Vivim en un planeta preciós, però lamentablement cada cop és més difícil trobar zones naturals netes. Avui dia, el plàstic és un dels materials que s'utilitzen més, i també és un dels que més triguen a descompondre's; de fet, a una simple bossa de plàstic us pot portar 150 anys a degradar-se. I no obstant, sembla que de moment no canviarà res.
I hauria de: hem creat més de 8 mil milions de tones mètriques de plàstic des de 1950 segons un estudi dirigit des de la UC Santa Bàrbara per l'ecòleg industrial Roland Geyer. Estarem anant cap al plasticoceno?
Doncs vist el que s'ha vist, és més que probable. Geyer i el seu equip van descobrir que la producció mundial de resines i fibres plàstiques va augmentar de 2 milions de tones mètriques el 1950 a més de 400 milions de tones mètriques el 2015. I el ritme de producció de plàstic no sembla que s'hagi de desaccelerar: de l'total de resines i fibres plàstiques que es van produir entre 1950 i 2015, més o menys la meitat es va produir en els últims 13 anys.
El pitjor no és la producció en si, que ja és de per si mateix preocupant, sinó el fet que trigui més d'un segle a degradar-se, o fins i tot més. Referent a això, la coautora de l'estudi Jenna Jambeck, professora associada d'enginyeria de la Universitat de Geòrgia, va dir que «la majoria dels plàstics no es biodegraden en cap sentit significatiu, per això els residus de plàstic que han generat els éssers humans podrien estar amb nosaltres durant centenars o fins i tot milers d'anys".
On pararà tot aquest plàstic?
Una part important tristament va a l'ambient natural. Només a 2015, un 79% de la producció va acabar als mars i entorns naturals. Perquè ens fem una idea de com és de greu el problema, hem de saber que dels 275 milions de tones mètriques que es van generar el 2010, uns 8 milions van entrar a l'oceà.
El fet que una part significativa dels plàstics acabi als nostres oceans és alarmant. Els experts estimen que prop de 8 milions de tones de plàstics són abocades anualment als oceans, el que equival a buidar un camió d'escombraries ple de plàstics cada minut. Si no canviem de tendència, el 2025 els nostres oceans tindran 1 tona de plàstic per cada 3 de peix, i el 2050 hi haurà més plàstics que peixos. Si vols saber més sobre la contaminació als oceans, consulta el nostre article sobre els països de l'oceà Pacífic.
Per què són contaminants els plàstics?
Els problemes ambientals amb el plàstic es basen principalment en dues qüestions que hem esmentat; la seva lenta degradació i la composició química de què estan fabricats. Segons dades aportades per la Fundació Aquae:
- Una bossa de plàstic de les que fem servir en la compra triga a degradar-se 150 anys.
- Una ampolla d'aquelles que trobem als supermercats més de 1.000 anys.
No et sembla una bogeria? Imagina que ho haguessis de guardar a casa teva durant tot aquest temps. Definitivament, no hi podries viure, i justament això és el que els està passant a moltes espècies marines del nostre planeta. La principal raó és perquè no es para de produir:
- Aproximadament a l'any se'n fabriquen més de 100 milions de tones d'aquest material, de manera que la contaminació dels plàstics en el medi ambient lluny de desaparèixer, cada vegada és més gran.
- D'aquestes 100 milions de tones, 13 milions de tones acaben als oceans. I, el pitjor, és que al mar no hi ha fronteres i que, probablement, acabin encallats arreu del món.
En una primera instància, es va apostar pel reciclatge com a solució a l'impacte mediambiental del plàstic. Però això ja no és suficient ni efectiu.
Com influeix el plàstic al medi ambient?
Si parlem sobre quin és l'impacte mediambiental del plàstic, cal analitzar què passa a terra, mar i aire. Els 3 grans territoris que des de l'antiguitat tots els països han volgut conquerir, i que avui dia els hem contaminat amb aquest material nociu.
Quan un envàs, bossa o ampolla de plàstic cau a terra, ràpidament es produeix lalliberament de substàncies tòxiques que faran malbé les seves propietats. I no només això, el més probable és que s'acabin filtrant pel subsòl, afectant així les aigües subterrànies i nutrients del sòl. Com a conseqüència, totes les espècies que s'alimentin d'aquesta aigua o de les plantes que hi creixen acabaran danyades. Per aprofundir en aquest tema, t'invito a llegir el nostre article sobre la contaminació per nanoplàstics.
L'impacte mediambiental del plàstic al mar és potser el més visible. Es pot afirmar que els oceans han esdevingut un dels grans abocadors d‟aquest material a nivell mundial. Arran d'això, molts animals marins apareixen enredats, asfixiats o fins i tot consumeixen aquest tipus de residus de plàstic que en poden provocar la mort. A més, quan el plàstic entra en contacte amb l'aigua, s'alliberen compostos altament contaminants i perillosos com el bisfenol A, cosa que acaba amb la vida de moltes espècies marines.
Si parlem sobre l'impacte mediambiental del plàstic a l'aire, hem de diferenciar entre la fabricació i el cremat. Totes dues són les dues grans fonts de contaminació en aquest medi. En tots dos casos, s'alliberen toxines força perjudicials per al nostre entorn i la nostra salut.
Problemes ambientals amb el plàstic
Amb tot el que hem parlat fins ara, ja et pots fer una idea de per què el plàstic genera un gran impacte al medi ambient, però vegem alguns dels problemes que generen de manera més concreta:
- Problemes cutanis: Hi ha certs compostos químics del plàstic que poden ser absorbits per la nostra pell, la qual cosa és força perillós i sol desencadenar problemes dermatològics.
- Consum de plàstics a l'alimentació: El fet que siguin presents en mars i oceans fa que siguin consumits per moltes espècies marines que després acaben als nostres plats.
- Degradació de l'ecosistema marí: Tant pel seu impacte visual com per la contaminació que genera, és un greu problema per mantenir la biodiversitat en particular i la vida en general d'aquests entorns.
- Formació d'illes d'escombraries: Ja n'hi ha algunes al Pacífic i sembla que a causa de l'accelerada fabricació d'envasos, embolcalls, bosses i altres productes de plàstic, no seran les úniques.
L'ingrés de plàstic a la cadena alimentària humana passa de la manera següent:
- Descomposició a microplàstics: El plàstic es descompon en petites partícules anomenades microplàstics a causa de lacció del sol, el vent i laigua.
- Contaminació de sòls i cossos daigua: Aquests microplàstics contaminen sòls i cossos d‟aigua, on són ingerits per organismes aquàtics i terrestres.
- Ingestió per animals: Els animals, com peixos i crustacis, consumeixen microplàstics en alimentar-se d'organismes contaminats o directament de partícules a l'aigua.
- Transferència a través de la cadena alimentària: Els microplàstics ingressen a la cadena alimentària a mesura que els animals contaminats són consumits per altres animals, acumulant-se al llarg de la cadena.
- Consum humà: Quan els humans consumeixen aliments contaminats, especialment productes marins, ingereixen microplàstics que han arribat a través de la cadena alimentària.
Possible impacte a la salut humana: Tot i que la magnitud exacta dels riscos per a la salut humana encara està sent investigada, hi ha preocupació sobre l'impacte potencial de la ingesta de microplàstics a la salut, ja que podrien transportar substàncies tòxiques i tenir efectes adversos a l'organisme humà.
Alternatives a l'plàstic
Hi ha diverses alternatives i solucions al plàstic convencional que poden ajudar a reduir-ne l'impacte ambiental. Algunes d'aquestes opcions inclouen:
- bioplàstics: Fabricats a partir de fonts renovables, com midó de blat de moro, canya de sucre, iuca o bacteris. Poden ser biodegradables o compostables, depenent de la composició.
- Materials compostables: Inclouen envasos i utensilis fabricats amb materials que es descomponen de manera natural en condicions de compostatge, com midó, cel·lulosa, àcid polilàctic i fibres vegetals.
- Envasos reutilitzables: Com ampolles dʻacer inoxidable, tasses de vidre i contenidors dʻaliments duradors.
- Empaques innovadors: S'estan desenvolupant empaquetatges alternatius utilitzant materials com fongs, algues i residus agrícoles, que són biodegradables i compostables.
A més el reciclatge juga un paper fonamental. La importància de reciclar i reduir l'ús del plàstic es tradueix en diversos beneficis:
- Preservació de Recursos Naturals: Reduir l'ús de plàstic disminueix la demanda de primeres matèries no renovables, preservant recursos naturals.
- Mitigació de la Contaminació Ambiental: El plàstic no biodegradable contamina sòls, cossos daigua i oceans. Reciclar i reduir-ne l'ús ajuda a prevenir la degradació del medi ambient.
- Reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle: La fabricació i eliminació de plàstics generen emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. En reciclar i reduir, es minimitzen aquestes emissions.
- Protecció de la Biodiversitat: La contaminació per plàstic afecta la fauna i la flora, amenaçant la biodiversitat. En reciclar i reduir, es contribueix a la conservació de la diversitat biològica.
- Foment de l'Economia Circular: Reciclar forma part d'una economia circular on els materials es reutilitzen, reduint la dependència de recursos verges i minimitzant les deixalles.
És crucial que tots prenguem consciència sobre l'ús del plàstic i busquem alternatives més sostenibles. Si cadascú de nosaltres fa petits canvis en el nostre estil de vida, es pot assolir un impacte positiu en la reducció de residus plàstics i, en conseqüència, en la salut del planeta.
