El president dels Estats Units, Donald Trump, de seguir així passarà a la història com el president que menys va fer per cuidar el planeta. Li importa poc que la temperatura mitjana global estigui augmentant i que el gel dels pols s'estigui fonent (cosa que, per més que ho negui, acabarà afectant també el seu país). Es va retirar de l'Acord de París, doncs ell no creu en el canvi climàtic i menys que ho estigui empitjorant la humanitat.
Aquesta actitud no ha agradat a molts científics de renom, com el famós astrofísic Stephen Hawking. Segons ell, gràcies a Trump podríem acabar 'tenint', (en realitat, no hi podria haver cap vida) un planeta Terra amb condicions similars a les de Venus, és a dir, amb temperatures de 250 graus i pluges d'àcid sulfúric, Segons ha explicat a la BBC.
La situació és alarmant i s'evidencien les conseqüències del canvi climàtic globalment, que s'han intensificat al llarg dels anys. Temes com el increment de les temperatures, l'acidificació dels oceans i l'augment a la freqüència i intensitat de fenòmens climàtics extrems com a huracans, incendis forestals i sequeres s'han tornat cada cop més comuns. A més, s'ha demostrat que el .
L'astrofísic es mostra molt pessimista pel que fa a el futur de la humanitat. Segons la seva opinió, nostres dies estan comptats. Amb els seus 75 anys, opina que l'avarícia i l'agressió s'han incrustat al genoma humà. «No es veu que els conflictes es vagin reduint i el desenvolupament de tecnologies militars i armes de destrucció massiva pot portar al desastre», va explicar.
La solució a aquest problema passa per colonitzar altres planetes, com Mart, Que és el que fins ara sabem que té unes condicions més o menys acceptables per albergar vida. I és que, si fa uns 3.800-3.100 milions d'anys va poder albergar aigua, tal com demostren les imatges que ens arriben des dels satèl·lits de la NASA, ¿Per què no podria tornar a reunir-les a mig o llarg termini?
De fet, ja s'està parlant de la terraformació de l'planeta vermell, La qual cosa és sens dubte un tema molt interessant que podria salvar la humanitat de l'extinció.
L'arribada de Trump a la presidència ha estat un moment crucial a la història recent de la política climàtica nord-americana i global. Des de la primera campanya, ha promogut polítiques que afavoreixen la producció de combustibles fòssils, ignorant les alarmes de la comunitat científica i el consens global sobre el canvi climàtic. Aquest retorn a la retòrica de «perfora, nadó, perfora» ha implicat un retrocés significatiu en els esforços per mitigar el canvi climàtic.
En el primer mandat, Trump va retirar als Estats Units de l'Acord de París, un pacte internacional dissenyat per mantenir l'augment de la temperatura global per sota de 2 graus Celsius. La seva justificació va ser que l'acord perjudicava l'economia nord-americana, transferint recursos a nacions que, segons la seva opinió, no ho necessitaven. Tot i això, aquesta acció va aïllar els Estats Units a l'escenari mundial, debilitant els esforços internacionals per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Aquesta manca de compromís es reflecteix al impacte del canvi climàtic sota Donald Trump.
Durant la campanya presidencial, Donald Trump va tornar a qüestionar l'existència del canvi climàtic, assegurant que era un engany. Aquest escepticisme cap a la ciència ha influït en moltes de les seves decisions com a president. Va eliminar regulacions crucials que limitaven les emissions de carboni i va promoure l'explotació de reserves de combustibles fòssils a territori nacional. Això ha contribuït no només a un augment de les emissions, sinó també a un clima d'inacció i desconfiança envers els esforços globals de mitigació dels efectes del canvi climàtic. De fet, s'estima que podria ser devastador per al medi ambient.
L'impacte de les polítiques de Trump s'ha vist reflectit en una anàlisi de Breu de carboni, on s'estima que la seva reelecció podria resultar en emissions addicionals de fins 4,000 milions de tones de diòxid de carboni per al 2030, en comparació amb les polítiques energètiques del seu predecessor, Joe Biden. Aquesta xifra és alarmant i representaria un pas enrere significatiu en la lluita contra el canvi climàtic.
Les estratègies de Trump no només afecten els Estats Units, sinó que també tenen repercussions globals. La retirada dels Estats Units de l'Acord de París va fer que altres països justifiquin la seva falta d'acció. En un context on l'escalfament global ja afecta la vida de milions, la manca de lideratge dels Estats Units podria desincentivar els esforços d'altres països per complir els seus compromisos climàtics. Això és crucial en la discussió sobre com el impacte del canvi climàtic sota Donald Trump s'ha estès.
Els efectes del canvi climàtic són palpables, amb esdeveniments climàtics extrems fent-se més freqüents. Per exemple, fenòmens com els incendis forestals a Califòrnia, inundacions al mig oest y huracans més intensos a la costa est han portat la comunitat científica a advertir sobre la urgència dactuar en aquesta problemàtica. El cost per mitigar aquests desastres augmenta cada any que passa, i el temps s'esgota.
Amb l'arribada de Trump a la presidència, molts analistes i científics tenen por que la ciència climàtica es vegi desmantellada, així com les institucions que lluiten contra el canvi climàtic. Tot i això, hi ha un raig d'esperança a través del lideratge local i estatal. Durant el primer mandat, moltes ciutats i estats es van comprometre a seguir objectius climàtics, malgrat les polítiques federals. Ciutats com Nova York, Los Angeles y Chicago han estat al capdavant d'iniciatives que busquen complir amb els compromisos de l'Acord de París, cosa que pot contrarestar d'alguna manera impacte del canvi climàtic sota Donald Trump.
Les ciutats no només són responsables del 70% de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, sinó que també tenen un paper crucial en la lluita contra el canvi climàtic. La capacitat per implementar polítiques d'energia renovable i regulacions ambientals pot marcar una gran diferència en la reducció d'emissions i el foment de pràctiques sostenibles. Per això, cal analitzar com el lideratge local pot impactar en la lluita contra el canvi climàtic.
Michael R. Bloomberg, en el seu paper com a enviat especial de l'ONU per a l'Ambició i Solucions Climàtiques, ha començat a explorar maneres de mantenir el compromís climàtic dels Estats Units a través de iniciatives locals i privades. Aquest tipus de lideratge per part de ciutats i estats és fonamental per suplir el buit creat per la manca dacció a nivell federal.
Mentre Donald Trump continua promovent polítiques que ignorantment afecten el medi ambient, hi ha una clara consciència sobre la necessitat d'acció i adaptació a diferents nivells de la societat. Tot i que els desafiaments són immensos, el lideratge local i el compromís de la comunitat poden ajudar a construir un futur més sostenible, generant esperança i canvis reals en la lluita contra el .
- Les polítiques de Trump han incrementat les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle als EUA.
- La manca de compromís federal no impedeix que ciutats i estats implementin accions climàtiques efectives.
- L'impacte global de les decisions dels Estats Units afecta els esforços internacionals per combatre el canvi climàtic.
- El lideratge local i la inversió en energies netes són crucials per al futur del planeta.
