L'agricultura és essencial per a la supervivència de la humanitat. No obstant això, aquesta activitat també és una de les principals causants de la contaminació ambiental. Gairebé un terç de les emissions de gasos d'efecte hivernacle provenen de l'agricultura, que inclou la generació de CO2 a causa del cultiu del sòl i l'ús de fertilitzants químics. Aquests fertilitzants no només augmenten la presència d'òxid nitrós, sinó que també contribueixen a la degradació de la fertilitat del sòl, un recurs ja de per si mateix limitat.
En un món on el 20% de les espècies de plantes es troben en perill d'extinció, la situació es torna cada vegada més crítica, amb moltes altres espècies en risc imminent a causa de l'increment de les temperatures i la pràctica de monocultius. Afortunadament, hi ha organitzacions dedicades a la recol·lecció i conservació de llavors, així com a la creació de noves varietats que puguin adaptar millor a les condicions canviants del clima.
Una d'aquestes organitzacions és el Centre Internacional per a l'Agricultura Tropical (CIAT), que treballa per salvaguardar el patrimoni genètic de les llavors i per desenvolupar espècies que siguin més resistents a sequeres, malalties i altres condicions ambientals adverses. Fins ara, tenen un impressionant repositori de 37,000 varietats de fesols y 6,000 mostres de iuca.(Més informació sobre els huracans i el seu impacte a l'agricultura)
La importància d'aquests centres no pot ser subestimada, ja que permeten als agricultors accedir a llavors més robustes i, per tant, essencials per prevenir pèrdues econòmiques significatives. No obstant això, un estudi recent indica que cal recol·lectar el 30% dels 1,076 parents silvestres dels 81 cultius més rellevants. Aquests parents silvestres són crucials, ja que tenen informació genètica valuosa que pot ser utilitzada per millorar cultius que siguin més adaptables al canvi climàtic.
Colin Khoury, científic del CIAT i coautor de l'estudi, ha afirmat, »El subministrament d'aliments al món està en una situació precària en què depenem de molt poques espècies de plantes cultivables. Per cada parent silvestre que no es conserva en un banc de germoplasma, es perd una oportunitat perquè els fitomilloradors millorin la resiliència dels cultius alimentaris».(La pèrdua de biodiversitat és un tema crític)
És interessant saber que la conservació d'una varietat de cultiu es pot fer per menys de 600 euros, i la demanda d'aquestes «superllavors» va en augment. Això és perquè a mesura que enfrontem condicions climàtiques cada vegada més extremes, la necessitat de cultius que puguin suportar aquestes adversitats es torna vital. A més, l'atenció a la pèrdua de biodiversitat, que afecta les llavors i la seva variabilitat, és un tema que cada cop té més rellevància.
Les Super Llavors i la seva importància
A mesura que el canvi climàtic continua impactant l'agricultura, la creació de noves varietats de llavors es converteix en un enfocament clau per garantir la seguretat alimentària. Aquestes llavors han estat dissenyades utilitzant gens de parents silvestres o de cultius domesticats per resistir sequeres, plagues i altres factors estressants. La biofortificació, que és un mètode utilitzat per augmentar el contingut nutricional de les plantes, té un paper fonamental en aquest procés.(La diversitat genètica com a clau per al futur)
Per exemple, a Colòmbia, algunes varietats de fesols han estat desenvolupades per contenir més del 60% de ferro i més del 50% de zinc, enfrontant així la problemàtica de l'anèmia a la regió. Altres cultius, com el SAB-618, són significativament més resistents a temperatures elevades, cosa que els permet prosperar en àrees on les sequeres són una amenaça constant. Les investigacions en aquest camp són vitals per assegurar un subministrament constant daliments nutritius.
La creixent preocupació pel clima també ha portat a desenvolupar varietats de cultius que són capaços dadaptar-se a aquestes noves condicions extremes.
La creació d'aquestes llavors no és només crucial per a la producció agrícola, sinó també per a la salut de poblacions en risc. A Uganda, per exemple, s'han introduït varietats de fesols que provenen de Mesoamèrica, adaptades a les condicions tropicals i amb un alt contingut de ferro, cosa que ajuda a combatre la deficiència d'aquest micronutrient a la dieta quotidiana. A més, a Rwanda, es van lliurar llavors fortificades amb ferro després de la guerra civil del 1994, cosa que va resultar en una millora notable en la salut de la població local.
Així mateix, el CIAT ha implementat models de pastures alternatives en col·laboració amb la Universitat de Cauca a Colòmbia. Aquest programa ha demostrat que la producció de llet per vaca s'ha duplicat, i ha aconseguit que els animals puguin ser portats a l'escorxador als dos anys, en lloc dels cinc tradicionals. Aquesta millora no només beneficia la producció sinó que també redueix la pressió sobre noves terres per a pasturatge i combat la desforestació.
Els Desafiaments i Oportunitats de les Llavors Resilients
Tot i els avenços en el desenvolupament de llavors que resisteixen al canvi climàtic, hi ha diversos reptes en la seva implementació. El accés i l' assequibilitat d'aquestes innovacions continuen sent problemes crítics per als agricultors, especialment a països en desenvolupament on el cost pot ser prohibitiu. La capacitació també és essencial, ja que molts agricultors necessiten entendre millor com utilitzar aquestes noves varietats per maximitzar-ne el benefici.
A més, les regulacions estrictes sobre organismes modificats genèticament en algunes regions poden limitar l'adopció d'aquestes llavors millorades. La inversió en recerca i desenvolupament, juntament amb el suport a iniciatives que busquen fer aquestes llavors més accessibles, és fonamental per fer front a aquests desafiaments. En aquest context, la tecnologia pot tenir un paper crucial per millorar les pràctiques agrícoles.
Les oportunitats són vastes, ja que la creació de llavors resistents al clima pot conduir a una millora significativa a la seguretat alimentària global. Això, alhora, pot enfortir l'economia de les comunitats agrícoles i reduir la necessitat d'insums agrícoles costosos, com ara pesticides i fertilitzants, que poden ser perjudicials per al medi ambient.
El Futur de les Llavors Agrícoles
Amb l'avenç de la tecnologia, es preveu que el futur de les llavors resistents al clima encara sigui més brillant. Iniciatives com el Programa de Cultius Resilients al Clima del CGIAR es troben a l'avantguarda d'aquests desenvolupaments, treballant en col·laboració estreta amb investigadors, governs i agricultors.
S'espera que tecnologies innovadores, incloent mètodes d'edició genètica com CRISPR, exerceixen un paper fonamental en la creació de noves varietats de cultius que puguin suportar condicions climàtiques encara més extremes. Aquest enfocament multidisciplinari és essencial per assegurar que l'agricultura es pugui adaptar a futures incerteses i desafiaments.
La inversió en llavors que resisteixen el canvi climàtic és essencial per assegurar un futur agrícola sostenible. Les lliçons apreses dels desenvolupaments actuals i les estratègies implementades a nivell mundial seran la clau per garantir que puguem continuar alimentant una població en creixement en un clima en canvi constant.
Les llavors del futur no només han de resistir, sinó també prosperar en un context on el canvi climàtic ja no és una possibilitat, sinó una trista realitat que afecta tant els nostres cultius com les nostres comunitats. La cerca de solucions innovadores i sostenibles és més urgent que mai, i les super llavors són una part fonamental daquesta solució.
