El tornado que va assotar Puerto Varas el passat 25 de maig de 2025 va marcar un abans i un després per a la comunitat d'aquesta ciutat a la regió de Los Lagos. Aquell diumenge, el vent va sacsejar la ciutat amb una força inusitada, aconseguint velocitats entre 138 i 178 km/h i deixant una estela de destrucció al llarg de diversos quilòmetres. EF-1 a l'Escala Fujita Millorada, va sorprendre per la seva intensitat, la rapidesa amb què es va formar i els danys que va causar en qüestió de minuts.
L'emergència generada pel tornado va mobilitzar immediatament autoritats locals, organismes d'emergència i la societat civil. Entre els nombrosos desafiaments, la recuperació de la infraestructura i el suport a les famílies més afectades es van tornar prioritat, en un context on la col·laboració entre entitats públiques, el sector privat i veïns ha estat fonamental.
Com es va viure el tornado a Puerto Varas?
La tarda en què es va produir el fenomen va ser descrita pels habitants com una jornada marcada per pluges intenses i vents extremadament forts. En tot just uns instants, el tornado va adoptar la clàssica forma d'embut i es va desplaçar per la ciutat, arrencant sostres, danyant estructures i deixant molts veïns sense llar. Es van reportar al voltant de 250 habitatges afectats, prop de 13 persones amb lesions lleus i extensos talls de llum que van sumir a més de 13 mil llars a la foscor.
Les zones més copejades van incloure sectors residencials i àrees comercials, on fins i tot cases patrimonials i comerços tradicionals van patir danys severs o van quedar destruïts. Testimonis de residents i treballadors del turisme relaten una sensació de desolació i tristesa, però també ressalten la rapidesa amb què van començar els treballs de neteja i rehabilitació gràcies a l'esforç conjunt d'institucions, personal municipal, carrabiners, forces armades i voluntaris.
Detall tècnic del tornado i els seus efectes
Experts de la Direcció Meteorològica de Xile van viatjar a Puerto Varas pocs dies després del succés per recopilar testimonis i estudiar detalladament la magnitud de l'esdeveniment. Segons els informes oficials, el tornado va tenir una amplada estimada d'entre 150 i 350 metres i es va estendre al llarg de 4 a 5 quilòmetres, concentrant els majors danys al seu nucli, la zona d'influència màxima dels quals va rondar els 200 metres de diàmetre.
Veïns van assenyalar que, a més dels vents, hi va haver calamarsa i pluges intenses, i que després del pas del tornado es va experimentar un ràpid rebuig del cel i una atmosfera inusualment serena. Aquestes observacions han estat vitals per a la caracterització del fenomen i ressalten la importància de comptar amb millors sistemes d'alerta primerenca, com radars meteorològics i eines de pronòstic de molt curt termini, que encara no estan plenament implementades al país.
Accions d'emergència i reconstrucció
La resposta a l'emergència no es va fer esperar. Municipi, SENAPRED, Delegació Presidencial i altres entitats van treballar per aixecar un primer cadastre que va permetre identificar les famílies més damnificades. Es va avançar ràpidament a la lliurament d'habitatges d'emergència -almenys 15 instal·lacions temporals i 9 kits d'habitabilitat els primers dies-, prioritzant els qui havien perdut totalment les seves llars.
Addicionalment, campanyes solidàries i donacions d'empreses i organitzacions socials han permès reunir fons per donar solucions definitives a desenes de famílies i brindar suport econòmic a petits emprenedors de la zona el suport dels quals es va veure greument compromès.
Desafiaments als habitatges d'emergència i serveis bàsics
Amb l'arribada de nous sistemes frontals i pluges, alguns problemes tècnics van començar a manifestar-se als habitatges transitoris recentment instal·lats. Veïns han denunciat filtracions, problemes en el segellat de finestres i defectes a portes i terres, afectant l'habitabilitat especialment en dies de mal temps. Les autoritats municipals han assegurat que aquestes construccions, subjectes a garantia, seran reparades pels proveïdors el més aviat possible per garantir condicions dignes a les famílies afectades.
D'altra banda, el municipi i les empreses de subministrament -Suralis, Saesa i Crell- han acordat una condonació total dels pagaments d'aigua i llum fins al maig del 2025 per a 109 llars seriosament afectades. Aquest benefici, orientat als qui presenten dany sever, pèrdua total o mitjana, serà aplicat automàticament segons el cadastre de la Fitxa Bàsica d'Emergència (FIBE) i el Registre Social de Llars. Les famílies poden corroborar la seva situació directament a les oficines municipals o de les empreses involucrades.
Col·laboració i treball comunitari després de la katàstrofe
Una de les majors fortaleses mostrades per Puerto Varas ha estat la solidaritat i la capacitat de treball conjunt entre veïns, autoritats i entitats privades. A més de l'ajut estatal i la participació d'organismes nacionals, han estat fonamentals les donacions directes, l'acció de voluntaris i la coordinació d'iniciatives locals per accelerar-ne la recuperació.
Al terreny econòmic, tant el ministeri d'Economia com Sercotec han implementat cadastres i suports especials per a emprenedors i empreses afectades, mentre que els fons reunits per campanyes ciutadanes s'enfoquen tant en la reconstrucció d'habitatges com en la reactivació dels que van perdre les fonts d'ingrés.
Actualment, part important de l'ajuda continua orientada a superar el dèficit habitacional temporal, instal·lar ràpidament els serveis bàsics i avançar cap a solucions habitacionals permanents que compleixin les normatives de seguretat i qualitat.
Tot i les adversitats, Puerto Varas continua avançant en el seu procés de recuperació. La comunitat mostra una gran resiliència i compromís a afrontar les conseqüències d'un fenomen meteorològic tan poc habitual i devastador en la seva història recent.
