En els darrers temps, els fenòmens meteorològics com els huracans o els tornados s'han tornat cada cop més extrems. A mesura que la temperatura mitjana global augmenta, tots els que habitem aquest planeta hem d'adaptar-nos tan bé com sigui possible si volem sobreviure. Però si hi ha algun ésser que està tenint seriosos problemes per adaptar-se, aquest és l'ésser humà.
L'ésser humà ha conquerit tots els racons del globus; tanmateix, segons un estudi recent, és urgent abordar els efectes sobre la salut de l'canvi climàtic, ja que en cas contrari, les conseqüències podrien ser fatals per a milions de persones. A més, s'ha observat que el escalfament global podria propiciar l'augment dels patògens a Europa, un factor rellevant en considerar l'impacte del canvi climàtic a la salut humana.
Viure un fenomen extrem, com una sequera o una onada de calor, pot afectar la salut tant física com mental, especialment si pateixes pèrdues personals, tant a curt com a llarg termini. Per això, és molt important examinar la influència dels esdeveniments extrems en la salut humana, segons un estudi publicat al Journal of the Air & Waste Management Association. En aquest context, el canvi climàtic afecta les persones de maneres que encara estem començant a entendre, incloent la relació amb la agricultura i la salut pública.
El Dr. Jesse Bell, de l'Institut d'Estudis Climàtics de Carolina del Nord, va emfatitzar que és essencial preparar una resposta davant un desastre i comprendre les moltes i complexes maneres en què els fenòmens meteorològics extrems afecten la salut. A més, els centres de salut han d'investigar les vulnerabilitats a la infraestructura local per garantir la seguretat del personal i dels pacients en cas d'esdeveniment extrem. Per exemple, hi ha hospitals que estan ubicats en àrees propenses a huracans, la qual cosa planteja un risc considerable per als malalts i el personal mèdic, un aspecte crític al context del canvi climàtic.
A mesura que el clima canvia, les normes històriques no seran suficients per comprendre la relació entre els fenòmens meteorològics extrems i els resultats de salut pública. Per aquesta raó, calen programes coordinats d'institucions, govern i sector privat per reconstruir els edificis danyats, però també per donar suport a les víctimes, especialment als nens. Així mateix, és important que es prenguin mesures davant de la vulnerabilitat d'Espanya davant del canvi climàtic, un aspecte que no es pot ignorar.
Efectes del Canvi Climàtic a la Salut
El canvi climàtic es manifesta de diverses maneres, cadascuna de les quals impacta diferents grups de la població amb diferents intensitats. Alguns dels efectes més notoris inclouen:
- Increment de les temperatures: Les onades de calor s'han tornat més freqüents i severes, augmentant el risc de malalties relacionades amb la calor.
- Deshidratació i problemes renals: Les altes temperatures provoquen una pèrdua significativa de líquids, cosa que pot resultar en danys renals.
- problemes respiratoris: L'augment de la contaminació de l'aire a causa de condicions meteorològiques extremes pot exacerbar malalties pulmonars com l'asma i la MPOC, i aquest fenomen es veu intensificat per l'escalfament global que dispara les al·lèrgies.
- Impacte a la salut mental: Els esdeveniments climàtics extrems generen ansietat i estrès posttraumàtic, afectant significativament el benestar psicològic de les persones. Aquest és un tema que s'ha d'incloure en discutir el impacte del canvi climàtic a la salut humana.
El sisè informe d'avaluació del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) conclou que els riscos climàtics apareixen més ràpid i s'agreujaran abans del previst, i que serà més difícil adaptar-se amb un escalfament global accelerat.
Les investigacions mostren que 3600 milions de persones ja viuen a zones molt vulnerables al canvi climàtic. Es preveu que, entre el 2030 i el 2050, el canvi climàtic causi unes 250,000 morts addicionals cada any només com a conseqüència de la desnutrició, el paludisme, la diarrea i l'estrès tèrmic. A més, el cost dels danys directes per a la salut (és a dir, excloent-ne els costos als sectors determinants per a la salut, com l'agricultura i l'aigua) serà d'entre 2000 i 4000 milions de dòlars l'any d'aquí al 2030, una xifra que reflecteix l'impacte del canvi climàtic a la salut pública.
Les zones amb males infraestructures sanitàries —majoritàriament en països en desenvolupament— seran les que tinguin menys capacitat per preparar-se i respondre davant d'aquests canvis si no reben ajuda. Aquests aspectes de vulnerabilitat són crucials per entendre com el canvi climàtic impacta la salut pública, i especialment en contextos on els efectes del canvi climàtic futur són incerts i alarmants.
La Salut Mental davant el Canvi Climàtic
El impacte del canvi climàtic a la salut mental està incrementant de manera alarmant. Els fenòmens meteorològics extrems, com ara les inundacions i els incendis forestals, han demostrat ser causants de trastorns mentals severs com l'ansietat i la depressió. Aquesta angoixa es veu accentuada per la preocupació pel futur i la inseguretat alimentària, un tema que es relaciona amb la predicció de morts per canvi climàtic. Aquesta ansietat també és un tema recurrent en els estudis sobre el canvi climàtic i la diferència amb l'escalfament global.
La ecoansietat, terme que descriu la por i l'ansietat que senten les persones davant de la crisi ambiental, s'ha tornat un fenomen comú, particularment entre els joves. Un estudi global ha mostrat que el 60% dels joves estan molt preocupats pel canvi climàtic, i el 56% senten que la humanitat està condemnada.
La salut mental no només afecta de manera directa pels fenòmens meteorològics extrems, sinó també per factors com la pèrdua d'ingressos i la disrupció de la vida diària que aquests porten. Les comunitats vulnerables són les més propenses a patir els efectes secundaris de la crisi climàtica, especialment a països com Espanya, que segueix sense fer front al canvi climàtic, el que agreuja l'impacte a la salut pública.
Malalties Transmeses per Vectors
L'augment de les temperatures i els canvis en les precipitacions també afavoreixen la proliferació de malalties transmeses per vectors. Exemple d'això són el dengue i l' chikungunya, malalties que anteriorment es consideraven tropicals, però que ara estan començant a ser reportades en llocs més temperats. Aquest fenomen evidencia la necessitat d'abordar el control de plagues en el context del canvi climàtic.
Això és degut a l'expansió de l'hàbitat de mosquits com el tigre (Aedes albopictus), que comença a adaptar-se a noves condicions climàtiques. Aquest fenomen subratlla la necessitat de dissenyar estratègies de control efectives per gestionar la propagació d'aquestes malalties, cosa que esdevé crucial atès que els incendis forestals augmentaran els propers anys.
Seguretat Alimentària i Nutricional
El canvi climàtic no només afecta la salut directament i immediatament, sinó que també té implicacions a llarg termini sobre la seguretat alimentària. A mesura que el clima canvia, s'espera que la disponibilitat i la qualitat dels aliments també es vegin compromeses. Estudis mostren que l'augment de les temperatures pot alterar la composició nutricional dels cultius i provocar un descens en el contingut proteic de certs aliments bàsics, com ara els cereals. Aquesta situació podria afectar la població, deixant a molts amb inseguretat alimentària, un problema relacionat amb l'impacte del canvi climàtic a la salut humana.
La desnutrició, exacerbada pel canvi climàtic, afectarà desproporcionadament els països en desenvolupament, on l'accés a aliments nutritius ja és limitat. Això podria contribuir a un augment de malalties cardiovasculars, diabetis i altres problemes de salut relacionats amb l'alimentació inadequada.
Mesures d'adaptació i mitigació
Davant tots aquests reptes, és fonamental implementar mesures dadaptació i mitigació. Les accions poden incloure:
- Educació i conscienciació: Invertir en programes educatius sobre els efectes del canvi climàtic i fomentar la preparació comunitària davant de desastres.
- Inversions en infraestructura: Millorar i protegir la infraestructura de salut per assegurar que pugui resistir esdeveniments climàtics extrems.
- Establiment de sistemes de salut resilients: Assegurar que els serveis de salut estiguin equipats per manejar les exigències addicionals que el canvi climàtic impossibilitarà.
- Promoció de polítiques alimentàries sostenibles: Facilitar l'accés a aliments nutritius i de qualitat, i fomentar pràctiques agrícoles que siguin responsables amb el medi ambient.
El canvi climàtic té un impacte profund i complex a la salut pública que requereix una resposta coordinada i urgent. És crucial que tant les autoritats com la societat civil prenguin consciència d'aquests riscos i actuïn amb determinació per protegir la salut de les generacions actuals i futures.