La desertificació està guanyant terreny a Espanya, posant en risc la biodiversitat, la seguretat alimentària i l'estabilitat econòmica de diverses regions. Tot i que l'aridesa afecta bona part del territori nacional, algunes comunitats com les Canàries, Múrcia o el País Valencià viuen una situació especialment preocupant, segons alerten tant científics com institucions nacionals i internacionals.
Al llarg de les darreres dècades, l'augment constant de les temperatures, la reducció de precipitacions i la pressió humana sobre els recursos hídrics han accelerat el deteriorament dels sòls. Zones que abans eren subhumides s'estan veient transformades en àrees semiàrides o àrides, i molts aqüífers exhibeixen clars signes d'esgotament. Les conseqüències van més enllà del que és ambiental i afecten directament el teixit social i econòmic, especialment en sectors tan rellevants com l'agricultura i el turisme.
L'aridesa avança: dades i realitats territorials
Segons els darrers estudis del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), més del 16% de les Canàries ha passat en sis dècades a categories de més aridesa, cosa que la situa com la comunitat autònoma més copejada per aquesta transformació. zones àrides i semiàrides han guanyat milers de quilòmetres quadrats a la Comunitat Valenciana al llarg de la darrera dècada, fenomen recolzat per les anàlisis de l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET).
Aquest canvi paisatgístic afecta no només regions tradicionalment seques, sinó també àrees que anteriorment funcionaven com a reserves hídriques i pulmons verds, com els vessants del nord de Tenerife o Gran Canària. La desertificació no només altera la naturalesa, sinó que també amenaça cultius, recursos aqüífers i, en el cas de les Canàries, el model econòmic associat al turisme.
L'ocupació agrícola i el manteniment del paisatge estan en joc. Els experts assenyalen que la migració de cultius cap a zones més altes i la decadència de les pinedes representen riscos imminents si no es prenen mesures urgents.
Accions institucionals davant del deteriorament ecològic
Per afrontar l'avenç de la desertificació, el Govern espanyol ha engegat inversions milionàries i plans estratègics tant a nivell estatal com autonòmic. Destaquen els 32 milions d'euros recents aprovats per a actuacions de restauració de masses forestals en decaïment o amb alt risc d'aridesa. 8,2 milions es destinen a la Regió de Múrcia, una zona especialment afectada per la reducció d'aigua i l'augment de temperatures.
El paquet d'ajudes, emmarcat al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, permet finançar millores en l'estructura de boscos, foment d'espècies autòctones, prevenció davant de plagues i malalties, reducció del risc d'incendis i condicionament de pistes forestals. Aquestes intervencions s'enfoquen principalment en terrenys públics i busquen reforçar la resiliència davant de l'emergència climàtica.
La Estratègia Forestal Espanyola Horitzó 2050 i Pla Forestal Espanyol 2022–2032 donen suport a aquestes actuacions, que pretenen millorar la funcionalitat ecològica i hidrològica de les muntanyes i adaptar els boscos a un context de menor disponibilitat hídrica.
Desafiaments i conseqüències econòmiques i socials
La desertificació no és només un repte ambiental; té profundes implicacions econòmiques i de justícia social. A les zones rurals, la pèrdua de sòl fèrtil i l'escassetat d'aigua agreugen la precarietat, mentre que les grans empreses mantenen l'accés a fonts hídriques a través de tecnologia com les dessalinitzadores. Aquesta desigualtat en l'accés a l'aigua i la terra es pot convertir en una font de conflicte i debat polític, generant tensions entre diferents actors socials.
Des del punt de vista global, la Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) alerta que les sequeres seran cada cop més freqüents i severes, amb un impacte econòmic creixent. Només a Espanya, s'estima que el cost d'una sequera mitjana podria arribar a duplicar el registrat fa dues dècades, afectant especialment l'agricultura i el subministrament d'aigua per a la població.
El sector agrícola és particularment vulnerable. L'expansió del regadiu ha incrementat la pressió sobre els aqüífers, malgrat les millores en eficiència.
Esforços per restaurar i conservar: de la teoria a la pràctica
Els fons i estratègies europees i nacionals financen una sèrie de mesures adreçades a la prevenció i restauració ecològica: des de la millora silvícola dels boscos fins a la conversió a espècies millor adaptades a la sequera, passant pel control de la vegetació combustible i la prevenció de plagues.
En l' Comunitat Valenciana, el creixement de la massa forestal -impulsat en part per l'abandó agrícola- ha generat, paradoxalment, nous desafiaments. L'acumulació de fusta morta i l'augment de densitat arbòria incrementen el risc d'incendis devastadors, per això els experts aposten per una millor gestió i aprofitament sostenible dels recursos.
D'altra banda, els darrers programes estatals i autonòmics fomenten la recuperació d'un mosaic de boscos i cultius, cercant un equilibri entre la restauració ambiental i la viabilitat social i econòmica dels territoris afectats.
Les xifres donen suport a la urgència d'aquestes intervencions: només els primers mesos del 2025, diferents zones d'Espanya van registrar sinistres agrícoles per tempestes, sequera i pedra en més de 375.000 hectàrees, amb indemnitzacions que superen els 300 milions d'euros.
Invertir en resiliència i prevenció és fonamental per fer front a la desertificació.Diversos informes internacionals recalquen que cada euro gastat en prevenir la degradació del sòl pot multiplicar el seu retorn, no només en termes econòmics, sinó també en qualitat de vida, seguretat hídrica i conservació de la biodiversitat.
La situació de desertificació a Espanya exigeix un esforç coordinat i sostingut, tant a nivell públic com privat, i un compromís real amb l'adaptació i la gestió responsable dels recursos naturals. Només mitjançant estratègies integrals, la col·laboració de les administracions i la conscienciació social serà possible frenar l'avenç d'aquest fenomen i preservar la salut dels ecosistemes per a les generacions futures.
