Al cor de la Via Làctia es troba un forat negre supermassiu conegut com a Sagitari A, que té una massa quatre milions de vegades més gran que la del nostre Sol. Encara que alguns científics en diuen un gegant gentil a causa de la seva naturalesa tranquil·la, té el potencial de transformar-se en una força formidable en el futur. Un dubte que es presenta a tota la comunitat és què passa quan un forat negre passa d?estar inactiu a activar-se.
Per això, dedicarem aquest article a explicar-te què passa quan un forat negre passa d'estar inactiu a activar-se i quins estudis hi ha sobre això.
Què és exactament un forat negre?
Un forat negre representa una àrea a l'espai on l'atracció gravitatòria és tan poderosa que res, ni tan sols la llum, no es pot alliberar del seu control. Aquest fenomen es produeix quan una estrella massiva sucumbeix al seu propi pes durant les etapes finals de la seva existència. Descobreix com es forma un forat negre.
Les intenses forces gravitacionals comprimeixen tota la massa de l'estrella en un espai increïblement petit, cosa que dóna com a resultat una densitat infinita coneguda com a singularitat al nucli del forat negre.
L'horitzó d'esdeveniments defineix el límit exterior d'un forat negre, amb indicació del punt de no retorn; tot allò que creua aquest llindar, inclosa la llum, no pot escapar-se. Els forats negres varien significativament en mida, des dels minúsculs comparables als àtoms fins als forats negres supermassius que tenen milions o fins i tot milers de milions de vegades la massa del nostre Sol.
Tot i que els forats negres no són visibles directament, podem identificar-ne l'existència examinant la seva influència sobre la matèria propera i la llum que els envolta.
Naturalesa dels forats negres
Els investigadors van anunciar que havien presenciat una resplendor sorprenent al centre d'una galàxia diferent en temps real, aparentment provocat per un forat negre supermassiu que es va despertar de la seva letargia i va començar a consumir la matèria circumdant. Aquesta és la primera vegada que aquest fenomen s'observa en viu.
Es van emprar telescopis tant a terra com a òrbita per observar el que succeeix al cor d'una galàxia coneguda com a SDSS1335+0728, que està situada aproximadament a 360 milions d'anys llum de la Terra a la constel·lació de Verge. Un any llum representa la distància que cobreix la llum en un sol any,el que equival a aproximadament 9,5 bilions de quilòmetres.
Els forats negres són extraordinàriament densos i tenen una atracció gravitatòria tan intensa que ni tan sols la llum no es pot alliberar. La seva mida varia considerablement, des de la massa equivalent a una estrella fins als gegants colossals que es troben als centres de nombroses galàxies, que poden ser milions o fins i tot milers de milions de vegades més massius.
El forat negre supermassiu ubicat a la galàxia SDSS1335+0728 té una massa d'aproximadament un milió de vegades la del Sol. L'àrea al voltant d'un forat negre supermassiu pot ser increïblement tumultuosa, destrossant estels i consumint qualsevol altra matèria que caigui dins de la seva atracció gravitatòria.
Els investigadors indiquen que un disc giratori de material difús sembla haver-se desenvolupat al voltant del forat negre supermassiu SDSS1335+0728, absorbint part de la matèria circumdant. Aquest disc, conegut com a disc d'acreció, emet energia a temperatures extremadament altes, superant ocasionalment la brillantor d'una galàxia sencera.
Nucli galàctic actiu
Una zona tan densa i vibrant com aquesta, alimentada per un forat negre supermassiu situat al cor d'una galàxia, s'anomena «nucli galàctic actiu».
Aquests nuclis es distingeixen per la seva emissió significativa d'energia en un rang de longituds d'ona que abasten des d'ones de ràdio fins a raigs gamma. "Es consideren un dels objectes més lluminosos de l'univers", explica l'astrofísica Paula Sánchez Sáez, autora principal de l'estudi publicat a la revista Astronomy & Astrophysics i afiliada a l'Observatori Europeu Austral d'Alemanya.
Sánchez va comentar: «Examinar els nuclis galàctics actius és essencial per comprendre el desenvolupament de les galàxies i la dinàmica dels forats negres supermassius». Durant dècades, la galàxia, que abasta aproximadament 52 mil anys llum de diàmetre i posseeix una massa comparable al voltant de 10 mil milions d'estrelles similars al Sol, va ser observada sense canvis significatius. Tot i això, el 2019, es van notar alteracions sobtades i, des d'aleshores, les observacions han mostrat un augment de la lluminositat al nucli de la galàxia.
Què passa quan un forat negre passa d'estar inactiu a activar-se
L'astrofísica Lorena Hernández García, coautora de l'estudi de la Universitat de Valparaíso a Xile, va assenyalar que si bé els forats negres supermassius poden ocasionalment emetre raigs massius de partícules d'alta energia a l'espai, no s'ha observat aquest raig en aquest cas.
Què podria haver desencadenat aquest forat negre supermassiu? "Actualment, no estem segurs", va afirmar Sánchez. Hernández va comentar: «Aquest podria ser un fenomen natural de la galàxia. Al llarg de la vida, una galàxia experimenta diverses fases d'activitat i inactivitat. Un esdeveniment, com una estrella que se submergeix en un forat negre, podria desencadenar l'activació d'una galàxia.
Els investigadors suggereixen que si les observacions indiquen alguna cosa diferent a l'inici d'un nucli galàctic actiu, significaria un esdeveniment astrofísic que mai abans no s'havia observat. Situat aproximadament a 26.000 anys llum de la Terra, Sagitari A planteja la pregunta: podria despertar-se inesperadament?
Hernández va afirmar que un destí similar podria esperar Sgr A, que actualment està inactiu. No obstant, no correm cap perill immediat. De fet, si s'activés, probablement no percebríem cap canvi degut a la nostra significativa distància del centre.
Com se sap quan s'activa un forat negre
No tots els forats negres són de destrucció massiva o «aspiradores còsmiques» que comunament imaginem. La majoria estan inactius perquè no interactuen amb la pols o el gas (ni devoren estrelles o planetes), per tant, no són visibles per als instruments d'observació.
Un forat negre s'activa quan comença a consumir matèria al voltant. En aquest cas, la pols i el gas atrapats per la gravetat s'acostaran a l'horitzó de successos i cauran en espiral. El material restant formarà un anell al voltant del forat negre, elevant-ne la temperatura en milions de graus. Aquestes estructures gravitacionals són visibles per als astrònoms perquè el disc que les envolta emet radiació infraroja, raigs X i ones de ràdio a causa dels efectes de les marees.
Espero que amb aquesta informació pugueu conèixer més sobre què passa quan un forat negre passa d'estar inactiu a activar-se.