L'augment del nivell del mar com a conseqüència del desglaç dels pols, la pujada de les temperatures a tot el món, i el progressiu increment en la freqüència de les inundacions, estan fent que Europa es comenci a prendre molt seriosament canvi climàtic. La preocupació per les conseqüències del fenomen ha portat les ciutats del continent a adoptar mesures significatives per adaptar-se a les noves realitats climàtiques.
Tot i que el canvi climàtic ha quedat exclòs del G20 gràcies a Donald Trump, al Vell Continent hi ha onze municipis europeus que l'Agència Europea de Medi Ambient ha assenyalat com a bons exemples d'adaptació a aquest problema que tard o d'hora ens acabarà afectant tothom. Aquests municipis són: Bilbao (Espanya), Lisboa Portugal), Copenhaguen (Dinamarca), Hamburg (Alemanya), Gant (Bèlgica), Malm (Suècia), Bratislava (Eslovàquia), Smolyan (Bulgària), París (França), Amsterdam (Holanda) y Bolonya (Itàlia).
Entre les mesures que aquests municipis estan adoptant es troben:
- Construcció d'estructures que protegeixin de les inundacions, com ara dics i barreres costaneres, que limiten limpacte de laugment del nivell del mar.
- Establiment de dipòsits daigua per gestionar el drenatge i la captació de pluja, cosa que ajuda a prevenir inundacions urbanes durant tempestes intenses.
- Naturalització de les ciutats, amb la introducció d'elements naturals com plantes a les teulades, creació d'horts comunitaris i plantació d'arbres, cosa que no només millora la qualitat de l'aire, sinó que també proporciona ombra i redueix les temperatures urbanes.
A més, s'estan duent a terme projectes innovadors que busquen integrar la sostenibilitat i l'adaptació al clima al disseny urbà. Per exemple, a la part específica de Bilbao, es construirà un nou barri a prova d'inundacions anomenat Zorrotzaurre. Aquest districte estarà ubicat en una península artificial, unida a terra ferma per un pont. Els ciutadans podran sentir-se segurs, ja que s'hi instal·larà una gran barrera per protegir-los de les inundacions. Les mesures no acaben a Zorrotzaurre, sinó que a més s'elevarà el nivell de terra dels edificis i es crearan nous espais verds per mitigar la calor extrema i augmentar la biodiversitat local. Per conèixer més sobre els desafiaments que enfronta la Mediterrània a causa del canvi climàtic, podeu consultar aquest article.
D'altra banda, en Copenhaguen, s'ha dissenyat un pla específic per elevar els terres a les entrades i instal·lacions del nou metro, i on ha estat possible, a l'antic. Aquest tipus d'iniciatives demostra com les polítiques d'adaptació al canvi climàtic poden ser implementades a la infraestructura existent, assegurant que les ciutats esdevenen més resilients. Per exemple, iniciatives com la inversió en infraestructures verdes són crucials per mitigar aquests efectes.
Però el repte del canvi climàtic no es limita només a les ciutats europees. El Pacte Verd Europeu, anunciat el desembre del 2019, representa el pla de la Comissió per a una transició cap a la sostenibilitat. Entre els seus objectius, inclou que la UE sigui climàticament neutra per al 2050, protegir la vida humana, els animals i les plantes reduint la contaminació, ajudar les empreses a convertir-se en líders mundials en productes i tecnologies no contaminants, i garantir una transició justa i inclusiva. Per entendre millor la relació entre el canvi climàtic i les accions polítiques, es poden revisar informes sobre els efectes del canvi climàtic a Alemanya.
A més, la Agència Europea de Medi Ambient (AEMA) publicarà al març de 2024 una avaluació de riscos climàtics, que contribuirà a identificar les prioritats polítiques per a l'adaptació al canvi climàtic a Europa. Europa és el continent que experimenta l'escalfament més ràpid, i els 36 riscos climàtics identificats com a més importants amenacen la seguretat energètica i alimentària, els ecosistemes, les infraestructures, els recursos hídrics, l'estabilitat financera i la salut de les persones. Si vols aprofundir en els efectes del canvi climàtic a la flora i fauna d'Europa, revisa aquest estudi.
Certes regions d'Europa són al focus de múltiples riscos climàtics. Per exemple, el sud d'Europa enfronta significatives amenaces d'incendis forestals, així com l'impacte de la calor i l'escassetat d'aigua. D'altra banda, les zones costaneres, que són particularment vulnerables, són afectades per inundacions, erosió i salinització. La crisi en aquests llocs es pot observar també a les ciutats que podrien desaparèixer per l'escalfament global.
La nova Estratègia d'Adaptació al Canvi Climàtic (COM/2021/82 final), publicada per la Comissió Europea el 2021, busca preparar els 27 Estats membres per enfrontar els efectes inevitables del canvi climàtic. Aquesta estratègia és una evolució de l'estratègia anterior de 2013, i té com a objectiu no només comprendre els riscos, sinó també desenvolupar solucions pràctiques. Es destaca la importància d'una capacitat adaptativa més intel·ligent, ràpida i sistèmica. Per això, calen dades sòlides i eines d'avaluació de riscos accessibles per a tots els Estats.
El canvi climàtic tindrà repercussions a tots els nivells de la societat ia tots els sectors de l'economia, cosa que significa que les accions d'adaptació han de ser sistèmiques. Un enfocament col·laboratiu que integri l'adaptació a la política fiscal i solucions basades en la natura és crucial per fomentar una adaptació efectiva. Això es pot veure en la importància d'entendre les diferències entre canvi climàtic i escalfament global.
Les ciutats tenen un paper crucial en la lluita contra el canvi climàtic. La implementació de plans d'acció climàtica és essencial per mitigar les conseqüències daquest fenomen. S'ha dut a terme un estudi que va analitzar 885 ciutats a la Unió Europea, el 66% de les quals compta amb un pla de mitigació, mentre que un 26% presenta únicament plans d'adaptació. Un 16% desenvolupa plans que integren mesures conjuntes de mitigació i adaptació. Tot i això, hi ha un 33% de ciutats que encara no tenen cap tipus de pla en aquest sentit.
Les accions d'adaptació en aquest àmbit poden incloure:
- Construcció d'infraestructures verdes que absorbeixin l'aigua de pluja i redueixin les inundacions.
- Implementació de sostres verds que no només afegeixen estètica, sinó que també milloren l'aïllament i redueixen l'ús d'energia.
- Desenvolupament de xarxes de transport públic sostenible que redueixin les emissions de carboni.
- Foment de l'agricultura urbana, permetent que les comunitats cultivin els seus propis aliments, cosa que també podria ajudar a reduir la petjada de carboni associada amb el transport d'aliments.
L'impacte d'aquestes mesures no només millora la resiliència de les ciutats, sinó que també contribueix al benestar general dels residents i promou un entorn més saludable i sostenible. Per a més informació sobre com l'agricultura urbana juga un paper en la mitigació del canvi climàtic, podeu consultar aquest article.
En termes de finançament, les polítiques dadaptació i mitigació del canvi climàtic requereixen un fort suport. La Unió Europea ha establert el programa LIFE, que té un pressupost destinat a projectes que millorin l'adaptació als efectes de la crisi climàtica. Aquest programa emfatitza la conservació de la biodiversitat i la millora del medi ambient. També és important comprendre com la adaptació de les plantes al canvi climàtic pot influir a l'agricultura i la seguretat alimentària.
Un altre aspecte rellevant és el compromís de tots els nivells de govern en ladaptació al canvi climàtic. La col·laboració entre governs locals, regionals i nacionals és essencial per implementar mesures efectives i garantir que les decisions es prenguin basades en dades fiables. La recopilació i l'anàlisi d'informació sobre el canvi climàtic no només ajuda a entendre els riscos, sinó que també proporciona les bases necessàries per a la planificació i l'execució de mesures d'adaptació. En aquest sentit, revisar com altres factors, com els incendis, impacten en la salut de les persones és fonamental, cosa que està molt ben documentada en l'àmbit de la salut durant l'embaràs.
L'acció internacional és també un component fonamental en la lluita contra el canvi climàtic. Les interaccions entre països i organitzacions són crucials per compartir tecnologies, coneixements i recursos. La UE promovent enfocaments subnacionals, nacionals i regionals en matèria dadaptació, centrant-se en aquelles àrees més vulnerables, com Àfrica i els petits Estats insulars en desenvolupament.
La adaptació a l'canvi climàtic és un procés continu que requereix esforços coordinats i sistemàtics per ser veritablement eficaç. Les mesures adoptades avui no només afectaran el present, sinó també el futur dels nostres ecosistemes i comunitats. Cada acció compta en la construcció d'un ambient més resilient que pugui fer front als desafiaments que ja són aquí i que encara han de venir.
La realitat és que el canvi climàtic ja impacta la vida de milions de persones, i s'anticipa que els esdeveniments climàtics extrems augmentin en freqüència i intensitat. Les ciutats, com a centres de població i activitat econòmica, han d'estar preparades per afrontar aquests reptes, implementant no només mesures d'adaptació, sinó també estratègies de mitigació que redueixin la petjada de carboni.
Cada ciutat europea té l'oportunitat de convertir-se en un model que cal seguir en termes d'adaptació al canvi climàtic. Mentre alguns municipis estan avançant ràpidament, altres encara necessiten desenvolupar els seus plans i estratègies. La col·laboració entre les ciutats, el finançament adequat i el compromís polític són essencials per impulsar l'acció climàtica a tot Europa, assegurant així un futur més sostenible per a tothom. És imperatiu que les ciutats, els ciutadans i les institucions treballin plegats per construir comunitats més fortes i resilients, que notin l'impacte positiu de les mesures d'adaptació i mitigació implementades. Amb un enfocament adequat, podem fer front als desafiaments que planteja el canvi climàtic, aconseguint un entorn més segur i pròsper per a les generacions futures.
