Una de les ciutats més grans dels Estats Units, Nova York, està prenent mesures decisives per combatre el canvi climàtic. Com ho farà? Emprenent accions legals contra ExxonMobil, ConocoPhilips, Chevron, Royal Dutch Shell i BP, les principals companyies petrolieres no només d'Amèrica del Nord, sinó del món sencer.
Així ho ha decidit Bill de Blasio, l'alcalde demòcrata de Nova York, que representa una perspectiva oposada a la de l'expresident Donald Trump, almenys pel que fa a la crisi climàtica.
De Blasio va ser directe i contundent en afirmar: «les companyies de combustibles fòssils sabien de l'impacte en el clima i van enganyar el públic de manera intencionada per protegir-ne els beneficis. Han de pagar«. L'objectiu és clar: responsabilitzar les grans companyies petrolíferes pels danys que han causat i aconseguir una compensació econòmica que permeti fer de la ciutat un lloc més segur i resistent davant de la pujada del nivell del mar i les tempestes tropicals.
El canvi climàtic és un fenomen real i prova d'això apareix gairebé diàriament. Es baten rècords històrics de temperatura, es formen fenòmens meteorològics més perillosos i, per si no n'hi hagués prou, la comunitat científica continua advertint sobre les conseqüències de la inacció. Per tant, és vital invertir en energies netes i renovables i abandonar la dependència dels combustibles fòssils. Tot i això, les companyies que es dediquen a l'extracció de petroli tendeixen a negar la seva contribució al canvi climàtic. ExxonMobil, Chevron i Royal Dutch Shell, per exemple, van argumentar que «aquest tipus de litigis no contribueixen a la solució».
La pregunta que sorgeix amb freqüència és: és possible que el petroli que «sense voler» ha acabat a la mar tantes vegades, com en el cas de Galícia fa 15 anys, no afecti el medi ambient? Els automòbils que funcionen amb benzina o dièsel no alteren realment l'equilibri natural de l'atmosfera? A mesura que els novaiorquesos enfronten tempestes cada cop més severes i temperatures extremes, queda clar que és hora de revaluar les nostres prioritats i accions.
A més de l'acció legal liderada per Nova York, la governadora Kathy Hochul ha signat una legislació històrica que crea un “Superfons Climàtic”. Aquesta iniciativa obliga les grans empreses de combustibles fòssils a finançar projectes crítics per protegir els novaiorquesos dels impactes climàtics, com inundacions i onades de calor extrema, com s'ha evidenciat en altres llocs que també s'enfronten al canvi climàtic, com es va discutir en el cas de les inundacions en el futur.
La importància del Superfons Climàtic
La legislació no només busca responsabilitzar les empreses pels danys causats, sinó que també estableix un marc financer destinat a reforçar la resiliència de Nova York davant els fenòmens climàtics adversos. La idea és traslladar el cost de l‟adaptació climàtica dels ciutadans a les empreses que històricament han contribuït a la contaminació.
El nou marc legislatiu implica que les empreses que han emès grans quantitats de gasos amb efecte d'hivernacle des del 2000 hauran de contribuir a un fons destinat a finançar projectes d'infraestructura crítics, com la restauració d'ecosistemes, una mesura que també és rellevant en altres contextos d'adaptació al canvi climàtic, com es reflecteix en articles sobre la importància d'infraestructures verdes.
La governadora Hochul ha emfatitzat que, «Gairebé amb cada rècord de pluja i cada onada de calor, els novaiorquesos es veuen cada vegada més aclaparats per les conseqüències econòmiques dels contaminadors que han fet malbé el nostre medi ambient». Això es tradueix que la nova legislació estableix que les empreses han d'assumir la seva part del cost de l'adaptació climàtica, cosa que representa una victòria significativa per a l'equitat ambiental i una manera d'assegurar que la responsabilitat es distribueixi de manera justa.
La batalla legal i les seves implicacions
La decisió de Nova York de prendre acció legal contra les grans petrolieres s'alinea amb un moviment creixent als Estats Units ia nivell internacional per fer que les empreses paguin pels danys ambientals que han causat. Aquest moviment ha pres força en la darrera dècada, amb més de mil demandes climàtiques presentades al país. Nou ciutats i comtats, incloses San Francisco i Nova York, han emprès accions legals contra grans companyies energètiques, buscant compensacions pels danys associats al canvi climàtic, una estratègia que podria ajudar a prevenir que altres ciutats enfrontin el mateix dilema, tal com s'ha discutit en el context de les ciutats que podrien desaparèixer per l'escalfament global.
El cas de Nova York és significatiu perquè representa un intent de responsabilitzar les companyies que han estat acusades d'enganyar el públic sobre l'impacte de les seves activitats al clima. La Fiscal General de l'Estat ha assenyalat que aquestes companyies han conegut durant dècades els efectes catastròfics dels combustibles fòssils, però han minimitzat aquest coneixement i han enganyat els inversors i consumidors, creant un context on cal enfortir l'ètica empresarial.
Aquest tipus de litigis planteja diverses preguntes sobre la responsabilitat corporativa i ètica empresarial. Mentre que algunes corporacions han optat per adaptar-se i evolucionar cap a pràctiques més sostenibles, altres continuen operant sota models de negoci que contribueixen al deteriorament ambiental, cosa que resulta en un conflicte directe amb els esforços de mitigació del canvi climàtic i ressalta la necessitat de marcs legals més robustos, com s'esmenta en estudis sobre les diferències entre canvi climàtic i escalfament global.
Les conseqüències per al futur
El cost dels esdeveniments climàtics extrems, com incendis forestals, tempestes i inundacions, ja se sent a les economies locals. Segons estimacions, reparar i preparar-se per al clima extrem causat pel canvi climàtic podria costar més de mig bilió de dòlars a tot l'estat de Nova York per a 2050. Això es tradueix en més de $65,000 per llar, una càrrega econòmica que no hauria de recaure únicament sobre els contribuents, sinó que ha de ser compartida per aquells que han causat el dany, les dones embarassades que pateixen limpacte del canvi climàtic.
La legislació del Superfons Climàtic no només és un pas cap a la rendició de comptes de les empreses contaminadores, sinó que també representa un canvi en la manera com es concep la responsabilitat ambiental a l'àmbit empresarial. Altres estats poden seguir l'exemple de Nova York i crear lleis similars, cosa que podria tenir un efecte dòmino en la legislació ambiental a nivell nacional, semblant al que ha passat en altres països que enfronten el canvi climàtic de manera activa.
La creació d'aquest fons representa un model perquè altres governs considerin com les empreses han de pagar pel dany que causen al medi ambient. Amb cada acció que es prengui per abordar el canvi climàtic, l'esperança és que s'inspirin més comunitats i governs a seguir suit, portant així a un canvi real en la lluita contra l'escalfament global i les seves conseqüències devastadores.
El futur del planeta depèn de la nostra capacitat per desafiar les corporacions que han prioritzat els guanys sobre la salut pública i el medi ambient. Si podem fer que aquestes empreses rendeixin comptes, podríem fer una transició cap a una economia global més sostenible.
