La mitigació del canvi climàtic s'ha convertit en un dels reptes més grans de la nostra era, obligant governs, organitzacions, científics i la societat en el seu conjunt a prendre mesures urgents i coordinades. Lluny de ser un esforç aïllat, la lluita per frenar l'escalfament global implica un enfocament integral en què cada acció, des de la gestió de boscos fins a les tecnologies emergents de captura de carboni, compta pel futur del nostre planeta.
Els darrers informes i trobades internacionals reforcen la idea que no n'hi ha prou amb reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. Per complir els compromisos de l'Acord de París i altres pactes multilaterals, és ineludible eliminar part del CO2 ja present a l'atmosfera. Tant les solucions naturals com les tecnològiques es consideren imprescindibles, encara que cadascuna aporta avantatges i desafiaments propis.
El paper de les solucions naturals a l'absorció de CO2
Els boscos, manglars i torberes funcionen com a embornals de carboni, capturant CO2 i ajudant a mitigar el canvi climàtic. Aquestes àrees, quan es gestionen correctament, aporten beneficis immediats com la millora de la qualitat de l'aire i la protecció de la biodiversitat. Molts països implementen estratègies de reforestació i de restauració d'ecosistemes per potenciar aquests processos naturals. No obstant això, diversos estudis adverteixen sobre la vulnerabilitat dels embornals naturals. Fenòmens com els incendis forestals, les sequeres i les plagues poden alliberar de nou el carboni emmagatzemat, cosa que degrada l'efectivitat d'aquestes mesures si no hi ha una gestió adequada i un seguiment actualitzat mitjançant dades satel·litàries.
La conservació d'ecosistemes estratègics també inclou els manglars, clau per a la biodiversitat i la protecció de la costa davant de fenòmens extrems.
Solucions tecnològiques i el seu paper en la descarbonització
Les tecnologies d'eliminació de carboni, com la captura directa d'aire o l'emmagatzematge geològic, ofereixen la possibilitat d'emmagatzemar CO2 durant períodes molt llargs. Aquestes alternatives solen considerar-se més estables que els enfocaments naturals, encara que el seu desplegament enfronta reptes importants. Requereixen altes inversions, energia renovable a gran escala i un desenvolupament científic i tècnic que encara està en procés.
La comunitat científica destaca que cap tecnologia per si sola pot donar resposta al desafiament global: cal dissenyar sistemes de mitigació que combinin tecnologies i solucions basades a la natura. Per al 2050, s'estima que serà imprescindible eliminar entre 7,5 i 7,8 gigatones de CO2 anualment, un objectiu que només es pot assolir mitjançant l'aplicació coordinada de diferents mètodes.
Gestió i polítiques: reptes i avenços a escala regional
Diverses regions han començat a implementar plans específics i col·laboratius per fer front als efectes del canvi climàtic. A Amèrica Llatina, per exemple, se celebren trobades per reforçar la coordinació entre províncies, ministeris i organismes internacionals, ressaltant la importància de plans provincials d'acció i adaptació. També es treballa per millorar la infraestructura i reduir la petjada de carboni en sectors com la salut.
A Bolívia, autoritats i experts avancen en mecanismes de finançament climàtic i en la posada en marxa destratègies per prevenir incendis forestals, restaurar zones afectades i garantir la participació de diferents actors, des dadministracions locals fins a comunitats indígenes. La col·laboració amb la Unió Europea i altres entitats internacionals reforça el suport tècnic i financer per implementar aquestes polítiques.
Des de la Unió Europea, la preparació dels propers cims internacionals, com la COP30, subratlla la importància de actualitzar els compromisos nacionals i d'alinear les metes de descarbonització amb la realitat social i econòmica de cada país. Particular atenció requereixen els sectors vulnerables, com ara l'agricultura i la ramaderia, que necessiten suports específics per adaptar-se a una transició ecològica justa.
El futur de la mitigació: equilibri, diversificació i acció conjunta
L'experiència demostra que limitar-se a una sola estratègia no és suficient per frenar el canvi climàtic. Els experts insisteixen que la reducció d'emissions s'ha de complementar amb l'eliminació activa del CO2 atmosfèric. A més, ressalten que tant les solucions naturals com les tecnològiques són complementàries i s'han d'integrar, sempre amb sistemes de monitoratge rigorosos per evitar que els remeis tinguin efectes contraproduents, com quan el repoblament massiu no considera riscos d'incendis o sequeres.
La cooperació entre administracions, l'ús de noves tecnologies i la integració de solucions basades a la natura són essencials. És fonamental enfortir plataformes de seguiment i transparència global, augmentar el finançament climàtic i promoure la participació de tots els sectors socials per aconseguir una mitigació efectiva i duradora del canvi climàtic.
Per afrontar amb èxit aquests desafiaments, és imprescindible adoptar un enfocament col·lectiu i estratègic. Només així serà possible construir un futur més segur i resilient per a les properes generacions.
