Les darreres hores han estat marcades per una pregunta que ressona tant en mitjans de comunicació com en converses quotidianes: ¿ què és exactament la vibració atmosfèrica induïda i per què ha saltat a la primera línia dactualitat? Tot sorgeix després de l'apagada massiva que va deixar sense llum milions de persones a Espanya i Portugal el 28 d'abril del 2025, un esdeveniment inèdit que ha desconcertat experts i població general per igual.
La hipòtesi de la vibració atmosfèrica induïda com a causa del col·lapse elèctric ha generat rius de tinta digital. Tanmateix, fins a quin punt és plausible, en què consisteix aquest fenomen físic i què n'opina la comunitat científica? A continuació, desgranarem amb rigor i detall tot el que se sap –i el que encara està a l'aire– sobre aquest concepte i la seva possible relació amb l'apagada ibèrica.
El context de l'apagada: la versió dels operadors elèctrics
El 28 d'abril del 2025, una abrupta interrupció del subministrament va deixar a les fosques gran part de la Península Ibèrica. De seguida, els operadors elèctrics dels dos països, REN a Portugal i Red Eléctrica Española (REE) a Espanya, van activar protocols de crisi per intentar aclarir les causes i restituir el servei com més aviat millor.
REN, l'empresa pública portuguesa responsable de la xarxa de transport d'electricitat, assenyalava en les primeres comunicacions a mitjans com Reuters i la BBC una possible relació amb un “rar fenomen atmosfèric” esdevingut a Espanya. Segons apuntaven, intenses variacions de temperatura haurien provocat oscil·lacions anòmales en línies de molt alta tensió (400 kV), un procés conegut tècnicament com vibració atmosfèrica induïda.
En paral·lel, des de l'administració espanyola s'evitava pronunciar-se de manera categòrica en espera dels resultats de la investigació. La teoria del ciberatac va ser esmentada, però sense evidències corroborades. El primer ministre portuguès, Luis Montenegro, descartava la intencionalitat i reforçava la idea d'un desencadenant natural i molt poc habitual.
Què és la vibració atmosfèrica induïda?
El terme vibració atmosfèrica induïda descriu un fenomen físic que afecta principalment les línies de transmissió d'alta i molt alta tensió. Consisteix en l'aparició de moviments oscil·latoris als conductors elèctrics (els cables elevats que veiem sobre grans torres), generats per la interacció entre factors elèctrics i condicions atmosfèriques externes.
El procés arrenca quan es donen determinades circumstàncies meteorològiques, com ara vent sostingut, canvis bruscos de temperatura o situacions d'alta humitat ambiental. Això pot propiciar l'aparició del que en enginyeria elèctrica es coneix com a descàrrega corona, que ionitza l'aire al voltant del conductor i produeix petits corrents entre el metall i l'atmosfera.
Les partícules carregades generades així interactuen amb l'intens camp elèctric de les línies d'alta tensió, el que origina forces periòdiques de caràcter electrohidrodinàmic (EHD). Aquestes forces no són mecàniques en sentit estricte sinó el resultat de la interacció entre electricitat i atmosfera.
Com a conseqüència, es generen ones de pressió a l'aire circumdant que incideixen directament sobre el propi cable. Quan la freqüència d‟aquestes forces alternes s‟aproxima o coincideix amb la freqüència natural de vibració del conductor, es produeix el fenomen de ressonància.
Aquest estat de ressonància pot amplificar enormement les oscil·lacions del cable, causant vibracions de considerable amplitud encara que les condicions de vent o temperatura aparentin ser normals a simple vista.
¿ Com afecten el vent i les temperatures extremes a aquest fenomen?
La vibració atmosfèrica induïda és especialment probable quan conflueixen dos elements: vent constant (sense ratxes brusques ni turbulència intensa) i temperatures inusuals (tant elevades com molt baixes).
El vent pot generar vòrtex de pressió a l'entorn del cable, que en forcen el desplaçament d'una banda a l'altra. Si la velocitat d'aquests vòrtexs coincideix amb la freqüència de vibració natural del cable (la qual cosa depèn de la longitud, la massa i la tensió), es poden produir vibracions intenses.
Les temperatures extremes alteren el comportament mecànic dels conductors. La calor fa que els cables es dilatin i quedin més fluixos, mentre que el fred els contrau i els tensa. Ambdós efectes influeixen en la seva freqüència de ressonància, tornant-los, en molts casos, més vulnerables a les vibracions provocades pel vent.
A això s'hi afegeix la descàrrega corona en situacions d'humitat elevada o presència de partícules en suspensió, que facilita que es produeixin les forces EHD abans esmentades.
Diferències amb altres tipus de vibracions en línies elèctriques
Al món de l'enginyeria elèctrica, les línies aèries d'alta tensió poden experimentar vibracions de molt diversa índole i origen. És fonamental distingir la vibració atmosfèrica induïda daltres fenòmens similars que sestudien habitualment.
- Vibració eòlica clàssica: produeix oscil·lacions de freqüència intermèdia degudes al pas del vent. Sol ser més predictible i afecta especialment els conductors de major longitud i menor tensió.
- Galopeu: fenomen produït per l'acumulació de gel o neu al cable, acompanyat de vent. Dóna lloc a vibracions de gran amplitud i baixa freqüència.
- Vibració atmosfèrica induïda: es caracteritza per oscil·lar a freqüències entre 0,1 i 10 Hz, i el principal desencadenant és la combinació entre condicions elèctriques particulars i factors atmosfèrics, no només el vent.
Aquesta diferència d'origen i mecanisme és clau per entendre per què la vibració atmosfèrica induïda és tan complicada de predir i mitigar.
Conseqüències directes i indirectes sobre el sistema elèctric
Les repercussions de la vibració atmosfèrica induïda poden ser molt variades i depenen tant de la intensitat com de la durada del fenomen. Tot i que en molts casos els seus efectes es limiten a sorolls audibles o lleugers desplaçaments del cable, quan es donen les condicions extremes poden arribar a desencadenar autèntics problemes a gran escala.
A llarg termini, una exposició repetida a vibracions –fins i tot de baixa amplitud– provoca fatiga als materials que componen els conductors, els aïlladors i també els ferratges que mantenen tot el sistema dret.
Això es tradueix en una probabilitat més gran d'aparició de fissures, afluixaments de connexions i desgast accelerat en punts de contacte entre diferents elements.
En alguns casos de vibracions atmosfèriques especialment intenses, els sistemes de protecció automàtica poden interpretar que hi ha una anomalia greu i procedir a la desconnexió de línies senceres per evitar danys majors.
A més, si la vibració altera la sincronització dels sistemes elèctrics interconnectats, pot desencadenar-se una reacció en cadena de desconnexions o talls en cascada, com va passar a la gran apagada d'abril de 2025, propagant-se la decisió més enllà del punt inicial.
¿ què ha estat tan polèmica l'explicació oficial?
L'atribució de l'apagada d'abril del 2025 a la vibració atmosfèrica induïda no ha estat exempta de controvèrsia. Des del primer moment, experts en física, meteorologia i xarxes elèctriques han mostrat cautela davant la possibilitat que un fenomen tan estrany arribés a provocar un efecte tan devastador.
Alguns científics, com el físic Mario Picazo, van recalcar que caldria un vent considerable o canvis tèrmics extrems per desencadenar ressonàncies a la xarxa elèctrica de la magnitud observada. Encara que sí que hi va haver amplituds tèrmiques rellevants (nits gairebé gèlides seguides de màximes de 20-25ºC), la majoria considera poc probable que només aquest factor n'hi hagués prou per provocar el col·lapse.
Altres experts, com José María Madiedo, astrofísic de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia, han anat més enllà descartant que la vibració atmosfèrica induïda, desencadenada per algun fenomen atmosfèric rar, sigui prou explicació. Madiedo proposava com a alternativa el possible impacte d'un esdeveniment solar (tipus Carrington), encara que la manca de tempestes solars recents o impacte simultani global va descartar aquesta hipòtesi.
Els operadors de xarxa i les autoritats, mentrestant, s'han mantingut cauts: encara que han reconegut la complexitat i l'excepcionalitat del sinistre, insisteixen que encara no hi ha proves concloents respecte al desencadenant exacte.
El procés de recuperació i les dificultats associades
La restauració del subministrament elèctric després de l'apagada del 28 d'abril del 2025 no ha estat ni senzilla ni immediataLa principal complicació és que, en tractar-se d'una xarxa interconnectada internacionalment (Espanya, Portugal, França i el Marroc), qualsevol intent de recuperació ha de ser gradualment i extremadament coordinat.
El procediment seguit ha consistit a activar de manera progressiva els generadors clau de cada país per anar compassant la producció elèctrica amb el consum real dels usuaris. Aquesta «reconnexió gradual» és essencial per evitar noves sobrecàrregues o desincronitzacions que podrien fer malbé el procés de restauració.
França, per exemple, ha col·laborat proveint energia al sistema espanyol a través de la frontera nord. Alhora, Portugal ha procedit a desconnectar la seva xarxa de l'espanyola per recuperar la normalitat amb mitjans propis i evitar un efecte dòmino addicional.
En aquest escenari, l'estudi del so a l'espai i com les vibracions poden afectar diferents sistemes és rellevant per entendre les possibles causes de l'apagada.
En aquest escenari, la resiliència i la coordinació entre operadors i governs juguen un paper fonamental per tornar l'estabilitat al sistema energètic europeu després d'un esdeveniment extrem.
Lliçons apreses i nous reptes per al futur
L'incident ha posat de manifest diverses vulnerabilitats inherents a les xarxes elèctriques actuals. La recerca de màxima eficiència, mitjançant la interconnexió de múltiples països i sistemes, ha complicat la gestió de crisis i la recuperació després d'incidents greus.
A més, el paper dels fenòmens naturals extrems –ja siguin variacions de temperatura, vent o fins i tot efectes solars– sembla cada cop més rellevant en el context del canvi climàtic. Els experts adverteixen que episodis com la recent gran apagada ibèrica es podrien repetir si no s'actualitzen els protocols de seguretat, el manteniment d'infraestructures i els sistemes de monitorització i d'alerta primerenca.
Les investigacions obertes per REN i Red Eléctrica Española busquen entendre si la vibració atmosfèrica induïda va ser realment el gallet de l'apagada o simplement una circumstància agreujant en un context de xarxa especialment delicat.
