Gràcies a la tecnologia i l'avenç de la ciència pel que fa a l'univers, ens ha ajudat a canviar la percepció de l'ésser humà. De pensar que som el centre de l'univers per descobrir que tot està connectat amb una xarxa còsmica de la reparteixen les galàxies a tot l'univers. I és que la xarxa còsmica és la responsable de l'origen de totes les galàxies i serveix de connexió entre elles.
En aquest article explicarem què és la xarxa còsmica, quines són les seves característiques i com connecta totes les galàxies de l'univers.
Què és la xarxa còsmica
La xarxa còsmica és una estructura semblant a una teranyina que bàsicament connecta tot l'univers. Va començar a formar-se poc després del Big Bang, ia partir d'ell es van formar les primeres galàxies.
La xarxa còsmica és filaments d'hidrogen i matèria fosca. Aquesta xarxa connecta tots els elements de lunivers a través daquests mateixos filaments. Es al punt on els filaments es creuen que es creen les galàxies.
Aquest és un concepte una mica complicat d'imaginar. Per poder graficar això, cal pensar en un marc general, i això és el que estudien els cosmòlegs, la dinàmica de l'univers. L'organització d'aquesta estructura sembla que segueix un model jeràrquic, fins a l'escala de supercúmuls i filaments. És l´estructura més gran a partir de la qual podem entendre l´univers.
En definitiva, si haguéssim de pensar en un mapa de l'univers, seria la xarxa còsmica. A la imatge de sota, et pots fer una idea de com era l'estructura mare a partir de la qual es van formar les primeres galàxies. Aquesta és la millor vista fins ara de lestructura a gran escala del nostre univers.
Com es pot veure?
Aquest és un equip de científics de tot el món que utilitza dues tecnologies fonamentals: el Telescopi de Llarg Abast (VLT) i l'Explorador Espectroscòpic d'Unitats Múltiples (MUSE) de l'Observatori Europeu Austral (ESO).
Amb aquestes dues eines, els científics van aconseguir veure la llum del gas que forma els filaments de la xarxa còsmica. Van haver de mirar una regió del cel que era més profunda que abans.
Van aconseguir captar la imatge més profunda mai capturada. Abans d'això, el rècord el tenia Hubble, l'anomenat Hubble Ultra Deep Field (HUDF). Es tracta d'una imatge emesa fa uns 13 milions d'anys, només 800 milions d'anys després del Big Bang.
Nova imatges obtingudes mostren la llum del gas emès pels filaments de l'estructura, és a dir, estem veient un grup de galàxies formant-se en el passat. És com si descobríssim un retrat infantil de l'univers mil anys abans del naixement.
L?univers té ara uns 13.800 milions d?anys. És a dir, la llum d‟aquesta xarxa d‟universos és el passat de l‟univers, i és el naixement de tota la galàxia.
Xarxa còsmica i gravetat
Durant anys, els cosmòlegs han estat desenvolupant simulacions per ordinador de l'estructura de l'univers per crear un model estàndard de cosmologia. Per això, van utilitzar com a punt de partida la radiació còsmica de microones, o radiació del fons còsmic, corresponent a les observacions de lunivers visible primitiu recollides per instruments com lObservatori Espacial Planck.
Els seus càlculs van mostrar que a mesura que l'univers creixia i es formava, la matèria s'ajuntava per la gravetat en filaments i en nodes, com una xarxa còsmica gegant. Els nous resultats del Telescopi Keck de 10 ma Hawaii són el resultat d'un esforç conjunt de científics de la Universitat de Califòrnia, Santa Cruz, i l'Institut Max Planck d'Astronomia a Heidelberg, Alemanya. Constitueixen les primeres observacions directes del gas fred que adorna aquestes xarxes còsmiques.
La xarxa proposada pel Model Estàndard es compon principalment de misteriosa «matèria fosca». Encara que invisible per si mateixa, aquesta esmunyedissa substància exerceix una atracció gravitatòria sobre la llum visible i sobre la matèria ordinària propera.
Enormes aglomeracions de matèria fosca desvien la llum que passa a prop seu a través d'un procés anomenat lent gravitacional, que prèviament ha fet possible mesurar-ne la distribució. Però és difícil veure la matèria fosca molt llunyana daquesta manera, i la matèria freda ordinària és difícil de detectar.
En aquestes noves observacions, l'hidrogen resplendent il·luminat pel quàsar distant perfila un filament ocult de matèria fosca que és atret cap a ell per la gravetat. És així com es detecten els filaments del que està composta la xarxa còsmica.
S'espera que la matèria fosca domini la massa i formi aquestes estructures, i després la matèria ordinària, el gas, les estrelles i tota la resta, perfilin els filaments i les estructures definides per la dinàmica de la matèria fosca. Els científics van detectar els filaments abans gràcies a l'ús de lents gravitacionals que permeten veure la distribució de la matèria fosca.
Com es forma?
Les galàxies no estan disperses aleatòriament, sinó que tendeixen a agrupar-se en estructures més grans degut a la influència de la gravetat. En una escala molt gran, aquestes agrupacions prenen la forma de filaments que s'entrecreuen en nodes, creant així la xarxa còsmica.
La xarxa còsmica es forma gràcies a la influència de la matèria fosca i l'energia fosca, que ja hem vist que són dos components essencials de l'univers, encara que la majoria no es poden observar directament. La matèria fosca, que no emet ni reflecteix llum, exerceix una força gravitacional significativa, actuant com a «andamis» per guiar la distribució de la matèria visible, com a estrelles i galàxies.
Els filaments de la xarxa còsmica són corrents de matèria fosca i gas, on la matèria normal s'agrupa al voltant degut a la gravetat. En aquestes regions, les galàxies troben les condicions ideals per formar-se i evolucionar. Els nodes de la xarxa còsmica són punts d'intersecció de múltiples filaments, i és en aquests nodes on es concentra una gran quantitat de matèria formant cúmuls massius de galàxies.
Aquesta estructura en forma de xarxa és crucial per entendre com sorganitza lunivers a gran escala i com interactuen els seus diferents components. La xarxa còsmica actua com una mena d'esquelet que connecta totes les galàxies, proporcionant vies de comunicació gravitacional al llarg dels seus filaments.
Espero que amb aquesta informació puguin conèixer més sobre què és la xarxa còsmica i com estan connectades totes les galàxies.