La millor nit per veure-les serà la de demà , la nit dels dies 12 al 13. Però si algun impacient no pot esperar o simplement no podrà demà, aquesta nit també es podran veure. Això sí, el màxim apogeu és demà! Tot un espectacle en veure com es desintegren a l'atmosfera, a 100 km de distància.
Us explicarem els millors consells per aconseguir veure-les, igual que el per què passa aquest fenomen. És possible que molts ja tinguin ganes de tenir sort i demanar un desig quan en vegin una. Encara que amb la contaminació lumínica que existeix, per a alguns pot ser que la sort arribi a veure alguna. No oblidem què a cels més clars, sense núvols ni contaminació lumínica, amb més intensitat es pot viure aquesta nit.
Abans de res. D'on vénen les estrelles?
Cometa Swift Tuttle. D'on provenen les Perseides
El cos celeste del qual procedeixen és el cometa Swift Tuttle . De les restes de la cua de l'estel. El seu nom deriva de Dewis Swift i Horace Parnell Tuttle, que van ser els descobridors el 19 de juliol de 1862. Amb un diàmetre de 26 quilòmetres i una òrbita al voltant del Sol de 135 anys. L'última vegada que es va deixar veure va ser el 1992, cosa que va provocar un THZ, és a dir, un nivell d'activitat per hora, de 300.
Des de llavors l'activitat ha anat baixant i establint-se en la normal, un THZ de 100. Cal puntualitzar que el 2009 hi va haver un pas per un corrent de detrits de més densitat poblacional, que va donar un THZ de 173. Els meteors són de velocitat alta, ja que van a 59km/s . El seu període d'activitat és molt llarga, per això, encara que el màxim apogeu és en aquestes dates, és molt possible veure'n alguna entre el 16 de juliol i el 24 d'agost.
El nom oficial és Perseides, ja que radien de la constel·lació de Perseu. Però són molt conegudes com «llàgrimes de Sant Llorenç» . Això és perquè el 10 d'agost és el dia d'aquest sant . A l'Edat Medieval i el Renaixement solien ocórrer sempre amb màxim apogeu just el dia que es recordava a Sant Llorenç, i des de llavors són popularment conegudes amb aquest nom. Tot i això, el fenomen es va documentar per primera vegada l'any 36 dC
Com aconseguir veure-les bé?
Les persones que disposin de vehicles poden desplaçar-se a zones sense gaire contaminació lumínica . I tenir en compte que, pujar a muntanyes, alhora, fa veure el cel més nítid . I és millor prevenir el temps, no sigui cas que anem just a una zona on s'esperen núvols. Per a més informació sobre els millors llocs, podeu consultar com veure la pluja d'estrelles a diferents llocs d'Espanya o revisar com veure les Orionides.
Per a les persones que es troben sense vehicles i en ciutat, les recomanacions són més o menys les mateixes però aplicades a la ciutat. En zones altes, i evitant sobretot estar molt exposats a la llum o envoltats d'edificis que ens impedeixin tenir una visió plena de cel. Tot i així, es podran veure, però moltes d'elles poden passar desapercebudes.
¿Cap a on mirar?
És una pregunta molt recurrent en quant observem el cel a la recerca de capturar visualment els «cops de geni» d'una pluja d'estels. Sí sí, però per on miro ... A qualsevol part? Aquí, allà? On?
La mirada ha d'estar dirigida cap a la constel·lació de Perseu , ja que sembla que és d'allà d'on provenen. És a dir, si observem a 25 graus Nord, o al Sud-oest de Perseu , tindrem molt més fàcil visualitzar els veloços meteors. Per a més detalls sobre aquest fenomen, podeu llegir sobre les característiques de les pluges de meteors.
Encara que és fàcil localitzar-los a simple vista, sempre podem viure amb més intensitat la nit. Usar uns prismàtics o fer servir una brúixola juntament amb un mapa celeste per saber que estem dirigint bé la mirada. Un cop localitzat el punt, no cal estranyar-se que estiguem per un temps fins a localitzar-ne una, sol passar. Així que el millor és relaxar-se en una cadira o una gandula, una mica d'abric, i una mica de menjar i beure amb què passar el moment de forma agradable.
Quina passeu tots una màgica nit!
