L'univers, encara que només en tenim una comprensió limitada, és un lloc d'enormitat incommensurable. Dins aquesta vasta extensió hi ha galàxies massives, planetes colossals i estrelles de magnitud sorprenent. No obstant això, sempre hi ha una entitat que supera totes les altres en termes de mida i pes. Els objectes més pesats de l'univers són també els que exerceixen més força de gravetat.
En aquest article us explicarem quins són els objectes més pesants de l'univers i les seves característiques.
Els objectes més pesats de l'Univers
GQ Lupi b, l'exoplaneta més gran
Els astrònoms van descobrir un exoplaneta orbitant l'estrella GQ Lupi el 2005. Aquest planeta, fora del nostre sistema solar, es troba a una distància projectada d'aproximadament 100 unitats astronòmiques de la seva estrella, cosa que li atorga un període orbital d'aproximadament 1.200 anys. S'estima que GQ Lupi b té un radi 3,5 vegades més gran que el de Júpiter, cosa que el converteix en l'exoplaneta més gran descobert fins ara. A més, és interessant veure com es formen els planetes al nostre univers, i la seva importància dins del context dels objectes més pesats.
UY Scuti, l'estrella més gran de l'univers
Amb un radi aproximadament 1.700 vegades més gran que el del Sol, UY Scuti és una estrella hipergigant que s'ha guanyat un lloc destacat a l'esfera celeste. Un punt de referència: si el Sol fos reemplaçat per UY Scuti, la circumferència d'aquest darrer s'estendria més enllà de l'òrbita de Júpiter; a més, les emanacions gasoses i polsegosas de l'estrella s'estendrien més enllà de l'òrbita de Plutó.
La Nebulosa de la Taràntula
La nebulosa anomenada 30 Doradus està situada al Gran Núvol de Magallanes, una galàxia satèl·lit menor que gira al voltant de la nostra Via Làctia, i es troba aproximadament a 170.000 anys llum de la Terra. És àmpliament reconeguda com la regió més intrincada i dinàmica per a la formació d'estrelles dins les galàxies presents en aquest ens ajuda a entendre millor els tipus de nebuloses i la relació amb els objectes més pesants de l'univers.
El buit més significatiu a l'espai fins ara és el superbuit ubicat a la constel·lació d'Eridanus.
Supervoid a Eridanus
Durant l'any 2004, un grup d'astrònoms va detectar un espai de buit vast mentre analitzaven una seqüència de mapes generats pel satèl·lit Wilkinson Microwave Anisotropy Probe (WMAP) de la NASA. El WMAP va recopilar informació detallada sobre la radiació còsmica de fons de microones, que és la radiació que queda del Big Bang.
El punt en qüestió, que mesura uns sorprenents 1.800 milions d'anys llum, és excepcionalment peculiar per la manca d'estrelles, gas, pols i fins i tot matèria fosca. Tot i observacions prèvies de buits similars, els científics encara estan lluitant per comprendre com es podria haver materialitzat un buit tan vast i expansiu d'aquesta magnitud.
IC 1101, la galàxia més gran
La Via Làctia, la nostra galàxia natal, s'estén per una distància estimada de 100.000 anys llum. En comparació, aquesta mida sembla força corrent. Per exemple, IC 1101, la galàxia més gran coneguda pels astrònoms, és aproximadament 50 vegades més expansiva que la Via Làctia i té aproximadament 2.000 vegades la massa. L'exploració d'aquest tipus de galàxies és fonamental per entendre la formació i l'evolució de l'univers. Això està relacionat amb lestudi de com es formen i evolucionen les galàxies al cosmos.
El TON 618, forat massiu més gran
Un quàsar hiperluminós denominat TON 618 està situat al pol nord galàctic a la constel·lació de Canes Venatici. Investigacions recents suggereixen que pot albergar el forat negre supermassiu més gran mai observat, amb una massa potencial de 66 bilions de vegades la del Sol. Aquest descobriment ressalta la importància d'estudiar objectes extrems al cosmos per obtenir informació sobre la naturalesa de la gravetat, la qual cosa està en línia amb la comprensió de la energia relativista que es dóna en aquests fenòmens.
Les bombolles de Fermi, les masses de matèria gasosa
El 2010, els astrònoms van utilitzar el telescopi Fermi per detectar formacions massives que emergien de la Via Làctia. Aquestes vastes regions, només visibles dins de longituds d'ona de llum específiques, s'estenen a una sorprenent alçada de 25.000 anys llum, cosa que equival a una quarta part de l'amplada de la nostra galàxiaEl consens predominant entre els investigadors és que aquestes bombolles es van formar per un frenesí d'alimentació que va tenir lloc en el passat, que va involucrar el forat negre central de la nostra galàxia. energia i la física de fluids a l'entorn galàctic.
Laniakea, el supercúmul més gran
La Via Làctia, la nostra galàxia natal, és simplement un petit component d'una vasta amalgama de cúmuls de galàxies anomenada Laniakea. Es creu que aquesta col·lecció, encara que no està delimitada per cap límit formal, inclou aproximadament 100.000 galàxies amb una massa combinada de 10.000 bilions de vegades la del nostre Sol. S'estén a una distància de més de 520 milions d'anys llum, segons les estimacions dels astrònoms. La investigació sobre l'estructura de Laniakea ajuda a comprendre la nostra posició a l'univers i com es relaciona amb el univers observable.
El Huge-LQG, col·lecció de quàsars
Els quàsars són un fenomen fascinant que es produeix quan un forat negre, situat al nucli d'una galàxia, comença a engolir qualsevol matèria que es trobi a la seva proximitat. Aquest esdeveniment genera una enorme quantitat d'energia, descarregada en diverses formes com ara ones de ràdio, llum, infrarojos, ultraviolats i raigs X, fent que els quàsars es converteixin en les entitats més lluminoses de l'univers observable. Amb 73 quàsars i una massa aproximada de 6,1 quintillons (un valor numèric acompanyat de 30 zeros), Huge-LQG és un fenomen astronòmic excepcional. L'observació d'aquests quàsars també proporciona pistes sobre l'evolució de les galàxies i com es relacionen amb els objectes més pesats de l'univers.
Gran Muralla Hèrcules-Corona Boreal, l'entitat més gran
La colossal formació de galàxies, coneguda com la Gran Muralla Hèrcules-Corona Boreal, s'estén per una distància increïble de 10 mil milions d'anys llum i té el potencial d'albergar milers de milions de galàxies. Aquesta impressionant superestructura porta el nom de la seva ubicació entre les constel·lacions d'Hèrcules i Corona Boreal i actualment és reconeguda com l'estructura més extensa i pesada identificada a l'univers observable.
Com se sap quins són els objectes més feixucs de l'univers
Determinar el pes d'objectes celestes a l'univers, com ara galàxies i estrelles, és un procés complex que involucra diversos mètodes i conceptes fonamentals de la física i l'astronomia. Aquests són els aspectes que es tenen en compte:
- Gravetat i Llei de la Gravitació Universal de Newton: En primer lloc, hem d'entendre que tot objecte amb massa exerceix una força de gravetat que atrau altres objectes cap a ells mateixos. Aquesta força de gravetat segueix la Llei de la Gravitació Universal de Newton, que estableix que la força d'atracció és directament proporcional a la massa dels objectes i inversament proporcional al quadrat de distància entre ells.
- Òrbites i Lleis de Kepler: Per determinar la massa d'estrelles i sistemes binaris, els astrònoms observen el moviment d'objectes en òrbita al voltant. Les lleis de Kepler descriuen com els objectes es mouen en aquestes òrbites i permeten calcular la massa de l'objecte central a partir de les òrbites i la força gravitatòria que experimenten.
- Espectroscòpia: La espectroscopia és una eina valuosa per determinar la composició química i les propietats físiques de les estrelles. En analitzar la llum emesa per una estrella, els astrònoms en poden determinar la temperatura, la composició i la lluminositat. Aquestes dades són fonamentals per estimar la seva massa, cosa que alhora es relaciona amb l'estudi dels tipus d'estrelles.
- Observacions d'efectes gravitacionals: A través d'observacions precises, els astrònoms poden detectar efectes gravitacionals, com ara lents gravitacionals, que revelen la massa d'objectes distants. Aquests fenòmens són causats per la curvatura de l'espai-temps a causa de la massa d'un objecte, com una galàxia, que distorsiona la llum d'objectes darrere seu.
- Models d'evolució estel·lar i galàctica: Els científics també utilitzen models teòrics de levolució estel·lar i galàctica. Comparant aquestes prediccions amb observacions reals, podeu determinar la massa d'estrelles i galàxies. Per exemple, en aquest context, es poden considerar fenòmens còsmics diversos que ajuden a entendre l'estructura de l'univers.
- Mesuraments de moviment i velocitat radial: En observar com les estrelles es mouen dins d'una galàxia o com les galàxies s'allunyen les unes de les altres, els astrònoms poden estimar les masses a través d'equacions i observacions de velocitat.
Espero que amb aquesta informació pugueu conèixer més sobre quins són els objectes més pesants de l'univers i les seves característiques.