El Pou de Darvaza, també conegut com a «Porta a l'Infern», es troba al desert de Karakum, Turkmenistan. La seva ubicació és molt propera al petit llogaret de Darvaza, d'on prové el seu nom. La principal raó de la seva existència és que és una antiga prospecció de gas. El desert, que ocupa un total de 350.000 km2, és a dir, el 70% de l'extensió del país és un dels deserts més grans que existeixen. El seu nom, Karakum, significa sorres negres, i aquest inhòspit lloc és molt ric tant en gas com a oli.
Les dimensions del Pou de Darvaza són de 69 metres de diàmetre i 30 metres de profunditat. A l'interior, les temperatures poden oscil·lar al voltant dels 400 graus centígrads. Tot i la seva inhòspita i perillosa naturalesa, s'ha convertit en un gran reclam turístic, i hi ha nombrosos documentals que exploren la seva fascinant història, cosa que el fa comparable al cràter de Chicxulub. La narrativa del Pou de Darvaza és, doncs, una barreja de fenòmens naturals i la intervenció humana.
La curiosa història de el pou de Darvaza
La història del Pou de Darvaza es remunta a l'any 1971, quan els geòlegs soviètics estaven realitzant treballs de prospecció al desert de Karakum, buscant jaciments de gas natural. Durant les operacions de perforació, els enginyers es van adonar que el seu equip estava sent absorbit per terra, caient aquest en una immensa caverna subterrània plena de gas. En descobrir que el lloc era una bossa de gas, es va desprendre una gran quantitat de gasos tòxics.
Tement que això pogués tenir conseqüències perjudicials per a la salut, l'equip va decidir calar foc, pensant que el foc s'extingiria en uns quants dies. Tot i això, aquest pronòstic estava lluny de ser correcte, ja que el foc ha continuat cremant des de llavors, i ara ja han passat més de 50 anys. Aquest esdeveniment és sovint associat amb altres fenòmens com el enigma de l'asteroide Tunguska.
La intriga sobre el Pou de Darvaza no només és deguda a la seva perillosa naturalesa, sinó també a la varietat de llegendes urbanes que l'envolten. Alguns xiuxiuejen que es va encendre per un accident, altres esmenten que un agricultor borratxo va poder haver llançat un llumí, i altres simplement relaten que els soviètics van encendre el gas per evitar que afectés la salut dels vilatans propers, pensant que s'apagaria ràpidament.
Des de llavors, el Pou de Darvaza ha continuat cremant, emetent gas sense parar. Les temperatures al seu interior poden assolir fins als 1000 graus centígrads, el que planteja importants preguntes sobre el futur del cràter i el seu impacte ambiental, similar al que s'ha discutit en el context del escalfament global i els seus efectes. Tot i els intents realitzats per apagar el foc, fins ara cap mesura ha tingut èxit.
Els desafiaments d'apagar el Pou de Darvaza
El desafiament d'apagar el Pou de Darvaza és molt més complicat del que sembla. La combustió constant del metà requereix una combinació de oxigen, combustible y calor, tots presents en abundància al cràter. Per tant, qualsevol intent de sufocar el foc ha d'eliminar almenys un d'aquests elements, cosa que s'ha demostrat molt complicada.
Els esforços per extingir el foc presenten també riscos significatius, incloent el perill dalliberaments massius de metà si les intervencions no es realitzen amb la cura adequada. Aquesta situació planteja el risc d'explosions o que el gas trobi noves vies de fugida cap a la superfície, cosa que podria accentuar encara més els problemes ambientals. Aquesta problemàtica és similar als riscos volcànics als Estats Units.
A més, diversos estudis han assenyalat que sense un coneixement precís sobre l'extensió del tank subterrani de gas qualsevol intervenció podria resultar ineficaç o fins i tot contraproduent. El canvi climàtic és un altre tema candent, ja que el metà és un potent gas d'efecte hivernacle, causant un impacte significatiu en el escalfament global.
Guillem Rein, científic del foc a l'Imperial College de Londres, ha advertit que el risc d'explosions és real si s'intenta extingir les flames. Va explicar que encara que la fuita de metà és un problema, el fet que estigui cremant pot considerar-se favorable des d'un punt de vista ambiental, ja que la combustió transforma el metà en diòxid de carboni y vapor d'aigua, que tenen un impacte menor a l'escalfament global.
Aquesta paradoxa ha portat a un debat continu sobre si cal intentar apagar el cràter o no, ja que els intents de segellar la fuita de gas podrien resultar en una crisi encara més greu si no es manegen adequadament. Amb cada pas que es planteja per tancar el pou de Darvaza, es produeixen encara més preguntes que respostes.
Com arribar al Pou de Darvaza i turisme al voltant
El Pou de Darvaza es localitza a uns 260 quilòmetres al nord d'Aixàbad, la capital de Turkmenistan. Tot i que s'ha configurat com un atractiu turístic, arribar-hi pot ser un desafiament. Es recomana utilitzar un vehicle de tracció a les quatre rodes per navegar les difícils carreteres de dos carrils i els camins sorrencs del desert que porten al cràter.
Atractius turístics i experiència
Quan s'arriba al cràter de gas, els visitants poden explorar la zona, que està envoltada d'altres cràters més petits. Un d'aquests cràters té aigua plena de bombolles de gas però no presenta flames. Tot i això, cal tenir precaució en explorar, ja que les vores d'aquests forats poden ser inestables.
Els tours solen realitzar-se principalment durant la tarda, i molts ofereixen l'oportunitat de veure la posta de sol, que en combinació amb les flames del cràter crea una experiència visual captivadora. Moltes persones organitzen excursions per observar el cràter a la nit, quan el paisatge desèrtic es veu il·luminat per les flames dansaires, cosa que proporciona un contrast impressionant amb el cel estrellat.
A més, hi ha diverses opcions d'allotjament a l'àrea propera, incloent-hi campaments de iurtes que ofereixen una experiència única d'immersió cultural, permetent als visitants conèixer més sobre la cultura local. La majoria dels tours inclouen una nit en un campament, on els visitants poden gaudir de la cuina local i relaxar-se sota el vast i clar cel del desert. Això pot incloure un banquet tradicional que ofereix l'oportunitat de submergir-se encara més a la cultura turcomana.
El retorn a Asjabad l'endemà és una altra oportunitat per gaudir del paisatge enlluernador del desert de Karakum. Aquest entorn natural no només permet observar el cràter en flames, sinó que també brinda una visió de la vida silvestre i l' geografia úniques de la regió. A banda dels cràters a la Terra, el contrast amb altres tipus de cràters, com els cràters de la Lluna, és bastant notable.
Reaccions del govern de Turkmenistan
En diverses ocasions, el govern turcman ha discutit la possibilitat d'apagar el foc del Pou de Darvaza. Tot i això, les declaracions oficials sovint es contradiuen, cosa que ha alimentat més la incertesa sobre el futur del cràter. El president Gurbanguly Berdimujamedov ha esmentat que el cràter afecta negativament el medi ambient i la salut dels residents propers. Tot i això, el tancament del cràter també pot tenir un impacte significatiu en el turisme, que és una de les principals fonts d'ingressos per a la regió.
El dilema és complex: el Pou de Darvaza, conegut com a part del patrimoni natural de la nació, atrau turisme i atrau l'atenció internacional, però també planteja qüestions ambientals importants. Això ha portat a un debat continu sobre com fer servir aquest fenomen natural que ha capturat la imaginació de tantes persones al llarg de les dècades.
A mesura que el món es preocupa cada cop més pel canvi climàtic i els seus efectes, el Pou de Darvaza es converteix en un símbol de les complexitats del desenvolupament energètic i l'impacte ambiental. És un recordatori de com una intervenció humana pot continuar generant conseqüències durant anys, deixant un llegat que planteja preguntes sobre com la humanitat podria abordar els desafiaments de l'explotació de recursos naturals.
El Pou de Darvaza continua cremant, i mentre ho faci, continuarà sent un punt d'interès tant per a científics com per a turistes que busquen admirar aquest fenomen natural i humà. Certament, la història del pou de Darvaza és més que un simple relat d'un accident; és una narrativa que reflecteix les interseccions de la natura, la cultura i leconomia.
