El president francès ha assegurat que per lluitar contra el terrorisme cal acabar també amb el canvi climàtic. És possible que més d'un s'hagi donat les mans al capdavant. El mandatari francès ha assegurat que és així. França és actualment un dels països que més esforços està fent per acabar amb el canvi climàtic. Però què té a veure amb el terrorisme? Està entenent alguna cosa malament, o els altres no han entès alguna cosa?
Macron assegura que la relació és molt estreta. Ell ho defineix de la següent manera. «No podem estar lluitant contra el terrorisme, sense una acció resolta en el canvi climàtic, o s'haurà d'explicar a la gent que viu al Txad, el Níger i altres llocs, que el canvi climàtic no és un problema». Davant d'aquesta postura va assegurar que no es poden tractar per diferents problemes. Molt del que passa a Àfrica i els problemes climatològics, vénen pels processos industrials i els nostres mètodes de producció. Així que caldria tractar Àfrica, el clima i el desenvolupament industrial com la mateixa cosa.
En què s'empara Macron per afirmar aquestes conclusions?
En els darrers informes que han anat sortint els dos darrers anys. Un dels millors, encarregat pel Ministeri d'Afers Estrangers Alemany és el d'“ Insurgency, Terrorism and Organised Crime in Warming Climate ”.
Aquest informe a diferència d'altres que hi ha hagut detalla situacions concretes on els problemes climàtics estan molt estretament relacionats amb la gent de les regions. Agitació social, refugiats climàtics, sequeres de zones, etc. Tot aquest gran cúmul de problemes climàtics condueixen la població a cercar solucions i sovint a emigrar a altres zones. Els anomenats refugiats climàtics per exemple. Per això l'afirmació de Macron, no sembla absurda, és plena de sentit. No es pot atacar el terrorisme i finalment dir a la gent que poden tornar als seus països , quan realment continua existint aquest problema.
Per tot això, Macron assegura que cal atacar tots aquests problemes com un igual, i ja ha organitzat una nova cimera del G20 a París per a aquest proper 12 de desembre.
S'hi tractaran problemes i compromisos que els països han d'adoptar en lluita contra el canvi climàtic. No és una cosa que per Macron sigui nou arran d'aquesta última cimera a Hamburg, el seu compromís ha estat allà des de molt abans. Fins i tot convidant a enginyers i científics d'EU a anar a França per fer front a aquests problemes globals.
Països que s'estan veient greument afectats pel clima
Dins dels més vulnerables, tenim una evidència clara que a l'Àfrica l'índex de vulnerabilitat per les afectacions del canvi climàtic és alarmant. Països com els que Macron comenta, el Txad i el Níger no són casuals, però tampoc no es tracten de països aïllats. Un gran conjunt tindran i ja tenen seriosos problemes. República del Congo, Uganda, Sudan Sud i Sudan, Mali, Madagascar, Síria i Kenya són només alguns dels més vulnerables.
Cal posar un fre ja a tota aquesta creixent de problemes. En cas contrari, l'emigració seguirà, i segons els informes, no n'hi ha prou només amb el terrorisme. El problema no s'acaba.
Un cas significatiu i molt representatiu el podem veure al llac del Txad. Des del 1963 d'ara endavant, de manera gradual s'ha anat assecant fins que gairebé actualment està pràcticament sec. L'any 2009, Boko Haram va prendre les armes per construir l'Estat Islàmic. Des de llavors, més de 20.000 persones han mort. 2,6 milions van haver de marxar a la recerca de refugi. La crisi originada per la sequera del llac Txad és enorme , i ha estat ignorada durant massa temps. Les Nacions Unides estima que es necessiten més de 1.500 milions per cobrir les necessitats només aquest any.
Edward Kallon, originari de Sierra Leone, coordinador del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament a Nigèria, diu que el compromís assumit per la comunitat és un bon principi. Alhora, sobre si hi ha un risc immediat de fam, Kallon va dir «la situació s'està posant cada vegada pitjor, no millora».
Ja no es tracta només de la guerra, el terrorisme. Macron no va afirmar cap disbarat. I és que cal començar a solucionar aquests problemes, on cada cop hi ha menys regions que es pot viure.
