En els darrers anys, les paraules canvi climàtic y escalfament global s'han convertit en les principals protagonistes de les notícies i debats a tot el món. Mentre que aquests fenòmens han tingut lloc al llarg de la història geològica de la Terra, l'impacte actual s'està intensificant a causa de l'activitat humana i els seus efectes devastadors sobre el medi ambient. Aquest article explorarà en profunditat aquestes qüestions, centrant-se en les causes, conseqüències i possibles solucions.
La situació és molt greu. Des de l'any 1880 fins al 2012, la temperatura mitjana global va augmentar aproximadament 0,85 º C, la qual cosa ha originat la reducció de la superfície del gel als Pols i, com a resultat, un augment significatiu en el nivell del mar. Aquest fenomen no és només una qüestió dinterès científic; té implicacions directes i palpables per a la vida de milions de persones arreu del món.
Sovint es pensa que el canvi climàtic són paraules buides o fets llunyans. No obstant, la realitat és que està passant un procés tangible i urgent. La contínua emissió de gasos d'efecte hivernacle (GEI) ens està posant en perill a tothom. Un gràfic animat creat per Antti Lipponen, físic de l'Institut Meteorològic de Finlàndia, il·lustra aquest fenomen de manera impactant, mostrant com les temperatures globals han canviat a diferents parts del món al llarg del temps.
En aquest gràfic, s'observen inicialment barres en tons blaus i verds, que representen temperatures més fredes. Amb el pas dels anys, aquestes barres es comencen a tenyir de vermell, simbolitzant l'augment de la temperatura global, fins que l'any 2016 totes les barres són vermelles i groc-vermelloses.
«No hi ha cap país que es destaqui clarament a la gràfica. L'escalfament és realment global, no local«, va afirmar Lipponen en una entrevista amb clima central. Tot i que el 2010 els governs van acordar la necessitat de reduir les emissions per evitar que la temperatura mitjana global no augmenti més de 2 º C, lamentablement, sembla que l'Acord de París no serà suficient per evitar les conseqüències devastadores del canvi climàtic.
Comprendre el canvi climàtic
El canvi climàtic es refereix als canvis a llarg termini a les temperatures i als patrons climàtics, que poden ser naturals o induïts pels humans. Tot i això, des del segle XIX, les activitats humanes han estat el principal motor del canvi climàtic, principalment a través de la crema de combustibles fòssils com el carbó, el petroli i el gas. Per obtenir una comprensió més clara d'aquests canvis, podeu llegir sobre les diferències entre canvi climàtic i escalfament global.
La crema d'aquests combustibles genera emissions de gasos d'efecte hivernacle que actuen com una manta que envolta la Terra, atrapant la calor del sol i provocant així un augment en les temperatures globals. Els principals gasos d'efecte hivernacle són el diòxid de carboni (CO2) i metà. Aquestes emissions provenen de diverses fonts, incloses l'ús de benzina per als vehicles i el carbó per a la calefacció, així com el desmuntament de terres i l'agricultura. Per comprendre millor la nostra responsabilitat en aquest fenomen, pots llegir més sobre com hem perdut el control del canvi climàtic.
És important destacar que les percepcions sobre el canvi climàtic també tenen un paper crucial en la lluita contra aquest desafiament. Les creences errònies poden obstaculitzar els esforços per combatre l'escalfament global. En aquest context, es poden observar casos com Alemanya, que ja viu els efectes del canvi climàtic, on es poden contemplar canvis climàtics evidents i on les pràctiques d'adaptació, com l'adaptació de les plantes al canvi climàtic, són essencials.
El temps s'esgota per actuar, i hem d'estar conscients de les decisions que prenem avui si volem assegurar un futur sostenible. Això és especialment rellevant quan considerem la importància de garantir la seguretat alimentària, així com altres pràctiques necessàries en aquest escenari.
Les pràctiques agrícoles sostenibles seran clau en ladaptació a les condicions canviants i en la mitigació dels efectes adversos del canvi climàtic.
Les conseqüències de l'canvi climàtic són múltiples i preocupants. Actualment, ens enfrontem a una sèrie de problemes greus que afecten la salut humana, la seguretat alimentària i l'estabilitat de les nostres comunitats. Les conseqüències inclouen:
- Sequeres intenses: L'escalfament global està augmentant la freqüència i la intensitat de sequeres en diverses regions, cosa que posa en risc el subministrament d'aigua i aliments. De fet, la sequera afecta 120.000 nens a Mauritània, el que ressalta la urgència d'aquest fenomen.
- Augment de l'nivell de la mar: Amb el desglaç de les glaceres i les capes de gel a Groenlàndia i l'Antàrtida, el nivell del mar segueix en ascens, amenaçant les comunitats costaneres. Moltes d'aquestes comunitats podrien enfrontar-se a un futur incert, com les ciutats que podrien desaparèixer per l'escalfament global.
- inundacions: Les pluges extremes i l'elevació del nivell del mar estan provocant inundacions devastadores a moltes àrees. En aquest context, les inundacions posaran en perill milions de persones d'aquí a 25 anys.
- Extinció d'espècies: Els canvis en els hàbitats naturals s'estan portant a moltes espècies a la vora de l'extinció, cosa que alhora afecta la biodiversitat i els ecosistemes. Com hem estudiat, els mamífers i les aus s'adaptaran millor al canvi climàtic.
No hi ha dubte que els éssers humans som responsables de l'escalfament global. Els científics han demostrat que les nostres activitats, des de la industrialització fins a l'agricultura moderna, són les causants de l'augment ràpid de temperatura que hem experimentat els darrers dos segles. La temperatura mitjana de la Terra és ara 1,1 ° C més alta que a finals del segle XIX, abans de l'era industrial, i aquesta tendència no mostra signes de desaccelerar-se.
Un dels fenòmens més preocupants relacionats amb el canvi climàtic és el desglaç en àrees crítiques com l'Antàrtida, cosa que pot tenir repercussions globals. Això també inclou la preocupació sobre com el xarop d'auró podria ser una nova víctima del canvi climàtic.
Impacte en la salut i la seguretat de les persones
El canvi climàtic té un impacte directe a la nostra salut i benestar. Fenòmens com ara onades de calor, sequeres i tempestes extremes poden provocar crisis de salut pública i augmentar la mortalitat. Les persones que viuen en àrees vulnerables, com ara petites illes i països en desenvolupament, són les més perjudicades. Condicions com l'augment del nivell del mar i la intrusió d'aigua salada han portat comunitats senceres a reubicar-se, creant així el fenomen dels «refugiats climàtics».
A més, el canvi climàtic afecta la capacitat de conrear aliments, cosa que crea un risc de fam a moltes parts del món. La disponibilitat d'aigua dolça també s'està veient compromesa, cosa que alhora afecta la salut i la qualitat de vida de les persones. Les males collites i l'augment dels preus dels aliments són només algunes de les conseqüències que amenacen la nostra seguretat alimentària, com s'esmenta a estudis recents sobre l'impacte a Europa.
Polítiques i accions necessàries
Limitar laugment de la temperatura global és crucial. Segons els darrers informes de l'ONU, es coincideix que mantenir l'augment de la temperatura per sota dels 1,5 °C és fonamental per evitar els pitjors impactes climàtics i preservar un clima habitable. No obstant això, les polítiques actuals indiquen un augment de temperatura de fins 2,8 ° C a finals de segle si no es prenen mesures efectives.
Els set emissors més grans de gasos d'efecte hivernacle a nivell mundial (Xina, Estats Units, Índia, la Unió Europea, Indonèsia, Rússia i Brasil) van ser responsables de la meitat de les emissions globals el 2020. Mentre que tots els països han d'actuar per abordar el canvi climàtic, aquells que són els principals causants de la crisi tenen més responsabilitat per prendre acció immediata. Això inclou considerar inversions en infraestructures en energies renovables i deixar d'invertir en combustibles fòssils.
Les solucions per mitigar el canvi climàtic són nombroses i poden proporcionar beneficis econòmics alhora que protegeixen el medi ambient. La transició de combustibles fòssils a energies renovables, com ara la solar i l'eòlica, és essencial per reduir les emissions. No obstant això, aquest canvi ha de començar com més aviat millor. A mesura que més països es comprometen a assolir emissions netes zero per a 2050, és imperatiu que aproximadament la meitat de les retallades a les emissions es realitzin abans de 2030 per mantenir l'escalfament per sota de 1,5 ° C.
Els esforços dadaptació també són necessaris. Aquesta adaptació involucra la implementació de mesures per protegir les persones i els ecosistemes dels impactes del canvi climàtic. Els sistemes d'alerta primerenca de desastres, per exemple, no només salven vides i béns materials, sinó que també poden generar beneficis econòmics significatius. En aquest sentit, invertir en infraestructures verdes és una estratègia clau per afrontar aquests desafiaments.
L´augment d´incendis forestals també es relaciona amb el canvi climàtic, fet que significa que hem d'estar preparats per enfrontar aquesta realitat en el futur.
El paper de la comunitat internacional
L'acció climàtica requereix inversions significatives de governs i empreses. Tot i això, la inacció pot resultar molt més costosa. Un aspecte clau és que els països desenvolupats han de complir el compromís de finançar 100.000 milions de dòlars anuals per ajudar les nacions en desenvolupament a adaptar-se i avançar cap a economies més ecològiques.
Mentre que el canvi climàtic continua sent un desafiament global, tenim la capacitat d'enfrontar-lo. Amb un enfocament conjunt i una acció decidida, podem treballar cap a un futur més sostenible i saludable per a tothom. Aquest objectiu és especialment rellevant considerant que els deserts estan amenaçats per l'escalfament global, afectant milions d'éssers vius.
El canvi climàtic i l'escalfament global representen una amenaça existencial però també ofereixen una oportunitat per innovar i canviar la nostra societat per millor. Cada petit esforç compta, i la col·laboració a nivell global serà la clau per combatre aquest fenomen que afecta la nostra llar, el planeta.
