com la societat i l'economia:
- Contaminació d'aigües: el fang pot portar residus químics i metalls, alterant la qualitat de rius, llacs o aqüífers.
- Danys a la vegetació: les capes de fang cobreixen fulles i dificulten la fotosíntesi, afectant la producció agrícola i la salut de jardins o parcs.
- Alteracions del sòl: l'acumulació de partícules modifica la textura dels sòls i en redueix la capacitat per filtrar aigua o absorbir nutrients.
- Obstrucció d'infraestructures: teulades, canalons i desguassos poden col·lapsar si no es netegen a temps, cosa que dóna lloc a costosos treballs de manteniment.
- Impacte en vehicles i maquinària: el fang, si no s'elimina ràpid, pot fer malbé la pintura i els mecanismes, a més de fer necessària una neteja a fons després de cada episodi.
- Pèrdues en turisme i serveis: la mala visibilitat, l'aspecte brut de paisatges urbans i naturals, i les molèsties poden provocar cancel·lacions i menor atractiu turístic.
- Augment de la despesa en salut pública: els problemes respiratoris i oculars derivats de la pols suposen més demanda en sistemes sanitaris.
Les conseqüències econòmiques també són notables, ja que les despeses en neteja, reparació i fins i tot en pèrdues agrícoles poden ser molt altes després de pluges de fang intenses.
Efectes sobre la salut: riscos i prevenció
La pluja de fang no només és molesta, també pot ser perjudicial per a la salut per la presència de partícules fines, contaminants i, ocasionalment, microorganismes. Les principals afeccions es produeixen a nivell respiratori, encara que també es poden donar problemes cutanis i oculars.
- afeccions respiratòries: persones amb asma, al·lèrgies o malalties pulmonars poden patir crisis en respirar l'aire carregat de pols.
- Irritació ocular i dermatològica: el contacte amb el fang pot causar picors, irritació i fins i tot infeccions si no es prenen precaucions.
Per prevenir aquests efectes, els experts recomanen una sèrie de mesures senzilles:
- Usar màscara en dies de calima intensa o quan es pronostiquen pluges de fang, especialment si tens patologies respiratòries.
- Rentar-se les mans i evitar tocar-se els ulls o la cara després de manipular objectes o superfícies exposades al fang.
- Romandre en interiors durant els episodis més greus per limitar la inhalació de partícules.
La pluja de fang pot indicar canvis climàtics?
L'augment d'episodis de calima i pluges de fang a la Mediterrània està en observació per part de la comunitat científica. S'apunta a una relació amb la progressiva desertificació de regions com el Sahel i el nord d'Àfrica, així com amb el canvi climàtic global. Per entendre com aquests fenòmens podrien estar relacionats, consulta la nostra anàlisi a .
L'expansió d'àrees desèrtiques i l'augment de temperatures afavoreixen l'emissió de pols, que al seu torn és més fàcilment transportat pels corrents atmosfèrics. Això explica la creixent freqüència i extensió daquests fenòmens a Europa occidental.
Com protegir-se i minimitzar els danys de la pluja de fang
Quan la previsió meteorològica anuncia pluja de fang, és recomanable anticipar algunes accions que poden protegir la salut, els béns i l'entorn. Per això, et recomanem consultar la nostra guia per netejar piscines després de pluges de fang.
- Tancar portes i finestres per evitar que la pols entri a casa o al cotxe.
- Guardar tendals, cortines i altres elements tèxtils exteriors perquè no s'embrutin.
- Cobrir cotxes, bicicletes o maquinària amb fundes plàstiques o de tela impermeable.
- Revisar teulades i canaletes per assegurar un bon drenatge i prevenir obstruccions.
- Neteja immediata de superfícies afectades, ja que el fang sec és molt més difícil d'eliminar.
- Usar roba protectora i ulleres a l'exterior si la pluja de fang és intensa.
En dies de concentració especial de pols, el més important és limitar l'exposició i estar atents a les previsions meteorològiques locals.
Per combatre a llarg termini la incidència de pluges de fang, és fonamental actuar sobre les causes. La reforestació, la lluita contra la desertificació i la reducció d'emissions contaminants són accions clau per disminuir-ne la freqüència i la gravetat. La cooperació entre governs, empreses i ciutadans és essencial per afrontar aquest fenomen de manera efectiva i protegir tant el nostre entorn com la nostra salut.
