Tot i que hi ha gran part de la població mundial que encara no està conscienciada amb el canvi climàtic i els seus efectes negatius i altres, com el president Donald Trump, frenar l'escalfament global és el major desafiament a què s'enfronta l'espècie humana al segle XXI.
Per intentar evitar aquesta catàstrofe que desencadenaria inestabilitat total arreu del planeta va entrar en vigor l'Acord de París. El seu objectiu és primordial i necessari per al món: limitar l'increment de les temperatures mitjanes de l'planeta Terra en 2 ° C pel que fa als nivells preindustrials i prosseguir amb els esforços per limitar aquest augment en i estabilitzar-lo en 1,5 ° C. Noves investigacions apunten que aquests objectius són cada vegada més difícils d'assolir. Què podem fer?
Frenar l'augment de les temperatures és cada vegada més difícil
S'ha realitzat un estudi estadístic en diferents universitats nord-americanes (fixeu-vos en la ironia, ja que el seu president no creu en el canvi climàtic) que revela que la probabilitat que té el planeta d'arribar a un augment de 2 ° C i mantenir-se així és només d'un 5%. Ja ens tirem les mans al cap quan veiem que la probabilitat d'aconseguir una estabilitat en 1,5 ° C és només d'un 1%.
Aquesta recerca ha estat publicada a la revista Natura Canvi Climàtic. Entre els resultats de l'estudi es troba que el més probable és que durant el proper segle la temperatura de la Terra augmenti entre 2 ° C i 4,9 ° C. En general, els objectius establerts en l'Acord de París són ambiciosos i més realistes. No obstant això, encara que en el cas òptim que s'arribés a complir correctament, no seria suficient per mantenir l'escalfament global per sota de 1,5 ° C.
Per conèixer com augmentarien les temperatures en funció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle de cara a l'any 2100, s'han tingut en compte tres variables: la població mundial total, el producte interior brut per càpita i la quantitat d'emissions de carboni emès per cada activitat econòmica.
Un cop introduït les tres variables en models que prediuen les temperatures en funció de les emissions globals, es conclou que la temperatura mitjana de la planeta a finals de segle s'haurà elevat a 3,2 ° C. Adverteixen que la rapidesa amb què es redueixin les emissions de diòxid de carboni en funció de cada activitat econòmica serà crucial per frenar la calor del futur.
Una altra conclusió de l'estudi és que si les temperatures mitges globals pugen per sobre de 1,5°C, les catàstrofes ambientals severes que patirien molts països seran molt més greus que les actuals. A més, és rellevant esmentar que la bellesa fascinant de l'Antàrtida està en perill a causa d'aquests canvis.
La situació és encara més alarmant si considerem que el escalfament global podria impactar negativament als sòls boscosos, que són fonamentals per a l'equilibri del clima. A més, és primordial entendre les diferències entre canvi climàtic i escalfament global, per tenir una millor perspectiva sobre lassumpte.
En aquest context, un altre aspecte a tenir en compte és com el aire net podria, paradoxalment, empitjorar les conseqüències de l'escalfament global, cosa que demostra la complexitat de la situació actual. Si volem combatre el augment de les temperatures globals, cal considerar totes les variables involucrades.
Finalment, cal reconèixer que l'increment de les temperatures també podria provocar incendis forestals més perillosos i duradors, contribuint a un cicle viciós de danys ambientals.
