Balears, un arxipèlag situat a l'est de la península ibèrica, és extremadament vulnerable al canvi climàtic. En les darreres quatre dècades, la temperatura en aquesta regió ha augmentat gairebé tres graus centígrads. Encara que aquesta xifra pot no semblar alarmant en comparació amb les tendències globals, és considerable si es considera el context local i les seues implicacions. Per entendre millor l'impacte del canvi climàtic a altres parts del món, es pot revisar com Alemanya viu els efectes de l'canvi climàtic.
A causa d'aquest increment de temperatura, l'estiu sembla allargar-se cada cop més, fusionant-se i superposant-se amb la primavera, que també es torna més càlida amb el pas dels anys. Aquest canvi estacional no només afecta les condicions climàtiques, sinó també els ecosistemes i l'economia de la regió, que depèn en gran mesura del turisme i la agricultura. Aquest fenomen és un dels molts efectes del canvi climàtic que s'exploren en articles relacionats, com ara els efectes del canvi climàtic a Espanya. És important parar atenció a com es pronostica el clima a Balears el 2038, ja que pot tenir repercussions a l'economia local.
Un estudi publicat a la revista científica internacional International Journal of Climatology, dut a terme per l'investigador en cap del grup de Meteorologia del departament de Física de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Romualdo Romero, juntament amb col·laboradors com Agustí Jansà, exdirector de l'AEMET a Balears, ressalta aquests canvis notables relacionats amb el canvi climàtic.
L'explicació darrere d'aquest fenomen és que la regió mediterrània és una zona de transició entre climes àrids i temperats. El efecte hivernacle ha provocat canvis en la circulació atmosfèrica, resultant en l'expansió del cinturó anticiclònic tropical cap al nord, que és el principal responsable de les condicions estiuenques a la regió. Això ha portat a una percepció creixent que els estius s'estan allargant i fent-se més càlids. A més, són conceptes que han de ser entesos per captar la magnitud d'aquests problemes.
A mesura que les temperatures augmenten, també hi ha una disminució a les precipitacions, encara que aquesta tendència no és tan dràstica com l'augment de temperatura. Tot i això, el desglaç dels pols ha contribuït que el nivell del mar hagi pujat entre 10 i 20 centímetres a l'últim segle, i es preveu que aquesta xifra augmenti entre 40 centímetres i un metre més cap a finals d'aquest segle, segons afirma Romero. Per conèixer més sobre com la temperatura a diferents regions afecta aquest fenomen, es pot consultar les inundacions que posaran en perill milions de persones, el que també pot influir en la cimera del clima COP 22.
Si les mesures per controlar l'escalfament global no s'implementen amb urgència, la temperatura a les Balears podria augmentar fins 2ºC per a l'any 2020 i assolir fins 6ºC per al 2100. La magnitud d'aquest augment és similar al que es preveu en altres llocs, com ara ciutats que podrien desaparèixer per l'escalfament global.
El Sistema d'Observació Costera de les Illes Balears (SOCIB) ha registrat, com a dada recent al 18 de juliol de 2022, que la mitjana de la temperatura de la superfície del Mar Balear era de 27,58 graus, cosa que representa 2,98 graus per sobre de la mitjana dels últims 40 anys. Mélanie Juza, investigadora del SOCIB, va expressar que fins al 27 de juliol s'espera que aquesta xifra arribi a una mitjana de 29,03 graus, el que implica una anomalia de gairebé quatre graus. És fonamental informar sobre el augment del lloguer de cotxes a la regió, que també impacta el medi ambient.
Segons Juza, aquests valors extrems tenen efectes significatius sobre l'ecosistema marí. Les anomalies tèrmiques, si bé una sola onada de calor pot no ser devastadora, si ocorren de forma freqüent, tenen un impacte negatiu a l'ecosistema marí. La temperatura mitjana més alta registrada per al Mar Balear pel SOCIB va ser de 29,1 graus el 10 d'agost del 2003, amb valors locals que superen els 30 graus en boies i sensors de monitoratge.
Onades de Calor Marines
En els darrers anys, el concepte d'onada de calor s'ha estès també al medi marí, referint-se a onades de calor marines a aquelles que es produeixen quan la temperatura de l'oceà supera el que és habitual durant almenys cinc dies consecutius. Tot i que l'estudi del fenomen marí és relativament recent, ja es compta amb dades suficients per establir tendències en el seu comportament subregional, així com per conèixer-ne els efectes en la circulació oceànica i el clima. Per a més informació sobre fenòmens relacionats, pots llegir sobre els rius atmosfèrics, que també estan relacionats amb el clima i el canvi climàtic.
Un estudi recent del SOCIB, amb Mélanie Juza com a investigadora principal, ha confirmat que hi ha una tendència a l'alça de les onades de calor marines en termes de intensitat, durada y Freqüència en diverses subregions de la Mediterrània. Les estimacions de tendències lineals mitjana obtingudes a partir de diferents subregions des del període 1982-2020 han mostrat que:
- La intensitat mitjana de la calor marina ha augmentat entre 0,24 i 0,52 graus.
- La intensitat màxima ha augmentat entre 1,03 i 2,13 graus.
- La durada mitjana de les onades de calor marines ha augmentat entre 5 i 12 dies.
- La freqüència de dies amb onades de calor marines ha augmentat entre 4 i 7 esdeveniments.
- El nombre total de dies d'onades de calor ha augmentat entre 55 i 126 dies.
Impacte del Canvi Climàtic a les Balears
La temperatura superficial del mar Mediterrani experimentarà un augment entre 1,2 i 3,6 graus per a finals de segle. Aquest rang fa referència a la temperatura mitjana i no als pics que s'arriben a certs dies de l'estiu, que poden ser considerablement més alts. Per exemple, l'any 2024 es va registrar com el tercer any més càlid a la temperatura del mar, amb una mitjana anual de 20,2 graus Celsius, i un rècord aconseguit de 31,87 graus a la boia Dragonera el 12 d'agost de l'any passat. Aquest augment també es relaciona amb els perills de l'escalfament global.
Des del 1982, la temperatura superficial del mar ha augmentat 0,4 graus per dècada a les Balears, i el 2024 es va registrar un rècord en la temperatura mitjana anual de la Mediterrània, superant a 1,55 graus la mitjana històrica des del 1982. Les eines digitals del SOCIB han monitoritzat canvis extrems a la Mediterrània, que inclouen temperatures sense precedents i un augment en el nivell del mar. Per aprofundir en el tema de , es pot consultar la sequera que afecta moltes regions.
L'hivern del 2024 va ser el més càlid mai registrat a la conca occidental de la Mediterrània, i tant l'hivern (17,7 graus) com la primavera (21,4 graus) i l'estiu (27,9 graus) a la conca oriental van assolir temperatures rècord. Segons el SOCIB, aquestes temperatures extremes estan relacionades amb rècords de dies d'onades de calor marines, assolint 205 dies a la conca occidental i 288 dies a l'oriental. Aquests canvis també estan generant debats sobre com combatre el canvi climàtic.
El director d'ICTS Socib, Joaquín Tintoré, va destacar que les eines digitals són vitals per comprendre l'impacte del canvi climàtic a la Mediterrània i les seves conseqüències per als ecosistemes i les comunitats costaneres. Aquestes eines permeten detectar esdeveniments extrems i analitzar tendències a llarg termini a la salinitat i el nivell del mar, que ha seguit un augment mitjà de 3,3 centímetres per dècada des del 1993.
Projeccions Futures i Ecosistemes Amenaçats
Els experts adverteixen que si la temperatura del mar continua augmentant a aquest ritme, l?única planta marina autòctona de les Balears, la posidònia, podria desaparèixer en uns 100 o 150 anys. A partir de temperatures superiors a 28ºC o 29ºC, aquesta planta deixa de funcionar, cosa que podria tenir efectes devastadors en la biodiversitat marina de la regió. En un escenari on la posidònia desapareix, la protecció natural de les costes es veu greument compromesa, augmentant la vulnerabilitat a esdeveniments climàtics extrems, així com també es poden observar.
A més, la tropicalització del Mediterrani s'està observant, amb les espècies autòctones i endèmiques que responen negativament a l'augment de la temperatura, cosa que resulta en mortalitats massives després de les onades de calor. Les conseqüències a la biodiversitat marina són severes, afectant la pesca i altres activitats econòmiques que depenen d'un ecosistema marí saludable, en un context on s'han pres iniciatives per combatre el canvi climàtic.
El canvi en la temperatura superficial del mar i el nivell del mar no sols té implicacions ecològiques, sinó també econòmiques i socials. Les platges i zones turístiques estan en risc, cosa que podria alterar la manera com els turistes interactuen amb l'entorn. Els experts prediuen que, si les tendències actuals continuen, els turistes podrien no necessitar sortir dels seus hotels per arribar a la platja, ja que l'aigua i la sorra podrien estar al vestíbul a causa de l'augment del nivell del mar. Per entendre millor com aquestes tendències afecten les comunitats costaneres, es pot revisar com les tortugues verdes australianes estan en perill.
Els fenòmens extrems, com ara inundacions i erosió costanera, també es convertiran en un problema recurrent, amb l'erosió de costes i la inundació d'àrees que abans eren segures, resultant en pèrdues econòmiques significatives i danys a la infraestructura. Per abordar aquests desafiaments, cal invertir en infraestructures verdes que ajudin a mitigar limpacte del canvi climàtic.
Des del Govern de les Illes Balears i Consell de Mallorca, s´han compromès a prendre mesures per fer front a aquesta crisi climàtica, incloent l´adopció d´iniciatives resultants de l´Assemblea Ciutadana pel Clima de Mallorca. La importància d'aquestes mesures és crucial per preservar tant el medi ambient com l'economia local, que depèn en gran mesura del medi clima i de la salut dels seus ecosistemes.
La situació a les Balears és un clar reflex dels desafiaments que enfronta el món a causa del canvi climàtic. La combinació de temperatures en augment, el canvi en patrons de precipitació, l'augment del nivell del mar i la pèrdua de biodiversitat són senyals d'advertiment que indiquen que és fonamental actuar ara per mitigar aquests efectes i protegir el futur de l'arxipèlag i dels seus habitants.
