Les altes emissions de diòxid de carboni estan causant molts problemes a la humanitat, ja que intensifiquen l'efecte hivernacle. Com a conseqüència d'això, les temperatures augmenten i els pols es fonen, el que al seu torn podria posar en perill moltes vides.
Una de les zones que estan sent estudiades és Alaska, concretament la tundra. Des de l'any 1975 fins a la data, la quantitat de CO2 que ha emès a causa del desglaç s'ha incrementat un 70%, Segons informa l'Administració Nacional de l'Aeronàutica i de l'Espai, coneguda per les seves sigles en anglès NASA.
L'estudi, que ha estat dirigit per l'investigador de l'atmosfera a la Universitat de Harvard Roisin Commane, revela que les temperatures més càlides i el desglaç poden fer que les emissions de diòxid de carboni augmentin a les tundres, cosa que sens dubte empitjorarà l'escalfament global, ja que els sòls que estan per sobre dels 60 graus de latitud nord tenen grans quantitats de carboni en forma de matèria orgànica de vegetació morta.
Commane va explicar que durant l'estiu àrtic, el desglaç de sòl i els microbis descomponen aquesta matèria orgànica, cosa que produeix grans quantitats de CO2. Si bé a l'octubre el terra torna a congelar-se, les fortes emissions d'aquest compost continuen fins que el terra es congela completament. Per aprofundir sobre l'impacte del desglaç a la tundra àrtica, pots llegir més sobre el desglaç de l'oceà Antàrtic i la seva influència en la formació de núvols.
Com a conseqüència d'això, el clima s'està tornant més càlid del que ha propiciat que la tundra tarda fins a tres mesos en tornar-se a congelar, quan antany només li prenia un mes. A més, les dades que han estat obtingudes a torres d'observació mostren augments constants de diòxid de carboni, cosa que fa que les temperatures a la tardor i l'hivern siguin més suaus. Aquest fenomen, relacionat amb l'escalfament global, també està impactant el gel de l'Àrtic a l'hivern.
Així, els sòls de la tundra actuen com un amplificador del canvi climàtic, com s'esmenta en estudis sobre l'impacte del desglaç a la tundra àrtica.
Pots llegir l'estudi aquí (En anglès).
Amenaces addicionals per a la tundra
El canvi climàtic no és l'únic desafiament que enfronta la tundra. Hi ha múltiples factors que amenacen el seu ecosistema, cadascun contribuint de manera única a la seva desestabilització.
contaminació atmosfèrica
La contaminació atmosfèrica afecta els entorns de la tundra de diferents maneres. Segons un estudi del 2018, els núvols de l'Àrtic són especialment sensibles a la contaminació atmosfèrica, que estimula la formació de núvols i té un efecte entapissant. El carboni negre procedent de motors dièsel, incendis i altres tipus de combustió es pot dipositar a la neu, disminuint la seva capacitat de reflectir la llum solar i provocant un desglaç més ràpid. Aquest augment de temperatura a causa de la contaminació també podria estar relacionat amb estudis sobre les ones Kelvin i el seu efecte al desglaç de l'Antàrtida.
activitat industrial
Les indústries del petroli, el gas i la mineria poden alterar els fràgils hàbitats de la tundra. La perforació de pous pot descongelar el permafrost, mentre que els vehicles pesants i la construcció d'oleoductes poden fer malbé el sòl i impedir el retorn de la vegetació. Aquesta activitat també augmenta el risc d'abocaments tòxics, i és rellevant tenir en compte que el desglaç del permafrost a l'Àrtic allibera metà. Les proves sísmiques per a l'explotació de petroli i gas als anys 80 van deixar empremtes a la tundra que continuen sent visibles dècades després.
Espècies invasores i migratòries
El canvi climàtic està reduint les poblacions d'algunes espècies autòctones de la tundra àrtica, com el caribú (o ren), en afavorir l'augment de paràsits i malalties i fer malbé les fonts d'aliment. Però altres espècies, com ara els arbustos i l'aranya llop, estan prosperant.
La guineu vermella, que sol trobar-se més al sud, s'està desplaçant cap al nord a la tundra i competeix amb la guineu àrtica pel menjar i el territori. Tot i que encara són poques les espècies invasores que han arrelat a l'Àrtic, el canvi climàtic augmenta el risc que això passi. I l'activitat humana, tant propera com llunyana, pot canviar l'equilibri: com les oques de les neus han après a alimentar-se a les terres de cultiu en lloc de a la natura a les seves rutes migratòries, el seu nombre explosiu ha amenaçat de degradar els seus llocs de nidificació a la tundra.
L'impacte del desglaç del permafrost
El permafrost, una capa de sòl que ha estat congelada durant almenys dos anys, es troba a grans parts d'Alaska, Canadà i Sibèria, on la gent, la majoria comunitats indígenes, ha viscut, treballat i caçat durant centenars d'anys. A mesura que les temperatures globals augmenten, el permafrost s'està descongelant ràpidament, alliberant carboni i altres gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera, cosa que agreuja l'escalfament global. Per comprendre millor les implicacions del escalfament àrtic al clima global, és fonamental considerar aquests canvis.
Efectes sobre la infraestructura i la vida diària
La fusió del permafrost té greus conseqüències per a les comunitats que en depenen. Infraestructures com carreteres, cases i oleoductes es veuen amenaçades, ja que el sòl que solia ser estable es torna inestable. Això pot provocar el desplaçament de comunitats senceres que es poden veure forçades a reubicar-se.
Un estudi recent va indicar que els pobles nadius d'Alaska, com Tuktoyaktuk, estan experimentant aquests canvis de primera mà, amb el terreny que s'enfonsa i s'erosiona, posant en perill casa seva. La doctora Susan Natali, científica del Centre de Recerca Climàtica Woodwell, esmenta que fins i tot l'accés a l'aigua potable es complica a mesura que els rius i els llacs ja no es congelen de manera fiable durant l'hivern.
L'alliberament de microorganismes i el seu impacte
A mesura que el permafrost es descongela, també s'estan alliberant microorganismes prèviament inactius. Això planteja riscos biològics inesperats, inclòs l'alliberament de virus i bacteris que podrien tenir impactes a la salut humana i animal.
L'aparició d'organismes patògens antics podria tenir efectes impredictibles a la salut pública. Alguns d'aquests microorganismes han estat inactivats durant mil·lennis i ara podrien reaparèixer en un entorn canviant. La preocupació rau en el possible alliberament de malalties que podrien afectar les poblacions locals i més enllà.
Canvi als cicles del carboni i nitrogen
La situació del permafrost també afecta el cicle del carboni i del nitrogen en aquestes regions polars. La fusió del permafrost té un paper important en l'alliberament de gasos amb efecte d'hivernacle, com el CO2 i el metà, que provenen de la descomposició de la matèria orgànica.
A l'hemisferi nord, s'estima que hi ha aproximadament 1,7 bilions de tones de carboni emmagatzemades al permafrost. En descongelar-se, aquest carboni s'allibera i contribueix a l'escalfament global en un cicle de retroalimentació que amplifica la situació. Per comprendre millor les conseqüències del desglaç a l'Àrtic, és important seguir investigant aquests cicles.
El fenomen de l'escalfament àrtic
L'Àrtic s'escalfa a un ritme punyent, més ràpid que qualsevol altra regió del planeta. Investigacions recents han demostrat que l'Àrtic s'està escalfant fins a quatre vegades més ràpidament que la mitjana global, cosa que significa que les temperatures durant l'hivern són significativament més càlides. Aquest escalfament està motivat tant per laugment de les emissions de gasos defecte hivernacle com pel canvi en la cobertura de gel i neu, que afecta la reflectivitat de la superfície terrestre (albedo).
Aquest fenomen no només afecta el clima local, sinó que també té implicacions globals. El desglaç del gel marí, per exemple, contribueix a un augment en el nivell del mar i alteracions als patrons dels corrents oceànics i la circulació atmosfèrica.
Solucions i futures accions
Per salvaguardar els hàbitats de la tundra i lluitar contra l'escalfament global, és fonamental reduir la contaminació nociva que escalfa el planeta i abandonar els combustibles fòssils. Altres mesures inclouen la creació de refugis i proteccions per a determinades espècies i regions, així com la limitació o la prohibició de l'activitat industrial.
El Consell Àrtic, com a fòrum intergovernamental de països àrtics, ha creat un grup de treball per estudiar i prevenir la propagació d'espècies invasores a la regió. A més, és essencial implementar estratègies d'adaptació que ajudin les comunitats locals a enfrontar els reptes del canvi climàtic, la qual cosa s'analitza en estudis sobre la adaptació de les plantes al canvi climàtic.
La participació de les comunitats locals és clau en el disseny de solucions, ja que tenen coneixements tradicionals i pràctics sobre la gestió sostenible dels seus entorns. Aquesta col·laboració pot facilitar la creació destratègies efectives per a la conservació de la tundra i la mitigació dels efectes del canvi climàtic.
