Júpiter, el colós del Sistema Solar, acull fenòmens atmosfèrics únics que han desconcertat els científics durant segles. La seva atmosfera, composta principalment d'hidrogen i heli, és l'escenari de violentes tempestes i vents poderosos que superen amb escreix qualsevol fenomen meteorològic terrestre. Gràcies a missions espacials com Juno i James Webb, s'han descobert nous secrets sobre aquest planeta gegant. Per aprofundir més sobre el fascinant Júpiter, pots visitar el nostre article sobre el planeta Júpiter.
Un dels majors enigmes de Júpiter ha estat sempre la Gran Taca Roja, una tempesta de dimensions colossals que porta activa més de 150 anys. Tot i això, noves investigacions han demostrat que la seva mida està disminuint, i la seva estructura és més profunda del que es pensava. A més, recents observacions han revelat que els núvols de Júpiter no estan composts únicament d'amoníac, sinó de combinacions més complexes d'elements químics. Per entendre millor la dinàmica de l'atmosfera, podeu consultar la formació de l'atmosfera.
L'atmosfera de Júpiter: composició i estructura
L'atmosfera de Júpiter està formada principalment per hidrogen i heli, amb petites traces de metà, amoníac, vapor d'aigua i altres compostos. Aquestes substàncies es barregen i reaccionen entre si, generant les impressionants bandes de colors que s'observen des de la Terra.
Les capes atmosfèriques de Júpiter es divideixen en tres principals: la troposfera, on es troben els núvols i tempestes; l'estratosfera, amb dinàmiques de vents inusuals; i la termosfera, que interactua amb el camp magnètic del planeta. Per a més informació sobre els satèl·lits que orbiten aquest gegant gasós, pots llegir el nostre article sobre els satèl·lits de Júpiter.
La Gran Taca Roja: la tempesta eterna
La Gran Taca Roja és la tempesta més gran del Sistema Solar, amb un diàmetre més gran que la Terra. Es tracta d'un vòrtex d'alta pressió que ha persistit durant segles, alimentat per poderosos corrents atmosfèrics. Si us interessa conèixer més sobre la supertormenta de Júpiter, no dubteu a consultar l'article titulat la super tempesta sonda Juno.
Gràcies a la sonda Juno, s'ha descobert que la Gran Taca Roja s'estén a uns 500 quilòmetres de profunditat, molt més del que es creia anteriorment. A més, la seva velocitat de vents pot assolir els 430 km/h, una xifra molt superior a qualsevol cicló terrestre.
Corrents i vents: la dinàmica de l'atmosfera joviana
Júpiter posseeix un sistema de vents extremadament complex, amb poderosos corrents en raig que superen els 500 km/h a la seva atmosfera superior. Aquests corrents creen grans bandes de núvols que es mouen en adreces oposades, generant un patró característic. Per visualitzar millor aquestes dinàmiques climàtiques, pots veure el vídeo relacionat a YouTube.
Recents observacions del telescopi James Webb han identificat un corrent d'alta velocitat a l'estratosfera equatorial de Júpiter. Aquest corrent, que fa uns 4.800 km d'amplada, es mou a velocitats superiors a les de molts huracans terrestres.
Composició dels núvols de Júpiter
Fins fa poc, els científics creien que els núvols visibles de Júpiter estaven fets de vidres de gel d'amoníac. Tot i això, estudis recents han demostrat que aquests núvols són en realitat més complexes, contenint hidrosulfur d'amoni i partícules produïdes per la interacció de la radiació ultraviolada amb els gasos de l'atmosfera. A més, si vols explorar els diferents esdeveniments astronòmics, pots llegir el nostre informe sobre els esdeveniments astronòmics més importants del 2024.
La sonda Juno i les seves troballes
Des de la seva arribada a Júpiter el 2016, Juno ha proporcionat informació sense precedents sobre l'atmosfera del planeta. Els instruments han permès mesurar la profunditat de diverses tempestes, analitzar la composició química de l'atmosfera i mapejar el camp magnètic jovià.
Un dels descobriments més fascinants ha estat l'existència de grans ciclons als pols del planeta. Vuit tempestes al pol nord i cinc al pol sud formen estructures estables que han estat inalterades durant molts anys. Per apreciar la bellesa d'aquests ciclons, podeu consultar l'article sobre la bellesa dels pols de Júpiter.
Els avenços en l'exploració de Júpiter han permès desvetllar molts dels misteris que envolten la seva atmosfera. La combinació d'observacions des de telescopis espacials com James Webb i missions com Juno segueix aportant dades crucials sobre la seva composició, tempestes i dinàmiques climàtiques. Encara queden moltes preguntes sense resposta, cosa que fa de Júpiter un objecte d'estudi fascinant per a l'astronomia moderna.
